Els funcionaris que incompleixin les ordres s’enfronten a l’expulsió

El Govern central controla des d’ahir una plantilla de més de 200.000 treballadors públics de la Generalitat que hauran de complir les seves ordres si no volen enfrontar-se a sancions. Aquestes estan recollides en l’Estatut bàsic del treballador públic i poden anar des de la suspensió fins a la separació del servei (expulsió). El Govern no descarta que pugui portar aquestes conductes a la Fiscalia si les detecta.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució suposa que el Govern espanyol hagi assumit una plantilla que, segons el Departament de Governació català, al desembre era de 202.383 treballadors. El gruix d’aquesta (109.219) són funcionaris, però també hi ha interins (41.946), personal laboral indefinit (38.000) i temporals (12.552). La resta són alts càrrecs, directius i eventuals. Tots ells, excepte els que hagin estat destituïts pels acords del Consell de Ministres, estan sota el control de l’Executiu de Mariano Rajoy.

Raül Romeva, fins divendres conseller d’Afers Exteriors, es mostrava convençut el dilluns passat que, en cas que s’apliqués l’article 155, els funcionaris continuarien “seguint les instruccions” de l’Executiu —ja destituït— de Carles Puigdemont. Alguns grups de treballadors del Departament de Cultura i algunes escoles van anunciar que així ho farien, però les direccions autonòmiques dels sindicats majoritaris —contraris tant a la declaració d’independència com a les mesures del Govern— no es van pronunciar sobre aquest tema.

Fins i tot l’expulsió

L’ordre publicada divendres en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) fixa que la vulneració de les mesures de l’acord del Consell de Ministres “s’entendrà com a incompliment del deure fidelitat a la Constitució i a l’Estatut”, per la qual cosa es penalitzarà d’acord amb les infraccions previstes en “la normativa disciplinària estatal o autonòmica”. El règim sancionador està contemplat dins de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que s’aplica al personal laboral de l’Administració General de l’Estat, al de les comunitats autònomes, les entitats locals i tots els organismes públics i agències que estiguin vinculades amb qualsevol d’aquests executius.

Aquesta norma, en efecte, contempla com a “faltes molt greus” l’incompliment del deure respecte a la Constitució i als Estatuts d’autonomia i a la “desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior”. La mateixa llei estableix les sancions que poden imposar-se per aquest tipus d’infraccions: la separació del servei dels funcionaris (expulsió) o la revocació del nomenament en el cas dels interins; l’acomiadament disciplinari del personal laboral i la seva inhabilitació per tenir un contracte similar a les funcions que exercia; la suspensió ferma de funcions o d’ocupació i sou fins a sis anys; el trasllat forçós —amb canvi de residència o sense—, o el demèrit, és a dir, la penalització per a la seva carrera professional.

Responsabilitat penal

La llei recull que la suspensió d’ocupació comporta un procés d’instrucció durant el qual, així i tot, el funcionari pot ser suspès cautelarment fins a sis mesos. No obstant això, el Govern pot anar més enllà. L’ordre del Consell de Ministres també recull, no obstant això, que aquest procediment sancionador pot dur-se a terme “sense perjudici” de la possibilitat de “posar els fets en coneixement del ministeri fiscal per exigir responsabilitats penals”.

De la mateixa manera, l’acord també inclou un apartat per donar “seguretat jurídica” als funcionaris i treballadors públics de la Generalitat. Aquest apartat estableix que, en cas que s’hagin incoat, tramitat o resolt expedients a funcionaris per haver acatat resolucions judicials i del Tribunal Constitucional que hagin anul·lat “activitats o finalitats vinculades o relacionats amb el procés secessionista” seran “nuls de ple dret i ineficaços”.

A més, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va dictar ahir els serveis mínims de la vaga general convocada pel sindicat independentista Intersindical-CSC per al període que va des del 30 d’octubre fins al 9 de novembre. L’ordre havia estat aprovada i signada pel Departament d’Ocupació, però estava pendent de publicar. De moment, cap altre sindicat de Catalunya s’ha adherit a la convocatòria.