Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat al·lega al Senat que amb el 155 “es crearà una situació encara més greu”

Puigdemont envia en lloc seu el delegat del Govern espanyol a Madrid, Ferran Mascarell, en un escrit que ha arribat fora de termini, tot i que ha estat acceptat

Votació a la comissió de l'article 155 al Senat.
Votació a la comissió de l'article 155 al Senat.

La Generalitat ha argumentat, en l'escrit d'al·legacions contra l'aplicació de l'article 155 remès al Senat, que "per resoldre el que el Govern de l'Estat ha qualificat de greu situació extraordinària, es crearà una situació extraordinària encara més greu, en arrabassar a Catalunya la seva autonomia política". Conclou que l'abast de les mesures proposades pel Govern "va més enllà del concepte de 'mesures necessàries', ja que té com a directa i immediata conseqüència desposseir el poble de Catalunya de les seves institucions". Es tracta d'un document de vuit pàgines enviat aquest dijous en un burofax, just quan expirava el termini fixat a les deu del matí.

Fonts de la Cambra alta han informat minuts després d'aquesta hora que no havia arribat, però poc després s'ha anunciat que sí. L'hora exacta de recepció del document ha estat les 10.03, precisen fonts de presidència del Senat, i així consta en el burofax, cosa que ha causat moments de confusió i discussió tècnica sobre si es podia acceptar, però finalment s'ha admès. El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, ha explicat que tan bon punt "s'ha encallat el paper". "Hi ha hagut un tema tècnic en el burofax, és el que m'han dit, que ha quedat encallat el paper al mig, això de vegades és per allò de les deu en punt, però aquí hi ha les al·legacions i s'han acceptat", ha dit en un passadís del Senat.

En el seu escrit, el Govern designa Ferran Mascarell perquè assumeixi la representació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la seva compareixença a la comissió de tramitació del 155 que es reuneix aquesta tarda a les cinc. Alternativament, afegeix, poden prendre la paraula també Josep Lluís Cleries i Miquel Angel Estradé, representants del PDeCAT i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en aquest organisme. Puigdemont ja va confirmar aquest dimecres que no aniria finalment dijous al Senat, com s'havia anunciat, ni tampoc divendres. El Govern va justificar la renúncia amb què "el Govern espanyol ja té decidit aplicar el 155".

En els vuit folis d'al·legacions, la Generalitat argumenta que l'autorització del Senat a l'Executiu perquè apliqui l'article 155 de la Constitució "no és un xec en blanc", ni "una clàusula de plens poders", i que "només permet al Govern de l'Estat donar instruccions a les autoritats autonòmiques". I apunten que "és incompatible amb destituir-les, ocupar el seu lloc i substituir-les en l'exercici de totes les funcions que constitucionalment els corresponen". En la mateixa línia, opina que les mesures a aplicar "han de ser concretes, de contingut i abast precisos (...), adequades, necessàries i proporcionades a la situació que es pretén corregir".

És a dir, el Govern raona que, si l'objectiu és que "cessessin les actuacions de la Generalitat relacionades amb el procés per a la independència", es tracta d'"un límit que ha estat àmpliament sobrepassat", perquè entén que les mesures proposades "no es dirigeixen només al fet que la Generalitat revoqui la declaració d'independència, sinó que despullen pràcticament les institucions de la Generalitat de les seves principals atribucions". En concret, assenyala que donar la facultat al Govern de dissoldre el Parlament català i convocar eleccions autonòmiques "contradiu frontalment el principi d'autonomia política" reconegut a la Constitució a les comunitats autònomes. El mateix s'addueix, assenyalant violacions de l'Estatut i altres normes, sobre el cessament del president de la Generalitat i el seu Govern.

Pel que fa a la intervenció de l'administració pública, a més de rebutjar-la, per ser una mesura "genèrica" i d'abast indeterminat, l'escrit adverteix que suposaria "una acumulació de tràmits de gestió impossible". "Pràcticament forcen el bloqueig o la paralització de tots els serveis públics", assenyala. Sobre el possible control de mitjans públics de comunicació, el document ho considera "insòlit i impropi" d'un Estat que respecti la llibertat d'informació, "sobretot quan es tracta d'uns mitjans reconeguts a Europa quant a veracitat, objectivitat i respecte al pluralisme polític".

Hi ha un passatge que constitueix una punxada directe al Partit Popular, a l'hora de rebatre la possible capacitat de veto d'iniciatives parlamentàries a la Cambra catalana per part del Govern. L'escrit recorda que "ja el 1978 es va rebutjar la possibilitat d'introduir a la Constitució aquesta facultat de veto estatal a les lleis autonòmiques". Es refereix, segons explica la Generalitat, a un vot particular presentat per Aliança Popular, formació predecessora del PP, i defensat en el ple del Congrés del 18 de juliol del 1978 per Manuel Fraga, president del partit. Va ser rebutjat, puntualitza el text, per 284 vots, amb només 17 a favor i dues abstencions. "Per tant, reintroduir-la per aquesta via seria contrari a l'esperit mateix de la Constitució", conclou.

Aquests són els raonaments que probablement esgrimirà aquesta tarda l'enviat designat per la Generalitat, Ferran Mascarell, a la comissió que ha d'aprovar el dictamen del 155, per remetre-la al ple de demà. D'altra banda, els grups del PDeCAT i ERC al Senat ja van presentar ahir sengles recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional per demanar la suspensió cautelar de la tramitació del 155 a la Cambra alta, en entendre que, amb els temps i terminis tan ajustats amb que s'ha plantejat el procediment, es vulneren els drets dels parlamentaris. Es refereixen a la possibilitat de debat en comissió, de presentar esmenes a la totalitat i de comptar amb terminis de dies, no d'hores, per a això. No obstant això, és difícil que el Constitucional es pronunciï abans de l'aprovació del 155 al Senat, prevista per al ple de demà divendres a les deu. tenint en compte que el cas és sensible, el normal seria elevar la qüestió al ple del tribunal, però no té previst, de moment, reunir-se ni avui ni demà.

MÉS INFORMACIÓ