El Govern espanyol destituirà tots els alts càrrecs que no garanteixin la legalitat
La intenció de l'Executiu central és que els 180 alts càrrecs del Govern i les desenes de responsables de les empreses públiques segueixin al seu lloc de treball
El Govern espanyol creu que dissabte només haurà de destituir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers catalans. La intenció de l’Executiu central és que els 180 alts càrrecs del Govern i les desenes de responsables de les empreses públiques segueixin ocupant el seu lloc de treball perquè portin la gestió ordinària de l’Administració autonòmica. Aquesta és la intenció, però si els alts càrrecs de la Generalitat es neguen a acatar la legalitat, el Govern espanyol també en té prevista la destitució en Consell de Ministres.
No serà fàcil que el Govern central compleixi el desig que les destitucions comencin i s'acabin amb els membres del Govern de la Generalitat i el seu personal de màxima confiança. “Es canvien persones, no polítiques”, assenyalen fonts governamentals, que confien que hi hagi un relleu natural als llocs de direcció de l’Administració catalana. La idea és que als consellers els substitueixi el segon o el tercer de cada departament. “Només els demanarem que siguin professionals i que segueixin amb la seva feina de mantenir en funcionament la conselleria per continuar donant servei als ciutadans”, expliquen aquests interlocutors.
Segons aquest esquema ideal, expressat pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, als seus ministres, una vegada s’aprovi al Senat el pla per rellevar el Govern, l’Administració catalana no s’hauria d’aturar. “Si algú creu que des de Madrid es dictaran ordres perquè les conselleries d’Educació, Sanitat o Justícia introdueixin canvis en els seus afers diaris parteix d’un error de base profund”, asseguren aquestes fonts.
A més que els hospitals funcionin, que s’atengui els serveis socials i que es desenvolupin els judicis als jutjats amb total normalitat, s’esmenta la Conselleria d’Educació com a mostra del que no es farà. “No es donaran més classes de castellà a les escoles ni s’estudiarà la història amb altres continguts”, assenyalen aquests mitjans, que volen arraconar les demandes d’intervenció dura que exigeixen alguns sectors de la societat catalana i espanyola.
La instrucció de Rajoy és tractar que aquest procés sigui el més breu possible fins a arribar a les eleccions autonòmiques perquè un nou Govern prengui possessió d’acord amb la majoria que aconsegueixi, ja dins de l’ordre constitucional. “Ni hi ha temps ni hi ha intenció de tirar endavant canvis més enllà d’impedir que es produeixin il·legalitats com les que han dut a terme el Govern català i els seus socis", assenyalen fonts de la Moncloa que coneixen els plans previstos.
Relacions cordials
No hi ha intenció tampoc que funcionaris o alts càrrecs de l’Administració central vagin a Catalunya a substituir les autoritats catalanes. “El més desitjable és que els números dos o tres de cada departament es facin càrrec de la conselleria”, assenyalen fonts governamentals. Els ministres de Mariano Rajoy tenen relacions cordials amb alts càrrecs de l’Administració catalana, amb els quals no han deixat de parlar aquests dies traumàtics.
Aquesta setmana ho continuaran fent i com a fruit d’aquestes converses podran tenir elements de judici per preveure què pot passar a partir de dissabte, quan el president de la Generalitat i la resta del Govern siguin destituïts. Fins on arribarà la solidaritat dels alts càrrecs de la Generalitat amb els seus caps? La resposta no és fàcil. El Govern central dona per fet que en els primers moments hi haurà un impacte emocional i que molts alts càrrecs passaran dificultats personals per acceptar la responsabilitat de substituir els consellers que els han nomenat. “Alguns poden sentir que traeixen els seus superiors, que han estat destituïts per defensar la independència de Catalunya”, assenyala com a hipòtesi gens desgavellada un ministre de Mariano Rajoy.
Amb això hi compten, però també que els alts càrrecs de la Generalitat saben per endavant que no hauran de fer res que vulneri la seva consciència, ja que insisteixen que les polítiques no es canviaran. La Generalitat, segons les seves pròpies xifres, té 202.383 treballadors, dels quals 180 són alts càrrecs i 333 alts directius En tot cas, els seus llocs queden a la disposició del Govern central, així com els 12.552 treballadors laborals temporals que reconeix tenir el Govern català.
Tots seguiran ocupant el seu lloc de treball, tret que treballin “per a la independència de Catalunya”, adverteixen fonts del Govern central. El treball de control es farà des dels ministeris en funció de les conselleries que hagin d’assumir. Malgrat els molts anuncis de la Generalitat que ha creat estructures d’Estat pròpies, el Govern espanyol creu que la realitat no és així. L’embrió d’Agència Tributària sí que s’intervindrà i s’estarà molt a sobre del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies, l’estructura informàtica sense la qual no funciona l’Administració autonòmica. El comandament dels Mossos d’Esquadra és objecte de gran atenció, amb especial interès al servei d’informació. En aquesta àrea sí que és més que probable que la intervenció de l’Estat sigui més intensa.
La conselleria d’Afers Exteriors també serà observada amb més atenció, però “no es tancaran les ambaixades”, assenyalen fonts governamentals, sempre que no treballin per al projecte independentista.
Les ambaixades catalanes, sota vigilància
La desena d'ambaixades que ha obert la Generalitat a l'estranger quedarà sota la vigilància del Govern, que impedirà que mantinguin la seva activitat propagandística en favor de la independència. “Això és segur”, va resumir una font propera a Mariano Rajoy, que divendres va veure com José Manuel García Margallo, exministre d'Exteriors, assenyalava que “si hi ha un supòsit d'extralimitació de competències [per part del Govern], és aquest”.
La xarxa s'estén pels EUA, Portugal, Àustria, Itàlia, França, Bèlgica, Alemanya o Regne Unit i va jugar un paper clau en el negatiu impacte internacional que va tenir la tasca de la policia durant el referèndum de l'1 d'octubre.
L'Executiu creu que el seu paper ha de limitar-se al d'establir relacions comercials, obrir oportunitats de negoci i atreure turistes. No obstant això, el 30 d'agost, Carles Puigdemont va intentar convertir en un acte reivindicatiu la inauguració de l'última delegació, a Copenhaguen (Dinamarca). El Govern danès va ignorar la seva visita.
