Cuixart al·lega que va mediar per permetre sortir la Guàrdia Civil
L'advocada del president l'Òmnium aporta vídeos que demostren que el seu objectiu era la protesta i no impedir els escorcolls
La defensa del líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, demana a l'Audiència Nacional que el deixi en llibertat al·legant que va mediar perquè els manifestants permetessin sortir a la Guàrdia Civil de la conselleria d'Economia i que la protesta va ser convocada per múltiples entitats, no només per la seva.
L'advocada de Cuixart, Marina Roig, va presentar ahir a la nit davant la sala penal de l'Audiència Nacional un recurs contra l'ordre de la jutge Carmen Lamela d'enviar-lo a la presó preventiva, per un delicte de sedició, arran de la concentració dels passats 20 i 21 de setembre davant el Departament d'Economia, que va deixar retinguts a agents de la Guàrdia Civil que practicaven un registre per ordre judicial.
En el seu recurs, el líder d'Òmnium argumenta que ell mateix es va encarregar de mediar perquè els agents poguessin abandonar l'edifici -el que van fer a partir de les 4 de la matinada, després de més de 20 hores a la seu d'Economia- i que en cap moment la protesta anava encaminada a impedir els registres policials.
En qualsevol cas, tal com va argüir en el seu recurs Jordi Sánchez, líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Cuixart precisa davant l'Audiència que la mobilització davant la conselleria no havia estat convocada sol per les dues associacions sobiranistes, sinó per "multiplicitat d'entitats", de manera que la protesta s'englobava en un "moviment social més ampli".
El recurs de Cuixart també qüestiona els supòsits legals en què la jutge Carmen Lamela va basar la seva decisió de dictar presó preventiva per als líders de l'ANC i d'Òmnium: risc de destrucció de proves, de fuga i de reiteració delictiva.
Per a l'advocada, el risc de fuga no està justificat, ja que Cuixart té una ocupació i domicili conegut, circumstàncies que la magistrada sí va tenir en consideració per deixar en llibertat provisional el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero i que, segons el recurs, haurien d'aplicar-se en el cas del líder d'Òmnium en aplicació del "principi d'igualtat".
Respecte al risc de destrucció de proves, l'advocada considera que la jutge no pot tenir en compte aquest supòsit, atès que el fiscal no ho va esgrimir quan va demanar l'ingrés a presó preventiva de Sánchez i Cuixart. L'advocada també posa en dubte el risc de reiteració delictiva que va argumentar la magistrada, perquè al seu entendre no està degudament concretat en l'acte d'ingrés a la presó.
El recurs adjunta diversos vídeos de la concentració celebrada el passat 20 de setembre a les portes de la conselleria, en què Cuixart crida els manifestants a "aïllar" a aquelles persones en les que detectessin una conducta "violenta o provocativa". En altres vídeos, s'aprecia com Cuixart apel·la a la "resistència pacífica", dissol la concentració ja al vesprejar i demana als concentrats que "tranquil·lament" deixin fer a la policia la seva feina.
El recurs davant l'Audiència Nacional inclou també imatges del cordó de seguretat que voluntaris de les entitats sobiranistes van muntar en la concentració per facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil i la comitiva judicial per aquell corredor, que finalment els funcionaris no van utilitzar.
