Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia conclou que Correa va crear un “sistema durador” de suborns a càrrecs del PP

El ministeri públic exposa el seu informe final en el judici del 'cas Gürtel'

L'extresorer del PP Luis Bárcenas.

Francisco Correa, cervell confés de la trama Gürtel de corrupció, va engegar un “sistema” d'intermediació entre càrrecs públics del PP i empresaris per obtenir contractes a canvi de comissions d'entre el 3% i el 4%. “No és un fet aïllat, ni puntual, sinó que es tracta de l'activitat duradora d'una organització constituïda per delinquir, el Grup Correa, amb l'objectiu d'obtenir contractes públics a canvi de suborns a funcionaris i càrrecs públics del PP”, ha assenyalat la fiscal anticorrupció Concepción Sabadell en la introducció del seu informe final del judici del cas Gürtel.

La fiscal Sabadell, en el seu al·legat de conclusions, ha assenyalat que l'activitat de les empreses de Correa entre el 1999 i el 2005 anava dirigida a “enriquir els seus integrants i quedar-se amb fons públics trencant el sistema públic de contractació”. Segons les seves conclusions, les societats del cervell de la xarxa corrupta van obtenir contractes per valor de vuit milions d'euros i les autoritats que els van atorgar van percebre suborns per un milió d'euros a través d'una caixa b i una tresoreria oculta creada pel grup de Correa a aquest efecte.

Aquest “sistema” es va poder bastir gràcies a “l'abús de les funcions públiques” dels acusats, com l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón, Jesús Sepúlveda, i de Majadahonda, Guillermo Ortega; l'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid Alberto López Viejo, o l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Segons el relat final de la fiscal, amb aquests suborns “es va eliminar el tracte just i equitatiu que mereixien altres empreses” competidores de Correa i “es va anul·lar tota capacitat de competència real”. Es tracta, conclou Sabadell, d'“un sistema que va perjudicar greument l'interès general escurant les arques públiques”.

Després d'aquesta introducció general, la fiscal ha rebutjat una per una les peticions de nul·litat de la causa plantejades per la defensa dels 37 acusats. Per començar, ha recordat la validesa dels enregistraments subreptícies efectuades “de manera independent” per l'exregidor de Majadahonda José Luis Peñas, i que van servir per apuntalar la investigació del cas Gürtel en la seva etapa inicial. “No va haver-hi ni requeriment, ni direcció, ni cooperació ni consentiment per part de la Fiscalia ni de la policia” perquè Peñas gravés pel seu compte Correa, ha afirmat Sabadell.

També ha rebutjat la possibilitat que les gravacions il·legals efectuades a la presó als principals acusats i als seus advocats, i retirades de la causa, contaminin el procés sencer. “Existeix una prova aclaparadora que no deriva dels enregistraments obtinguts a la presó, les converses de cap manera han viciat aquest procediment”, ha afirmat Sabadell. El primer jutge instructor de la causa, Baltasar Garzón, va ser condemnat per prevaricació i inhabilitat pel Tribunal Suprem per haver autoritzat aquests enregistraments que van vulnerar el dret de defensa dels imputats.

La fiscal també ha recordat la validesa de l'ús de la documentació aportada per les autoritats suïsses per apuntalar l'acusació per delicte fiscal contra l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Aquest s'enfronta a una petició de 39 anys de presó, entre altres motius, per suposadament haver ocultat al fisc en comptes a Suïssa més d'11 milions d'euros.