Ara mateix Deulofeu no distingeix entre la Lliga i la Copa. Ni es para a pensar si juga al Camp Nou o a la Condomina. Tampoc en si és dissabte o dimarts, sinó que avui és un futbolista disposat a reivindicar-se com a davanter titular del Barça. Vol que els aficionats sàpiguen que està entestat a menjar-se el món amb la samarreta del FC Barcelona. Caldrà veure què passa en els partits difícils, davant de rivals que no siguin el Màlaga o el Múrcia, sinó per exemple el Reial Madrid. Ningú li pot retreure, en qualsevol cas, el seu interès per transformar les cites aparentment rutinàries en nits importants, res de nou si es té en compte, d'altra banda, el seu currículum a l'Everton o el Milan.
4-1-4-1
José María Salmerón Morales
1
Alejandro Santome
4
Pedro Orfila
3
Juanra
5
Álex Ortíz
2
Antonio Escribano
11
Abel Molinero
6
Mateos
10
Llorente
8
Jordan Domínguez
7
Nadjib
9
Elady
13
Cillessen
14
Mascherano
19
Digne
2
Nelson Semedo
25
Vermaelen
6
Denis Suárez
21
André Gomes
26
Aleñá
17
Alcácer
16
Deulofeu
37
Arnáiz
4-3-3
Ernesto Valverde
Deulofeu és encara un misteri al Barça. De vegades sembla que vulgui imitar Garrincha i de vegades es queda en una versió d'Onésimo. A l'espera de Dembélé, sense Messi ni Luis Suárez, Deulofeu es va convèncer que el partit seria seu i Valverde ho va agrair. Té una actitud admirable, sobretot si es compara amb la d'algun dels seus companys, que es conformen a portar el xandall del Barça.
Deulofeu no va parar quiet a la Nueva Condomina. El Múrcia es va aplicar molt i bé durant mitja hora fins que es va pensar que havia reduït el Barça i tenia lligat Deulofeu. Els blaugrana van sortir molt alegres i ben disposats a la pista, punyents a les bandes, i van arribar fàcilment a l'àrea de Santomé. No obstant això, Alcácer no atacava cap de les centrades de Deulofeu i Arnáiz no entrava en joc. Encara que el ritme no era dolent, a l'equip de Valverde li faltava profunditat i rematada, i la seva ofensiva es resumia a un córner que no va saber rematar Vermaelen perquè no va oblidar la seva condició de defensa quan es tractava de ser davanter davant de la porteria del Múrcia. Els barcelonistes no sortien de la banderola de córner a l'esquerra del porter Santomé.
Els nois de Salmerón defensaven amb rigor i les seves sortides eren selectives i interessants perquè sempre acabaven la jugada, la millor manera de no permetre el desplegament del Barça. Va tenir un parell de xuts francs i una ocasió excel·lent de Llorente. El Múrcia es va animar i va plantejar un partit més obert i divertit, cosa que va agrair l'afició de la Nueva Condomina. I, en un context d'igualtat, amb el camp esponjat, va aparèixer Deulofeu i va fer una centrada que Alcácer va rematar de cap impecablement a la xarxa de Santomé. L'ariet gairebé no es va aixecar del terra, va estirar el coll i va creuar la pilota al costat de Santomé.
Reivindicat com a assistent, Deulofeu es va exhibir com un velocista pur, i més tard es va expressar com a golejador en una jugada esplèndida, afortunada a l'inici i ben resolta després, per la conducció, el regateig, el canvi de ritme i el xut creuat sobre la sortida de Santomé. Un molt bon gol per a una jornada d'anònims a la Copa.
L'entusiasme de Deulofeu va despertar Arnáiz, un davanter amb molt de gol, obstinat a ser origen i final de la jugada, al Miniestadi i ahir a Múrcia. Arnáiz construeix el xut i executa la rematada amb una contundència i precisió magnífica a Segona A i ahir a la nit a Múrcia, un equip de Segona B. No van passar desapercebuts els debutants Arnáiz i Cucurella —com demanava Valverde—, i menys Deulofeu, geni i figura de moment dels partits d'entretemps del Barça.