_
_
_
_
_

L’Audiència Nacional demana als Mossos que identifiqui els agents que van actuar l’1 d’octubre

El tribunal sol·licita detalls col·legi per col·legi de la intervenció de la policia catalana

Rebeca Carranco
Agents dels Mossos intenten accedir al centre on tenia previst votar el vicepresident Junqueras, el dia 1.
Agents dels Mossos intenten accedir al centre on tenia previst votar el vicepresident Junqueras, el dia 1.ALEJANDRO GARCIA (EFE)
Más información
Últimes notícies sobre la situació a Catalunya
Trapero ordena investigar si alguns Mossos van desobeir l’ordre de tancar col·legis l’1-O
La Fiscalia estudia la forma que Trapero ingressi a la presó

L'Audiència Nacional ha demanat més informació als Mossos sobre el seu operatiu durant l'1 d'octubre. El tribunal ha sol·licitat els detalls col·legi per col·legi, així com els TIP (el número d'identificació policial) dels agents que van intervenir, segons fonts policials. El tribunal investiga si el cap del cos, Josep Lluís Trapero, és responsable d'un delicte de sedició per no haver acatat l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tancar els locals per impedir la votació l'1 d'octubre.

Per donar resposta a l'Audiència, els Mossos estan fent arribar a cada comissaria un document de tres pàgines que els agents han d'emplenar sobre l'1 d'octubre. En aquest document es demanen els detalls de cada centre a les patrulles que van intervenir. Se sol·licita el TIP dels agents que van actuar en cada torn i explicacions detallades de què van fer: actes confeccionades, persones identificades i material decomissat abans de l'1 d'octubre. Sobre el dia del referèndum: la situació quan van arribar els agents al centre de votació, si estava tancat o obert, les persones que hi havia i en quina actitud, les dotacions de suport que es van demanar, les actes que es van fer i les persones identificades, si va haver-hi intervenció de material, si es va tancar el centre, si es va aturar la votació, l'hora en què es va fer i en quines circumstàncies.

Si no es va poder tancar el centre o no es va aturar l'activitat, demana que s'especifiquin els intents d'accedir al local de votació i les raons per les quals no es va poder aturar l'activitat. Al final, es pregunta si va intervenir la Guàrdia Civil o la Policia Nacional al centre, a quina hora, si van parlar abans amb la dotació dels Mossos, si els van demanar la seva col·laboració i un breu resum del que va passar.

D'aquesta manera, els Mossos volen donar resposta a la sol·licitud de l'Audiència Nacional per ampliar la informació sobre l'1 d'octubre. La setmana passada ja van fer arribar a la jutgessa del TSJC les dades sobre les seves actuacions durant la jornada del referèndum. Aquestes recullen que en total es va impedir el vot a 446 centres de votació. D'aquests, 297 ja estaven tancats quan els mossos hi van arribar. La policia catalana assegura que va impedir el vot a 99 centres, i que, a més, va afectar la possibilitat de votar en 50 més perquè es van endur material. En total, van intervenir 400 urnes a 141 centres de votació.

La denúncia per sedició contra el major del cos, Josep Lluís Trapero, per als dies 20 i 21 de setembre, quan diversos agents de la Guàrdia Civil van quedar atrapats a la Conselleria d'Economia, s'ha ampliat a l'1 d'octubre. Els Mossos volen amb tota aquesta informació demostrar davant de l'Audiència Nacional que van obeir les ordres del TSJC, amb el límit de no alterar "la convivència normal", com demanava la magistrada.

A més, els Mossos tenen oberta una investigació interna sobre si hi va haver agents que de manera deliberada van incomplir les ordres que se'ls va donar per tancar els col·legis electorals. En alguns vídeos que corren per les xarxes socials, es pot veure que alguns mossos fan broma o no actuen en determinats col·legis. La Guàrdia Civil ha aportat diverses d'aquestes imatges a l'Audiència Nacional. L'únic sindicat de Mossos que s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió, l'SPC, demana que els agents de l'escala bàsica i intermèdia quedin exempts de qualsevol responsabilitat, ja que obeïen ordres. Una dotzena de jutjats investiguen la presumpta inacció de la policia catalana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_