Selecciona Edició
Connecta’t
POTI-POTI

Preguntes sobre el 21-D

La premsa contempla diferents escenaris i resultats electorals

Celebracions de la independència a la plaça Sant Jaume.
Celebracions de la independència a la plaça Sant Jaume. EFE

Després del seguiment intensiu de tots els mitjans, també els internacionals, de la jornada d’ahir, avui els mitjans de Madrid i Barcelona comencen a encetar l’anàlisi sobre la consistència de la proclamada república catalana i l’eficàcia de les eleccions convocades per Rajoy el 21-D.

El Punt Avui dibuixa al seu editorial un xoc de legitimitats “en una transició durant la qual caldrà defensar aquesta proclamació del Parlament”. “Ens esperen dies difícils”, continua, “en els quals el control del carrer i de les finances serà clau”. Segons el seu director, Xevi Xirgu, cada dia que passi serà una victòria. “celebrin-ho pensant en què sortirà bé. No facin vostès el que alguns feien ahir, i és que s’anaven felicitant mentre s’anaven dient en veu baixa allò de “ara només falta saber quan durarà, això”. Per Anna Serrano, la convocatòria electoral de Rajoy comporta implícita “l’admissió que no té capacitat per a la intervenció de les institucions d’autogovern catalanes”. A parer de l’editorial de l’Ara la declaració de la república provoca dos sentiments contradictoris, il·lusió i desconcert. “Estem davant d’una declaració d’una República fràgil contra un estat que se sent fort”. Rajoy, diu, posa les urnes autonòmiques que va evitar que convoqués Puigdemont. S’obre un panorama incert amb una convocatòria electoral mentre es desmunta l’autogovern i amb líders sobiranistes a la presó. La directora Esther Vera escriu que el sobiranisme haurà de decidir si s’hi presenta o les boicoteja. “El Govern té al darrere molts ciutadans que li donen suport. Caldrà saber quina és l’estratègia que té definida”. Per David Miró, el principal repte d’ara mateix dels independentistes és “actuar segons un pla que minimitzi danys i asseguri, sobretot, la continuïtat del moviment”. I acaba: “les ganes de revenja de l’estat espanyol són, encara, el millor trumfo del Procés”. La possible detenció dels seus líders serà una nova dificultat i farà que l’independentisme trepitgi el terreny ferm de la realitat “i no el cotó fluix dels discursos eteris i plens de (només) bones intencions”.

“Les eleccions, el mal menor”. Així encapçala El Periódico el seu editorial. Després de fer responsable Puigdemont i el seu govern de la intervenció de l’Estat, el diari afirma que el Parlament no només ha menyspreat mitja Catalunya. Ha banalitzat el somni que legítimament acaricia l’altra meitat i 40 anys de prosperitat econòmica i pau social han estat a punt d’anar-se’n en orris. L’editorial considera la convocatòria d’eleccions com una opció intel·ligent que suavitza l’impacte del 155. I conclou que ERC, el PDECat i la CUP tenen ara un transcendental dilema: boicotejar-les amb el risc de quedar-se fora del Parlament o presentar candidatures abdicant tàcitament de la DUI. “Seva és la decisió”. Lluís Mauri, després d’interrogar-se sobre les pretensions suïcides de Puigdemont i el seu Govern, veu un Rajoy desmuntant el somni de l’agit-prop secessionista d’una ocupació militar. En canvi, Enric Marín creu que la societat catalana està prou travada per fer impossible una governació autoritària a distància. “Ras i curt, en la seva literalitat, el 155 és inaplicable i els intents de fer-lo efectiu poden tenir unes conseqüències insuportables per a l’estabilitat econòmica i política”. Argelia Queralt es pregunta sobre la reacció del carrer i dels partits sobiranistes. “Passarem dies i setmanes molt difícils. I temo que serà llarg el camí fins que la Generalitat recuperi la seva autonomia”. “Les elits sobiranistes ens van fer caure en la trampa de les expectatives”.

