Selecciona Edició
Connecta’t

Dos testimonis situen Puigdemont com a líder en l’organització del referèndum

El sumari judicial destaca el paper clau del CTTI en el muntatge de la consulta il·legal

Jaume Clotet després de ser interrogat per la Guàrdia Civil a la caserna de Travessera de Gràcia a Barcelona
Jaume Clotet després de ser interrogat per la Guàrdia Civil a la caserna de Travessera de Gràcia a Barcelona

Dos testimonis, l'empresari Vicent Nos i l'empleat Quim Franquesa, van assegurar davant la Guàrdia Civil que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras "han dirigit la presa de decisions respecte a la recerca del sistema de votació per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre". Així consta en un dels informes lliurats pels agents al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que manté oberta una investigació per diversos delictes sobre la preparació del referèndum i sobre la creació de les anomenades estructures d'Estat.

La causa judicial ha estat diversos mesos sota secret de sumari i ha implicat escoltes telefòniques a alts càrrecs de la Generalitat, que van ser detinguts el passat 20 de setembre. Les diligències judicials, a les quals ha accedit EL PAÍS, subratllen que Puigdemont, Junqueras i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, "a més d'aproximadament 15 persones" que els testimonis "no han pogut identificar", van liderar el procés per garantir la votació l'1 d'octubre. Un dels testimonis sí va situar en reunions clau a Xavier Vendrell y Carles Mundó.

La Guàrdia Civil va prendre declaració a cinc testimonis. El que va revelar més detalls va ser Franquesa, que treballava en projectes de participació ciutadana per a diversos ajuntaments. Va explicar als agents que "un tal Jordi" va contactar amb ell amb número ocult; va afirmar que no sap qui és. Va explicar que es van reunir en un bar de Sant Joan Despí i allí van dialogar sobre “les garanties legals” d'un sistema de votació perquè “no fos manipulable”. Jordi “li va informar que la destinació del mateix seria el referèndum de l'1 d'octubre i que es tractava d'un referèndum il·legal”.

Però Franquesa no podia fer-ho sol i per això va contactar amb Nos, empresari que posseeix diverses empreses informàtiques. Franquesa i Nos es van reunir amb els màxims responsables de la Generalitat en el Palau de Pedralbes de Barcelona el 16 d'agost. Allí, Puigdemont, Junqueras, Rovira i "15 persones més" van inquirir pel projecte. Segons el testimoni de Nos, els polítics els van plantejar "dubtes sobre el sistema de votació". Rovira, en particular, li va preguntar si podrien votar els catalans a l'exterior i els d'aquí, i li va dir que sí. Finalment, va dir, va decidir no desenvolupar el producte “per si podia ser il·legal”.

El relat de Franquesa agrega que, després d'aquesta trobada de primer nivell, responsables de la Generalitat es van tornar a posar en contacte amb ell i aquest els va dir que el cost estimat seria de mig milió d'euros. Més tard, es va reunir també amb tècnics del CTTI per “analitzar tècnicament el projecte”. El projecte, no obstant això, no va tirar endavant. Franquesa va decidir "no seguir" perquè el timing "era impossible de complir". Nos, per la seva banda, va assegurar que "no sabia que es destinaria a votants a l'exterior, malgrat que va fer una proposta de treball".

L'últim informe de la Guàrdia Civil confirma el paper clau del Centre de Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. El CTTI "era l'encarregat de supervisar el desenvolupament del projecte des d'un punt de vista tècnic i valorar la viabilitat i possibilitat d'executar el mateix", conclouen els agents.

El rol del CTTI apareix una vegada i una altra en la causa. En un dels primers informes, la Guàrdia Civil assegura que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) “tenia el control total” dels dominis de pactepelreferendum.cat, referendumcatalunya.cat i catalanreferendum.eu des del 20 de gener fins al 17 de febrer.

El sumari inclou converses telefòniques, com una del 30 d'agost en la qual l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, reconeix a un assessor de la Generalitat que, tant ell com Junqueras entenien que proclamar la independència a l'octubre després de la celebració del referèndum “era del tot inviable atès que encara mancaven moltes coses necessàries: control duaner, banc propi, etcètera”.

La Guàrdia Civil situa l'exnúmero dos de Junqueras, Josep Maria Jové, com “un dels braços executors” del referèndum, ja que “sota la seva responsabilitat es troba gestionar la logística per proveir els elements fonamentals del referèndum”. En la causa també figuren detalls com el desviament de 65.000 euros que es justifiquen amb l'epígraf “alguna despesa”. Els agents dedueixen que els diners va passar a finançar el registre de catalans en l'exterior i el web referendum.cat.