Selecciona Edició
Connecta’t

Càritas avisa de la “cronificació” de la pobresa

L'entitat benèfica de l'Església perd el 13% dels seus ingressos el 2016

Jihan Loukili és una de les 360.604 persones ateses per Càritas.
Jihan Loukili és una de les 360.604 persones ateses per Càritas.

L'entitat benèfica Càritas ha alertat aquest dimecres a través del seu president, Francesc Roig, del risc que la pobresa a Catalunya es converteix en “crònica”. En la presentació de la Memòria Anual 2016, l'organisme de l'Església ha afirmat que l'inici de la recuperació econòmica xoca amb un escenari de “profunda crisi social”, ja que el nombre d'atesos per Càritas va augmentar un 4,7% respecte del 2015. Els ingressos de l'entitat, a més, van baixar un 13%, i això va contribuir al fet que 569 empreses es donessin de baixa com a donants.

La millora dels indicadors macroeconòmics no es reflecteix al carrer i el màxim responsable de Càritas ha parlat d'una “realitat ben diferent de la que ens ofereixen alguns discursos oficials que insisteixen en la superació de la crisi”. Aquesta realitat es tradueix en les 360.604 persones que el 2016 van rebre l'ajuda de Càritas, un 4,7% més que el 2015.

“La crisi s'ha quedat, no ha acabat”, ha afirmat taxativa la responsable de comunicació de l'entitat, Anna Roig, que ha avisat, des de la seu de l'entitat al centre de Barcelona: "ens arrisquem com a societat a acostumar-nos a la precarietat”. Una situació de “profunda crisi social”, que reflecteixen els 206.000 ciutadans que l'any passat vivien sense cap tipus d'ingressos.

L'organització catòlica va ingressar l'any passat 47 milions d'euros, un 13% menys que el 2015. De les deu Diòcesis de Càritas a Catalunya, la de Tortosa va ser la més perjudicada amb una reducció del 15% de les seves arques. Una baixada que a tota Catalunya s'explica, en part, per les 569 empreses que han deixat de col·laborar amb Càritas. Les 1148 organitzacions que treballen amb ells són una important pota del seu finançament privat, que també compta amb els diners de socis i donants i de les col·lectes en les 526 parròquies que disposa Càritas a la comunitat i que disminueixen any rere any.

Roig ha recordat la necessitat de disposar d'una llar per a l'estabilitat personal. No obstant això, segons Càritas, les persones que no en tenen van augmentar el 2016 un 6,4%. Del total dels atesos per l'organització catòlica, el 14% no tenia casa. Les xifres augmenten fins al 39% quan es parla de les persones que no viuen en condicions “dignes”. Cada vegada són més les persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge, un col·lectiu que ja representa el 3% dels atesos per Càritas.

En aquest sentit, el president de l'entitat ha lamentat que el parc d'habitatge social a Catalunya “sigui del 2 % del total, quan hauria de ser del 16 %”, i atribueix el problema de l'accés a l'habitatge a la “lentitud de la burocràcia i els retards en la recepció d'ajudes oficials”.

La pobresa descrita aquest dimecres per Càritas provoca que les famílies més afectades apliquin mesures desesperades per poder estalviar. La portaveu Anna Roig ha comentat el cas d'una família que només pot dutxar els seus fills un dia a la setmana o d'una dona que s'ha vist obligada a traslladar-se a un pis de 25 metres quadrats.

L'origen d'aquesta pobresa s'explica, en gran mesura, per la precarietat laboral. En aquesta línia, Luis Miguel Lluna, responsable de comunicació de Càritas, ha criticat els “salaris baixos” que, segons ell, provoca que moltes persones treballin en l'economia submergida. Roig ha incidit en aquest aspecte en explicar que les persones amb una feina precària “es troben en un cercle perillós del que moltes vegades no surten”.

La cap de comunicació de Càritas va assenyalar que el 70% de les persones ateses en edat laboral no té feina i que quan la troben és “inestable i precària”. Una situació que els programes de reinserció laboral de Càritas intenten solucionar i que van aconseguir el 2016 que 350 persones trobessin feina.

"No vull que el meu germà visqui el que he viscut jo”

La família de Jihan Loukili va arribar a Espanya el 2008 en un intent de millorar les seves condicions de vida. No obstant això, aquesta noia marroquina de 22 anys, només ha conegut la pobresa, que s'ha “cronificat” fins ara. Els seus pares mai han trobat feina excepte algun euro que el seu pare aconsegueix gràcies a la ferralla, A casa seva només arriben els 400 euros que aquesta jove guanya “en negre” com a administrativa.

Loukili posa rostre al 30% dels milers de persones que atén Càritas i que, malgrat que tenen feina, no arriben a finals de mes. Aquesta noia, que forma part també del 58% de famílies ateses, amb un fill a càrrec, porta a la seva esquena el pes familiar que suposa alimentar quatre boques a casa seva. Un estrès que l'ha portat a visitar, durant un temps, el psicòleg dues vegades per setmana.