Selecciona Edició
Connecta’t

Alberto San Juan porta a Catalunya la seva ‘España ingobernable’

L'actor i autor, acompanyat a la guitarra per Fernando Egozcue, presenta al Romea un intens relat de les lluites populars

San Juan i Egozcue, a la funció.
San Juan i Egozcue, a la funció.

Amb el panorama que hi ha a Catalunya i Alberto San Juan es planta al Romea, a dos minuts de la Rambla, amb dos espectacles, dos, sobre Espanya. “És arriscat, sí. Porto dues obres i cada una té la paraula ‘Espanya’ o ‘espanyol’ al títol”, diu, en to de broma, l'actor i autor d'España ingobernable, un recital de “cançons indignades i proses indignants” que estan en cartell fins diumenge. El cap de setmana, San Juan farà doblet i representarà també el seu conegut Autorretrato de un joven capitalista español.

San Juan sempre ha estat ben rebut a Barcelona, on ja té un públic fidel, que sap el que li ve a explicar: “És un relat fragmentat de les principals lluites populars que hi ha hagut per l'alliberament en una Espanya que és ingovernable perquè no es deixa governar, una Espanya que té la gosadia de voler-se governar”, explica. Sobre l'escenari, ell, de peu, passejant, recitant (cantant, fins i tot) textos seus, passatges de discursos del mateix Franco o del general Mola, o versos de Lorca, de Cernuda, de Miguel Hernández o de Pemán, o d'Albert Pla (“no li he demanat permís”, adverteix; hi deu haver confiança…). Assegut, amb la guitarra, Fernando Egozcue, que ha compost la música, “sensible, visceral, intensa”, sobre la qual discorre la narració.

“Aquest relat, que comença a la Segona República i arriba fins avui, ara mateix té el seu epicentre claríssimament a Catalunya”, assumeix l'autor, que es declara profundament sobiranista (“que no és necessàriament ser independentista”, aclareix): “Estic a favor del dret a decidir”, diu. “Jo també vull decidir, i decidir també si vull que em governi un rei o si vull que es privatitzin els recursos naturals”. D'aquesta llibertat lluitada i patida a les places parla l'obra. “D'aquesta Espanya que surt al carrer a Múrcia, o que va sortir a Gamonal, a Burgos, o la del 15-M, que reclama el seu dret a decidir com vol viure”. Parla de la història no oficial: “Tots els canvis profunds sempre s'han produït al marge de les estructures de poder”, argumenta. “La fi del franquisme s'explica com un èxit institucional, i s'amaga la història més rica d'aquest canvi social, que es va forjar a les assemblees i a les fàbriques molt més que als despatxos”.

El fil argumental és el poble: “El populatxo, els de baix, la xusma. La ciutadania”, diu, categòric, San Juan. “Els que periòdicament s'organitzen per dir prou, per millorar la condició humana… i perquè el poder els esclafi en nom del seu sistema, el que funciona, segons ell”. De fet, l'espectacle no té un final: “En tot cas, un clàssic ‘continuarà…’ perquè seguim, els uns i els altres, cadascun pel camí que entengui, reclamant o reprimint”. Relacionant, altre cop, el tema amb l'ocupació dels carrers i amb la situació catalana, San Juan no es mossega la llengua: “No ens enganyem, hi ha hagut una campanya mediàtica que ha sabut centrar molt bé en Puigdemont, en Artur Mas i en el seu partit corrupte el que està passant aquí. Però no. Això va molt més enllà, això ho mou la gent al carrer”, declara.

Malgrat la transcendència dels temes que aborda, el públic s'ho passarà bé. “L'element humorístic de tants anys a Animalario, amb Andrés Lima, sempre és aquí”, subratlla, amb orgull, l'autor. “El primer que busco quan pujo a l'escenari és que la gent s'ho passi apassionadament bé, que rigui i que se li remoguin les emocions”. A més, Alberto San Juan fuig de qualsevol tipus d'adoctrinament: “Mai cauria en la supèrbia de creure que jo puc ensenyar res a ningú… Cadascú pensa el que vol”.