Selecciona Edició
Connecta’t

Forcadell manté la presidència del Parlament de manera simbòlica

Per aplicació de l'article 155, no tindrà cap atribució al no poder realitzar funcions de control del Govern

Carme Forcadell mantindrà de manera simbòlica el càrrec de presidenta del Parlament fins a les eleccions del dijous 21 de desembre convocades a Catalunya per Mariano Rajoy. La Llei electoral general estableix que en el període entre eleccions es constitueix la Diputació Permanent però, en aquest cas i per aplicació de l’article 155, no tindrà cap atribució perquè no pot realitzar funcions de control del Govern, ja destituït. La Diputació la conformaran 22 diputats

L'hemicicle després del ple celebrat al Parlament divendres.
L'hemicicle després del ple celebrat al Parlament divendres. EFE

Tots els diputats del Parlament mantindran el salari fins a la constitució del nou hemicicle que sorgeixi de les eleccions encara que han perdut l’acta. L’article 24 del reglament de la Cambra estableix que només la conservaran els 22 que integren la Diputació permanent, l’òrgan que regeix la Cambra en el període entre comicis. Els 22 diputats són triats de manera proporcional als escons del seu grup parlamentari. A més de Forcadell, en aquesta diputació figuren el vicepresident de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i la secretària Anna Simó (Junts pel Sí). Els 19 diputats restants es distribueixen de la següent manera: JxS en tindrà vuit; Ciutadans, tres; el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP, dos cadascun i la CUP un únic diputat.

La Diputació Permanent, d’acord amb els articles 74 i 75 del reglament pot establir funcions de control de l’Executiu però ara queden sense efecte perquè els consellers han estat destituïts de les seves funcions i ja no té res a controlar. En situacions de normalitat, podria acordar la compareixença de consellers com va ser el 2011 pel cas de la crisi per les retallades en la Renda Mínima Garantida en el primer mandat d’Artur Mas. El Butlletí Oficial de l’Estat estableix expressament que no poden crear comissions d’investigació —se n’estava impulsant una per les càrregues policials de l’1 d’octubre— però aquesta mesura decau des del moment en què Rajoy va convocar eleccions.

Adhesions

L’objectiu dels partits independentistes és intentar transmetre normalitat i, de fet, segons Nació Digital, Forcadell ha convocat una reunió de la Mesa. És més que probable que no hi acudeixin ni Sánchez (PSC) ni Espejo-Saavedra (Ciutadans) que assumeixen la convocatòria electoral. Els membres de la Mesa —cinc sobre set són sobiranistes— acumulen cadascun d’ells dues querelles. Forcadell en suma tres.

L’independentisme va intentar refredar ahir la situació a l’espera de noves mobilitzacions. Però alguns diputats, com el cas de Germà Bel, van voler constatar en públic la seva fidelitat a Carles Puigdemont. “Sentit Carles. Segueixo sent diputat del Parlament”, va afirmar després del discurs oficial del president destituït per Rajoy. “Bon dia República! El BOE que digui missa: el president de la República catalana és KRLS”, va dir en al·lusió a la manera en què s’identifica a les xarxes socials Puigdemont. Albano Dante Fachin, líder de Podem, va admetre ahir que li costa “moltíssim” considerar que la convocatòria electoral de Rajoy es pot considerar “normal” quan aquesta facultat, per llei, li correspon al president de la Generalitat. “Si no hi ha una estratègia conjunta, seria una traïció a l’1 d’octubre”, va dir en al·lusió al referèndum considerat il·legal pel Tribunal Constitucional. Per contra, el president del grup, Lluís Rabell, va abocar l’opinió contrària: “Al final, tothom —o gairebé— participarà en la convocatòria. Quina diferència de fer-ho amb la Generalitat intervinguda! Aposta aventurera”.

El gran dubte és si la Fiscalia impulsarà accions penals contra els diputats que van participar en la votació secreta i amb urna, que es contempla en el reglament del Parlament, per votar la resolució de la proclamació de la República. No és fàcil que aquestes accions penals prosperin perquè quatre dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot —Martínez Castells, Fachin, Nuet i Joan Giner— no van assenyalar el sentit del seu vot a diferència dels seus companys. Una querella ha d’establir l’autor i el seu delicte corresponent i no és clar qui va votar en contra de la secessió perquè va haver-hi menys sís que els que conformen la majoria (se’n van registrar 70 quan són 72 diputats). “Va ser un gest solidari i antirepressiu tot i no estar d’acord amb la proposta de votació”, va assenyalar Giner.