La Vanguardia (“Els catalans tenen la paraula”) aplaudeix que Rajoy hagi volgut protegir, i amb celeritat, per la via electoral, els drets de tots els catalans, “la meitat dels quals han estat ignorats, de manera inacceptable i reiterada, pel Govern de Puigdemont”. Segons el diari, “no hi ha motius per creure que el resultat [electoral] hagi de ser menys legítim, o diferent, si es convoquen des de Barcelona o des de Madrid”. I acaba que “no podíem continuar destruint el benestar col·lectiu (..) Ha arribat el moment perquè parlin les urnes i ho facin amb garanties”. Francesc-Marc Álvaro (“Final de la primera temporada”) contempla un escenari dissenyat pels estrategs de Palau que es basa en el fet que hi hagi molta gent al carrer i a les places. “Llàstima que els estrategs de Palau no pensessin més”. Per a Lola García, els més feliços amb la declaració d’independència eren els cupaires. La periodista menciona un dirigent que coneix Puigdemont i que ha condensat el seu tarannà polític: milita al PDECat, pensa com ERC i actua com la CUP. Enric Juliana argumenta que, a mesura que passen les hores, s’engrandeix l’error Puigdemont. Tenim unes eleccions que podia haver convocat ell.

La Razón defensa el moviment “audaç i arriscat” de Rajoy de convocar eleccions davant d’una declaració d’independència que és el final d’un procés que “ha devastat” la política catalana, esgarrat la seva societat i deixat Catalunya en mans d’un grup de nacionalistes antidemocràtics. Per a Toni Bolaño, la Catalunya independentista ahir no solament inicià un atac contra Espanya, També va obrir hostilitats contra “els altres catalans” que no combreguen amb la religió supremacista dels indepes. El Mundo no està d’acord amb Rajoy. “Des d’aquest diari sempre hem defensat que la finalitat del 155 no era la simple convocatòria d’eleccions sinó el restabliment íntegre del respecte a la Constitució. Tasca que en un mes i mig és impossible d’escometre. Fa la sensació que l’Estat no està molt segur de poder exercir la seva autoritat a Catalunya i Rajoy ha preferit una intervenció llampec”. Però el diari dubta que les urnes resolguin la correlació de forces en favor del constitucionalisme i tampoc no està clar que els independentistes vulguin participar-hi, cosa “que obriria un horitzó letal de duplicitats institucionals”. “L’Estat s’ho juga tot restituint la llei. Necessitarà la força, donades les dimensions de la rebel·lió, però aquesta força és legítima. Tot el poble espanyol hi empeny darrere”. Cayetana Álvarez de Toledo considera d’efectes dubtosos la convocatòria d’eleccions i reflecteix una interpretació limitada del 155: “D’instrument pel desmuntatge del règim nacionalista a mecanisme de descompressió política de resultats incerts. I si el nacionalisme manté la majoria?”. També critica que Rajoy hagi fet cas als escrúpols tàctics del PSOE salvant TV3 dels efectes del 155, “consagrant-la com la televisió de la República”. Per l’articulista, totes les accions en defensa de la restauració democràtica seran legítimes i cap tan simbòlica com assegurar que la bandera espanyola continuï onejant al palau de la Generalitat. El director de l’Abc, Bieito Rubido, no exclou que la convocatòria electoral s’hagi fet massa aviat, “però és bo que l’independentisme es desarmi i que els ciutadans tinguin la percepció de normalitat democràtica en la necessària aplicació del 155”. A l’editorial afirma que la finalitat del 155 no és resoldre el conflicte separatista, sinó restaurar l’ordre constitucional”. Per a Salvador Sostres és massa aviat per dir que Espanya ha guanyat definitivament aquesta batalla, però s’ha de reconèixer que cada vegada que algú creu que Rajoy està perdut o acabat és ell qui acaba a l’oposició o dramàticament equivocat.

