Selecciona Edició
Connecta’t

Romeva confia que els funcionaris desobeiran les ordres del Govern central

El conseller d'Afers Exteriors critica al Govern central per voler convocar unes eleccions perquè "no accepta" els resultat de les darreres, celebrades el 2015

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva.
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva. AP

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, es va mostrar ahir convençut que, en cas que s'acabi aplicant l'article 155 de la Constitució i tots els membres del Govern siguin substituïts per delegats ministerials, els funcionaris “continuaran seguint les instruccions de les institucions legítimes i democràtiques actuals”. Quant als propis consellers, Romeva va afirmar que “per descomptat” desobeiran.

En una entrevista en la cadena Radio 4 de la BBC, Romeva va expressar la seva confiança en el fet que hi haurà una resposta de rebuig generalitzada si s'arriba a produir la intervenció de competències autonòmiques. “La gent i les institucions no deixarem que això passi, és un atemptant a la democràcia”, va dir. En aquest grup de “gent” va incloure els funcionaris de la Generalitat, encara que no tots estan sota la seva competència i, en tot cas, la decisió última serà personal de cada treballador. Preguntat per la possibilitat que els consellers del Govern rebutgin les mesures que imposi el Govern central, Romeva va ser concís: “Per descomptat”.

L'abast de l'article 155 és imprevisible, però el president de l'Excutiu, Mariano Rajoy, va desgranar  dissabte algunes de les seves conseqüències: el cessament immediat del president Puigdemont i de tots els seus consellers, així com dels alts càrrecs —hi ha més de 150 en la Generalitat— díscols. Està previst que les destitucions arribin a càrrecs de rellevància com el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, o els dirigents dels mitjans de comunicació públics —TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Noticíes—.

Precisament la ràdio i televisió catalanes han liderat la negativa a acatar l'aplicació del 155. Els comitès professionals i d'empresa d'aquests mitjans van anunciar el cap de setmana en un comunicat la seva intenció de “no reconèixer l'autoritat” d'un director que no sigui l'actual. Altres entitats també s'han manifestat en contra de la intervenció de la Generalitat i han mostrat la seva intenció de desobeir instruccions de nous responsables; és el cas del sindicat del sector educatiu Ustec, majoritari a les escoles, que ha fet una crida a “resistir”.

El conseller d'Afers exteriors va defensar ahir que el Parlament y el Govern actual han de ser “preservats”, ja que han sortit d'unes eleccions. “Ningú excepte el poble té el dret de canviar-los”, va reivindicar. I va considerar que el fet de destituir els seus membres “és un atac als catalans i a la democràcia”.

Romeva va tornar a rebutjar la celebració d'unes eleccions autonòmiques immediatament. “Ja hem fet eleccions i la gent ha votat”, va sostenir. El conseller d'Afers Exteriors va afirmar que el Govern central no accepta el resultat de les últimes eleccions catalanes del 2015 —en les quals els partits independentistes (Junts pel Sí i la CUP) van aconseguir sumar la majoria absoluta a la Cambra catalana—. “Per què aquestes eleccions no són respectades? Esperen a tenir uns resultats que els agradi?”, va retreure.

El conseller va assenyalar el Govern central com a responsable del punt de tensió al qual s'ha arribat en aquesta crisi política. “Milions de persones s'han estat manifestant pacifícament i la resposta ha estat la repressió. Aquesta és la causa de la frustració”, va argumentar.

Romeva no va voler pronunciar-se sobre la manca de suports assolits pels sobiranistes dels grans Estats europeus i va carregar contra la inacció de la Unió Europea en el conflicte. “Com pot sobreviure la democràcia a la Unió Europea i com seran creïbles si deixen que això passi?”, es va preguntar en referència a la suspensió de l'autonomia de Catalunya. De fet, Europa ha tancat files entorn el Govern de Rajoy i només després de les càrregues policials del passat 1 d'octubre durant el referèndum independentista, el Consell d'Europa sí va condemnar la violència policial.

El rector de Lleida rebutja l'"intervencionisme"

El rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández —triat president de la conferència de rectors de les universitats espanyoles, CRUE, fa dues setmanes—, va rebutjar ahir “qualsevol intervencionisme” en l'autonomia de les universitats i en el sistema universitari català. En un comunicat, Fernández va expressar el seu “rotund” suport a les “institucions”, triades democràticament a Catalunya.

L'autonomia de les universitats descansa bàsicament en la forma d'elecció del rector i del seu equip de govern, votats per professors, treballadors i estudiants dels campus. Fonts del rectorat van explicar que la seva advertència es referia a la possibilitat que el Govern central es plantegi subsistuir els rectors a dit, un extrem que de moment no s'ha plantejat. Altres aspectes clau, com el pressupost o l'oferta docent, són aprovats en última instància pel Govern central o autonòmic.

Per la seva banda, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), també treballa en un comunicat per fixar la seva posició sobre l'article 155.