Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat intenta retenir la col·lecció de Tàpies

La família del pintor ja ha venut una de les set obres que ha tret a subhasta

Tàpies al saló de casa seva, a Barcelona, amb l'obra de Picasso 'Le coq saigné', del 1948.
Tàpies al saló de casa seva, a Barcelona, amb l'obra de Picasso 'Le coq saigné', del 1948.

A començament d’octubre la sala londinenca de Christie’s va vendre per quatre vegades el seu preu de sortida (3,8 milions d’euros) Homme (Apollon), una bella escultura d’Alberto Giacometti. La peça tenia un valor afegit: pertanyia fins aquest moment a la col·lecció reunida durant anys per Antoni Tàpies, mort el 2012. La petita obra, creada el 1929 però fosa en bronze el 1954, és una de les set que els hereus del pintor han posat a la venda en aquesta casa de subhastes. Al cap de pocs dies li va arribar el torn a Untitled (orange and yellow), una impressionant obra de Mark Rothko del 1969, que sortia per un preu de 4,4 milions d’euros, però no va trobar comprador. La resta, dues peces signades per Joan Miró i una de Pablo Picasso, Paul Klee i Vasili Kandisnky està previst que se subhastin el febrer del 2018, tret que la Generalitat ho impedeixi. Segons ha pogut saber aquest diari, el dia 9 d’octubre, passada una setmana de la primera subhasta, el conseller de Cultura, Lluís Puig, es va reunir amb Antoni Tàpies i Barba, fill del pintor, amb la finalitat de reconduir la situació i impedir la venda i dispersió d’aquestes obres i de la resta de la important col·lecció que el seu pare va reunir al llarg de tota la vida i que van influir i permeten conèixer millor la seva obra.

Segons fonts de la Generalitat “no estaria justificat que la Generalitat comprés una obra de Rothko o de Klee, però aquestes peces tenen valor per formar part de la col·lecció que Tàpies va reunir”. Per això, asseguren, “estem buscant fórmules perquè les obres no es dispersin i es quedin a Catalunya, que passen per oferir unes condicions amb les quals tothom estigui còmode i la família no es vegi forçada a vendre”. Fórmules com les d’“oferir la possibilitat de pagar amb les obres els seus impostos o buscar algú que les adquireixi i les doni i dipositi, per exemple a la Fundació Tàpies”, expliquen aquestes mateixes fonts, tot i que reconeixen que “no és fàcil perquè estem parlant de xifres molt altes, ja que les obres tenen un preu de sortida que oscil·la entre els 10,2 i 14 milions d’euros, i no es disposen d’aquests recursos”, expliquen. Unes xifres que, vista la rematada de la peça venuda de Giacometti el 3 d’octubre, poden acabar sent molt superiors.

L'obra venuda de Giacometti per 3,8 milions que pertanyia a la col·lecció privada de Tàpies.
L'obra venuda de Giacometti per 3,8 milions que pertanyia a la col·lecció privada de Tàpies.

Per consensuar la fórmula amb tots els interessats i plantejar un full de ruta, l’11 d’octubre el director general de Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, es va reunir amb Xavier Antich i Carles Guerra, president i director de la Fundació Tàpies, respectivament, i amb Valentí Oviedo, gerent de l’Icub de Barcelona, asseguren des de la Generalitat.

Des del Departament de Puig expliquen que aquestes obres serien fonamentals per a la Fundació Tàpies, que té per missió explicar el pintor i el seu món. Però també esmenten que les dues obres de Miró (Painting, de 1926, i Tete d’Homme, de 1934) poden ser també d’interès per a la Fundació Joan Miró, mentre que l’obra de Picasso (Le coq saigné, de 1948) no hi ha dubte que tindria un lloc destacat al Museu Picasso d’aquesta ciutat. Segons ha pogut saber aquest diari el museu del carrer Montcada ha intentat comprar aquesta obra, però el director, Emmanuel Guigon, no ha pogut reunir la quantitat necessària, més de 2,5 milions d’euros, per poder-la adquirir.

'Untitled (orange and yellow)', la impressionant obra de Mark Rothko de 1969 pertanyent a Tàpies que es va quedar sense comprador.
'Untitled (orange and yellow)', la impressionant obra de Mark Rothko de 1969 pertanyent a Tàpies que es va quedar sense comprador.

Segons la Generalitat, els intents perquè la col·lecció —aquestes set obres que se subhasten, però també la resta de les peces signades per Francisco de Goya, Marcel Duchamp, Jackson Pollock, Louise Bourgeois, Lucho Fontana, Norman Rockwell i altres anònimes d'art africà, sumeri, egipci, maia, japonès, precolombí, art popular i art romànic, fotografies i llibres de bibliòfil—, no es venin, són anteriors a la petició que va realitzar el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) el 28 de setembre en el sentit que es prenguessin “mesures urgents” per impedir la subhasta d'algunes de les peces i la conseqüent “dispersió d'un patrimoni de valor excepcional per si mateix i que fonamenta el discurs artístic de l'obra pròpia de Tàpies, a més d'ajudar a interpretar-la”.

Divendres la col·lecció de Tàpies va protagonitzar una de les presentacions de la VI Jornada de Mercat de l'Art, Col·leccionisme i Museus que organitzen els Museus de Sitges. Glòria Domènech va explicar com Tàpies va anar formant la seva col·lecció a partir de la dècada de 1940 en paral·lel a la seva trajectòria professional, malgrat que no va ser fins el 1960, amb la seva consolidació, quan va començar a prendre importància. Entre els seus referents, la col·lecció de Picasso i la de Miró, el número especial de Nadal de la revista D’Ací i d’Allà de 1934, dedicat a l'art del segle XX i alguns nombres de Cahiers d’art, especialment el de 1936 dedicat a l'objecte que Tàpies va escriure que l'havia acompanyat tota la seva vida i “encara ho tinc al meu costat, ara dedicat pels seus autors”. Domènech, cap de la biblioteca de la Fundació Tàpies, es va limitar a contestar que ella no estava capacitada per parlar de la venda de la col·lecció i que en tot cas només se subhastava una part, no totes les obres de la col·lecció.

La Fundació Tàpies ha mostrat en dues ocasions parteix d'aquesta impressionant col·lecció: el 2010 en l'exposició Els llocs de l'art i el 2015 a Col·lecció d'artista, sempre dialogant amb les obres creades per Tàpies.

Un ‘picasso’ per un altre més modern

L'obra de Picasso que sortirà a subhasta el proper mes de febrer, si la Generalitat no ho impedeix, és el segon picasso que va estar en mans d'Antoni Tàpies. Al començament va tenir un en el qual es veia un tema clàssic d'artista i el seu model, però al març de 1968, aprofitant l'exposició a la Galeria Gaspar de les últimes obres del pintor malagueny, Tàpies ho va canviar per un altre més modern, després d'abonar alguna quantitat perquè el segon tenia un major preu. L'obra era Le cop saigné, pintat el 27 de febrer del 1947 i acabat el 13 d'octubre del 1948, que li va acompanyar des d'aquest moment ocupant un lloc central en el saló de casa seva a Barcelona, dissenyada per l'arquitecte José Antonio Coderch.