Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont no es considera destituït i manté la pugna per la independència

El fins ahir president de la Generalitat crida a fer una "oposició democràtica" a l'article 155

Carles Puigdemont al Parlament divendres.
Carles Puigdemont al Parlament divendres. Getty Images

Els membres del Govern català destituïts en aplicació de l'article 155 de la Constitució es preparen per resistir en el càrrec malgrat ser conscients que la independència que van proclamar divendres no té recorregut ni polític ni jurídic. L'expresident Carles Puigdemont va encapçalar ahir el moviment de resistència amb un discurs “institucional” emès per la televisió pública catalana en el qual va continuar sent presentat com a “president de la Generalitat” i va cridar els catalans a exercir una “oposició democràtica” al Parlament. Amb tot, Puigdemont no va anunciar cap mesura concreta per afermar la suposada república catalana, cosa que manté en suspens a les bases independentistes.

En un dissabte d'absoluta calma als carrers catalans, sense manifestacions ni increments sensibles de les mesures de seguretat, l'independentisme es preparava ahir per exercir la resistència davant de la destitució de l’Executiu de Carles Puigdemont i de la presa de control de la policia autonòmica per part del Govern central. La manifestació més visible va ser el discurs televisat que Carles Puigdemont va fer a TV3. No tant pel contingut —no va anunciar cap mesura concreta— com pel fons de la compareixença. L'expresident volia traslladar la imatge que no pensa acatar la seva destitució i que el seu Govern segueix dempeus per més que legalment ja no sigui així, que no disposi de Pressupost ni base legal alguna per mantenir-se.

Puigdemont va demanar als catalans “continuar perseverant sense violència i sense insults” en la defensa de la suposada república. L'expresident va comparèixer en un missatge gravat des de Girona, on resideix, amb la bandera de Catalunya i la de la Unió Europea de fons. L'escenari triat va ser la delegació del Govern català a la ciutat, immoble del qual ja no pot disposar pel fet d'estar cessat.

El discurs de l'expresident va estar centrat en negar legitimitat a les mesures aprovades ahir pel Senat i, com en dies anteriors, va fer diverses crides a la calma i al civisme. “Tenim clar que la millor manera de defensar les conquestes assolides fins avui és l'oposició democràtica a l'aplicació de l'article 155, que és la consumació d'una agressió premeditada a la voluntat dels catalans”.

Crítica situació

Conscients de la crítica situació legal en què han quedat tant Puigdemont com el seu equip —s'enfronten a partir de demà a una querella per un delicte de rebel·lió— l'últim que poden permetre's és que la violència esclati als carrers. El delicte de rebel·lió és castigat amb fins a 30 anys de presó quan la legalitat s'infringeix “violenta i públicament” per “derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució”.

Però que Puigdemont no anunciés ahir cap mesura concreta ni hi hagi moviments als carrers no significa que no s'estigui preparant una resistència activa a cedir el poder. La idea dels consellers de Puigdemont és anar a treballar demà amb normalitat. I volen fer-ho com a “ministres en funcions”. Així ho van assegurar, almenys, divendres passat alguns d'ells en reunions informals amb treballadors dels diferents departaments. Abans que el Govern aprovés definitivament les mesures d'intervenció de la Generalitat, els principals col·laboradors de Puigdemont van transmetre als seus subordinats missatges molt concrets. Van assegurar que el llavors president els havia instat a “seguir treballant democràticament per a la construcció de la república”. Amb tot, en aquestes reunions, alguns funcionaris van expressar la seva preocupació per la falta d'ordres concretes i perquè no s'estava transmetent als ciutadans un mínim missatge de tranquil·litat. Aquesta sensació es va anar incrementant al llarg de la jornada d'ahir, en la qual el Govern va estar desaparegut de la vida pública i només Puigdemont es va deixar veure en actitud relaxada passejant per Girona.

El moviment de resistència que prepara la Generalitat se centra en un nucli dur de col·laboradors de Puigdemont i dels exconsellers. No es tracta tant d'un grup d'alts dirigents de partit com de càrrecs que mantenen una estreta relació de confiança amb Puigdemont i els exconsellers. Això explica que des de divendres s'estiguin cessant alts càrrecs com directors generals i secretaris generals però es mantinguin altres en el càrrec. Fonts de l'entorn de Puigdemont asseguren que no hi ha hagut exigències que els càrrecs eventuals vagin a treballar demà, ni pressions per a això. Però alguns asseguren que la “resistència pacífica” a la qual han cridat les entitats independentistes pot ser anar a treballar amb la màxima normalitat possible.

Però l'esperit de resistència activa no és majoritari com es va veure ahir amb la intervenció del cos dels Mossos d'Esquadra, que va assistir sense protestar al cessament del seu cap, Josep Lluís Trapero. El que hi ha és desconcert, asseguren diverses fonts. Això es deu bàsicament a la multitud de missatges contradictoris que els funcionaris han rebut en les últimes setmanes. Molts càrrecs de confiança de la Generalitat tenien més que assumit dimecres passat que la via independentista unilateral quedava aparcada per deixar pas a unes eleccions i després va ser tot el contrari fins que va intervenir el Govern central.

Entre les moltes incògnites que envolten el Palau de la Generalitat és si els Mossos d'Esquadra que custodien les institucions deixaran accedir als seus despatxos els alts càrrecs destituïts començant per l'expresident. Potser perquè no arribi el descoratjament entre les bases independentistes, Junqueras va optar per llançar ahir alguns missatges a les xarxes socials. Ho va fer després de Puigdemont i per advertir que tots han de ser “conscients de les dificultats que ens han posat i ens posaran”. “Els grans reptes sempre exigeixen esforç i perseverança”.

El debat polític a Catalunya, no obstant això, comença a virar cap al que faran els partits independentistes amb vista a les eleccions del 21 de desembre. A l'entorn de la CUP l'opció de no presentar-se és la voluntat majoritària, però també saben que això pot acabar beneficiant les formacions rivals. Esquerra i el PDeCAT van mantenir ahir silenci sobre aquest tema però ressonava el missatge de l'expresident Artur Mas pronunciat fa dues setmanes en el qual alertava del “greu error” que seria quedar fora del Parlament.

 

MÉS INFORMACIÓ