Selecciona Edició
Connecta’t

El món paral·lel del vicepresident Junqueras

El vicepresident, que negava que hi hagués fugida d'empreses, ha passat a defensar que la marxa de les companyies no afecta l'economia i, alhora, preveu que tornaran

Junqueras, en una concentració a la plaça Sant Jaume.
Junqueras, en una concentració a la plaça Sant Jaume.

"Ja veurem. Vaticinis d'aquest tipus s'han fet altres vegades i de moment no han passat mai". Oriol Junqueras, vicepresident econòmic de l'Executiu català, responia així el passat dia 5 davant la possible marxa del Banc Sabadell. Ho deia minuts després que l'entitat comuniqués a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que aquesta tarda el seu consell decidiria el seu trasllat. Amb prou feines cinc hores després, aquesta realitat es consumava: el Sabadell no només s'enduia la seva seu social, sinó també el seu domicili fiscal a Alacant. Des de llavors, i malgrat la sortida massiva de firmes, el discurs de Junqueras ha consistit a minimitzar la fugida d'empreses, advertir que tornaran quan es consumi la independència i culpar el Govern central d'aquestes sortides.

Els moviments empresarials havien començat ja al setembre, quan multitud de multinacionals van començar a parar inversions i preparar la seva sortida en funció del que passés a partir de l'1 d'octubre. Algunes companyies ni van esperar el referèndum per portar la seu a Madrid, com la gestora d'inversions GVC Gaesco. Després del referèndum, l'activitat en els despatxos d'advocats i consultes es va multiplicar, i diverses empreses van decidir activar el pla B: emportar-se el seu domicili social i fiscal fora de Catalunya. Quan aquesta fugida ja havia començat, Junqueras va negar la major. "No hi haurà fugida empresarial", va afirmar poques hores abans que els bancs i les empreses de l'IBEX 35 aprovessin el seu trasllat i unes altres anunciessin que tenien aquesta opció sobre la taula.

Advertiments de fora

L'empresariat va tractar de convèncer el Govern que posés el fre. Ho va fer el Cercle d'Economia, en una reunió privada amb el president Carles Puigdemont dos dies abans de la seva compareixença davant del Parlament, però també els més propers al sobiranisme. Després del seu discurs, va seguir el reguitzell d'empreses que van buscar la protecció dels seus clients i accionistes fora de Catalunya. Els trasllats no se cenyien només al sector financer ni a l'IBEX. Petites i mitjanes empreses, unes 1.300 segons va admetre la patronal Pimec, seguien els passos de les grans. Els advertiments arribaven també de fora: del Fons Monetari Internacional, de les agències de qualificació i d'inversors internacionals. Segons un informe de la consultora de relacions públiques Kreab, el 55% dels inversors internacionals "no tindran en compte Catalunya com a destí d'inversió".

Junqueras va acceptar la situació davant la cascada de marxes, però li va treure ferro. "El moviment d'una seu social no té cap afectació en la realitat productiva de les empreses", va sostenir el vicepresident, que va obviar que els trasllats també afecten el domicili fiscal de les companyies. I això suposa la fugida de quadres directius. Al Govern es va imposar el relat que les empreses se n'anaven pressionades pel Govern central i que "ja tornarien". Però algunes, com Planeta, anunciaven que la decisió adoptada era "definitiva".

Totes aquestes idees van ser plasmades en el document elaborat pel departament de Junqueras que va arribar a la taula d'inversors i consultores. En ell s'adonava de les bones dades de creixement, inversió estrangera o exportacions. Però tots anteriors a la data del referèndum. L'informe concloïa que, atès que les companyies coneixien "la voluntat de Catalunya de convertir-se en un Estat", el procés no afectaria l'economia. Però diverses fonts expliquen que als inversors els va inquietar en gran manera la segona part del document, en la qual es considerava "poc probable" que Catalunya quedés fora de la UE i s'anunciava la intenció de crear un Banc de Catalunya. Junqueras tenia previst divendres reunir-se amb multinacionals, però la trobada va ser suspesa.

Davant la marxa de les empreses i la deterioració de l'economia, la diputada del PSC Alícia Romero va demanar el passat dia 17 la compareixença de Junqueras al Parlament, sense que aquesta encara s'hagi produït. Divendres passat, els socialistes van anunciar que tractarien que el vicepresident acudís a la comissió d'empresa, en la taula de la qual el bloc independentista està en minoria, juntament amb el conseller Santi Vila. Aquest últim, expliquen fonts de la patronal, està bregant amb la situació i reunint-se amb els agents econòmics catalans. "Ell sí que és conscient de la gravetat de tot el que està passant, però em temo que el president no ho escolta prou", expliquen fonts de la patronal catalana.

El paper de Vila

Quan Junqueras descartava una fugida d'empreses, Vila va decidir crear un gabinet de crisi que periòdicament analitza tots els indicadors de conjuntura i atén patronals, gremis o sindicats. A aquest gabinet han acudit els comerciants, per exemple, per demanar que el Govern central eviti que les mobilitzacions es produeixin en dies laborables. Segons fonts de l'Executiu català, la realitat que arriba a aquest òrgan és diferent del que veu Junqueras. "Els nombres no són els que dona a conèixer el Govern central, però sí que veiem caigudes d'activitat, com en el turisme", sostenen aquestes fonts, que confirmen la preocupació de Vila. "Lògic, està en el dia a dia", afegeixen.

Vila va rebutjar divendres la mobilització promoguda per Òmnium Cultural, que consistia a fer una crida als ciutadans a retirar efectiu dels caixers. Junqueras, en canvi, no va condemnar la iniciativa d'aquesta entitat, el portaveu de la qual, Marcel Mauri, va ser fitxat al setembre com a assessor especial del vicepresident. "Així com respectem la llibertat d'empresa, fem el mateix amb la de consum", va resoldre Junqueras en una entrevista en Catalunya Ràdio.

El dia anterior, Junqueras havia participat en un acte de la Cambra de comerç de Barcelona. Amb ell, hi havia Albert Martínez Lacambra, conseller delegat d'Agbar, que ha traslladat la seva seu a Madrid. Per primera vegada, Junqueras va admetre que aquestes marxes no el "satisfan", però va recordar que "260.000 empreses han decidit quedar-se". Aquesta dada s'ha integrat en el discurs del Govern. Encara que, de nou, va obviar que en aquesta xifra s'inclouen autònoms, que les grans empreses suposen gairebé el 40% de el PIB català i que només cent companyies concentren la meitat de les exportacions. Durant tot el mes, 1.300 empreses ja se n'han anat.