Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda confiscarà la gestió de tots els tributs autonòmics

El Govern assegura que la independència portaria Catalunya a “una conjuntura econòmica insostenible”

Montoro i Junqueras, l'any passat a Madrid. / Vídeo: Rajoy parla de l'economia catalana. Vídeo: Quality

El Govern ja havia pres el 16 de setembre passat el control de tots els fons de finançament autonòmic que rebia la Generalitat de Catalunya. En engegar-se aquest dissabte el procediment que activarà la intervenció de la Comunitat Autònoma, el Ministeri d’Hisenda farà un pas més: acabarà prenent també la gestió de tots els impostos propis que són competència de l’autonomia i que fins ara seguien en mans del Govern.

Fins al moment, Hisenda ja havia retingut i gestionava la transferència d’uns 1.400 milions d’euros al mes que ingressava la Generalitat de Catalunya pel sistema de finançament. Això suposa aproximadament el 80% dels seus recursos. El 20% restant consisteix en ingressos propis procedents de tributs com Successions, Donacions, Patrimoni, taxes al joc o Activitats Jurídiques Documentades i Transmissions Patrimonials, entre d’altres. El Govern de Mariano Rajoy ja havia imposat la congelació de totes les partides no essencials, controlava els desemborsaments a través del banc i exigia que els certifiqués un interventor. D’aquesta manera, tenia sota control les despeses. Però ara amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució es prendran les regnes per complet. La Generalitat ni tan sols tindrà a càrrec seu la gestió dels impostos estrictament autonòmics.

L’acord del Consell de Ministres aprovat aquest dissabte estableix que s’adoptaran mesures per “garantir que els ingressos que correspon recaptar o rebre per qualsevol títol a la Comunitat Autònoma, als seus organismes, ens i entitats vinculades o dependents d’aquesta i al seu sector públic empresarial, no es destinin a activitats o finalitats vinculades o relacionades amb el procés secessionista que motiva aquest acord o que contravinguin les mesures que conté”, resa el document legal que activa l’article 155. En principi, Hisenda no té previst enviar membres de la Intervenció General a Barcelona, l’equivalent als seus homes de negre. De moment, espera poder tutelar els comptes des de Madrid i confia en la cooperació de la interventora de la Generalitat, com ha fet fins ara. Amb aquesta intervenció de les finances catalanes, l’Agència Tributària vol a més assegurar-se la recaptació i evitar actes d’insubmissió fiscal.

Efectes econòmics gravíssims

D’altra banda, en l’exposició de motius, l’Executiu insisteix que “la pretesa independència generaria una sèrie d’efectes econòmics d’impacte i magnituds gravíssims”. El text adverteix que una Catalunya secesionada quedaria fora de la Unió Europea i de l’Organització Mundial de Comerç. I això suposaria l’aplicació d’aranzels i controls duaners per a una economia “el comerç exterior de la qual representa el 70% del PIB”, subratlla.

En l’àmbit financer, el Govern alerta que la independència deixaria Catalunya fora de l’empara del Banc Central Europeu. “Això portaria al fet que, com ja està passant en l’actualitat, les entitats de crèdit es ressituessin fora de Catalunya. La sortida de capitals junt amb l’empitjorament del saldo de la balança comercial a Catalunya, resultaria en un flux de sortida d’euros cap a la resta d’Espanya i del món que impediria la utilització de facto de l’euro com a moneda a Catalunya. Fins i tot la creació d’una moneda i un banc central propis resultaria inviable, per l’elevat nivell de dèficit públic. Es farien irremeiables l’expansió monetària, la inflació desproporcionada i la contracció del crèdit, amb els consegüents efectes sobre el consum i la inversió”, recalca l’acord del Consell de Ministres.

Quant a les finances del nou Estat català, l’Executiu sosté que “les tensions pressupostàries serien evidents”. La capacitat per tenir ingressos quedaria molt minvada “en un context de contracció econòmica, previsible desplaçament de persones i domicilis socials, i falta de transferències d’Espanya i de la Unió Europea”, explica. “Implicaria aïllar una economia que avui està plenament integrada a Espanya, a la UE i al món. Suposaria el seu aïllament dels fluxos financers, de capitals i comercials. Això portaria a un empobriment de l’economia de Catalunya d’entre el 25% i el 30%, de què resultaria una conjuntura econòmica insostenible”, conclou.