Capçaleres digitals. Vicent Partal (Vilaweb) treu importància a la reacció europea de suport al Govern espanyol i assegura que ara cal que el Govern de la República governi i el Parlament legisli. “I deixem, mentrestant, que Espanya intente fer eleccions no sé quin dia laborable (?!) del mes de desembre. A veure si poden posar urnes, a veure si poden obrir col·legis, a veure quanta gent hi va a votar. Perquè si no les poden fer amb unes mínimes garanties o si vota molt poca gent, aleshores és quan demostrarem al món, eixe dia, que el govern de Madrid ja no controla el territori de la República Catalana. I és a partir d’ací, no crec que abans, que començaran a passar coses en l’àmbit internacional”. Salvador Cot (El Món) escriu que costarà defensar la República Catalana però “el primer símptoma de la feblesa de Madrid és que Mariano Rajoy ha convocat -segons la seva legalitat- unes eleccions catalanes el primer dia que li permet la Llei Electoral. És a dir, Madrid no té cap confiança en poder aplicar l'article 155 de forma efectiva i, a més, intenta esquivar la majoria independentista -legítima- que hi ha al Parlament de Catalunya”. Ferran Casas (Nació digital) recorda que per celebrar eleccions “cal la col·laboració dels ajuntaments i gairebé 800 dels 947 formen part de l'Associació de Municipis per la Independència”. Segons els càlculs dels convocants, afirma, “el vot del sí es desmobilitzarà per la frustració de no haver aconseguir consolidar la República, els partits s'esbatussaran i els del no seguiran assistint a les urnes "perquè hi haurà opcions de victòria". És una previsió que fins ara els ha fallat”. Rajoy s’ho juga tot a una carta. “Si li surt malament i l'independentisme guanya de nou, els socis europeus que ara l'han protegit el podrien obligar a negociar de veres o es veuria obligat a convocar eleccions espanyoles atesa la seva incapacitat de resoldre la crisi catalana”. Per a José Antich (El Nacional), “els propers dies seran clau per saber si el Govern consolida posicions i quina és la resposta del país. Com es passa de la il·lusió anhelada per molta gent a una situació de normalitat. Sens dubte, no serà fàcil”.

Jiménez Losantos (Libertad digital) culpa Rajoy de la situació i diu que no poden estar tranquils quan veuen un president que quan arriba l’hora d’imposar la força de la legalitat i la legitimitat en front de la força colpista de la il·legalitat i la il·legitimitat “s’amaga en les urnes, sotmetent a plebiscit, per les seves dates a simple loteria, la sobirania nacional espanyola”. Rajoy, afirma, juga a la ruleta russa amb unes eleccions regionals que solament poden ser interpretades com “l’admissió a tràmit de la dissolució d’Espanya”. En canvi, Eduardo Inda (Okdiario) parla de “jugada mestra” de Rajoy que té una feina titànica per davant: en 50 dies tornar Catalunya a l’Estat de dret “i no deixar sola la majoria silenciosa que s’ha rebel·lat contra els colpistes”. El Español titula el seu editorial “un cop d’Estat no es resol a les urnes”. La convocatòria és audaç però amaga un error de principi: “torna a donar als colpistes una altra oportunitat a les urnes”. Segons aquest mitjà, Rajoy trivialitza la democràcia quan per restituir la legalitat a Catalunya, “en lloc de desarticular la trama colpista es treu del barret una convocatòria electoral”.

Ignacio Escolar (Eldiario) considera que dins del fracàs que suposa el 155, la decisió és valenta i no sembla la pitjor. “És molt millor que una intervenció perllongada de l’autogovern” perquè governar Catalunya el segle XXI amb un virrei és una fantasia impossible de complir. El dubte és si els independentistes hi participaran. Si ho fan, estarien acceptant la irrealitat de la seva DUI. Si no, renuncien pels propers quatre anys a la política institucional i deixarien un mapa encara més difícil de reconduir. Ctxt exigeix als líders i servidors públics catalans prudència i serenor en la cessió temporal de poders i demana als “governants que ens han ficat en aquest embolic” que s’abstinguin de presentar-se com a màrtirs. Per altra banda, afirma el seu editorial, Espanya necessita noves majories i lideratges i un renovat pacte social i generacional per reformar la Constitució. Ana Pardo de Vera escriu a Público que cadascú té el que volia: Puigdemont, la seva DUI; Rajoy el seu 155 “i la societat per terra

MÉS INFORMACIÓ