Carrils bici que són vestits a mida
Barcelona adapta cada nova via ciclista a les característiques de cada tram, amb fins a sis seccions diferents
Quan es tracta de crear una xarxa de carrils bici, hi ha ciutats que aposten per una secció única que apliquen a tots els carrers. Per exemple: vianants a una banda, bicis al centre i cotxes a l'altra banda. Aquesta és la recepta que defensa el guru del ciclisme urbà més mediàtic a Europa, Mikael Colville, que assessora ciutats de tot el món. Establert a Copenhagen, la meca dels pedals, Colville aplica la seva recepta, acostuma a explicar, com qui fa un retalla i enganxa en un document, sigui quina sigui la trama de la ciutat on treballa.
A Barcelona passa tot el contrari. L'aposta dels responsables de Mobilitat és adaptar cada carril bici a cada carrer, i fins i tot a cada tram d'un mateix carrer. Els carrils es converteixen així en vestits fets a mida en funció de si hi passen autobusos o no, de l'amplada de les voreres o bulevards, de si hi ha aparcament, si es baixen motos aparcades de la vorera a la calçada... La gran majoria dels nous carrils bici estan segregats del trànsit amb peces de plàstic. Però hi ha carrers on tenen fins a cinc o sis seccions diferents. És el cas d'alguns carrers de la perifèrica Zona Franca o del carrer de Sardenya, en ple Eixample.
Característiques bàsiques dels nous carrils
Amplada mínima d'1,40 metres en carrils d'un sentit i d'1,90 metres en els bidireccionals.
Segregació amb peces de plàstic de la resta del trànsit.
Instal·lació de sistemes que compten les bicicletes que hi passen.
Nova pavimentació de l'asfalt.
Habilitació d'aparcaments per a bicicletes prop del carril.
Millora de la senyalització i assajos de noves solucions a les cruïlles per acabar implantant la que funcioni millor.
Canvi de les xarxes metàl·liques de drenatge de pluja perquè no sigui perillós clavar la roda de les bicicletes.
En el cas del carrer de Sardenya hi ha trams de dos carrils (un per a les bicis i un altre per als cotxes, segregats); de quatre carrils (dos per als cotxes, un per a aparcament i contenidors i un altre per a bicis); de quatre (bus, dos de cotxes i bici)... O una novetat: davant de la Sagrada Família, on les voreres són molt amples, les bicis conviuen sense segregar amb els cotxes en un carril on la velocitat màxima permesa és de 20 quilòmetres per hora.
La varietat de seccions és una tasca complexa quan, com s'ha proposat el govern de l'alcaldessa Ada Colau, es té com a objectiu triplicar la xarxa saltant de 100 a 300 quilòmetres. Els responsables de Mobilitat han explicat que des de l'inici del mandat s'han construït 36 quilòmetres nous, n'hi ha 20 en obres i 61 els començaran en breu. Abans que finalitzi el 2018 hi haurà 233 quilòmetres, amb la idea de licitar la resta abans que acabi el mandat el maig del 2019.
El creixement de la xarxa està comportant crítiques dels veïns (perquè perden aparcament, més de mil places en tres anys) i d'entitats com Amics de la Bici o experts que rebutgen els carrils bidireccionals i asseguren que són massa estrets. El Consistori respon que a mesura que els carrils de dues direccions se saturen, s'aniran desdoblant, com ha passat en l'eix dels carrers París i Londres.
La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i el director de serveis de l'Àrea, Adrià Gomila, defensen el creixement de la xarxa en el marc del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) que es fixa com a objectiu el 2018 augmentar desplaçaments amb bici, a peu i en transport públic i reduir un 21% els que es fan amb cotxe. La xarxa de carrils busca, en aquest context, "facilitar bones condicions per desplaçar-se i reduir la conflictivitat entre vianants i ciclistes".
Sobre la firma
