La Fiscalia estudia la forma que Trapero ingressi a la presó

La Fiscalia de l'Audiència Nacional no està conforme amb la decisió de la jutgessa Carmen Lamela de deixar en llibertat amb mesures cautelars el comissari major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, imputat per sedició per la suposada passivitat del cos policial autonòmic en els incidents del 20 i 21 de setembre, quan es van fer protestes massives arran de l'operació Anubis de la Guàrdia Civil contra els organitzadors del referèndum il·legal d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre. Segons fonts fiscals, el ministeri públic busca la forma que Trapero ingressi a la presó, com va demanar després de la seva declaració dilluns, mitjançant dues possibles fórmules: un recurs contra la interlocutòria que decretava la llibertat del cap dels Mossos o bé demanant que les investigacions s'ampliïn a la jornada de la consulta il·legal.

Más información

Segueix l'última hora de la crisi catalana

Els independentistes qualifiquen als dirigents de l'ANC i d'Òmnium de “presos polítics”

Interlocutòria d'enviament a presó sense fiança a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Trapero va quedar dilluns en llibertat amb l'obligació de lliurar el passaport, comparèixer cada 15 dies al jutjat més proper a casa seva i la prohibició de sortir d'Espanya. Fonts fiscals consideren que el fet que Trapero estigui imputat per sedició i el ministeri públic hagi demanat per a ell la mesura cautelar més onerosa, la presó incondicional, no ha d'afectar les relacions de l'Audiència Nacional amb els Mossos d'Esquadra, que, com a policia integral de Catalunya, duen a terme operacions contra el terrorisme i el crim organitzat en aquesta comunitat.

L'endemà que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ordenés l'ingrés a la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els líders de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, respectivament, les mateixes fonts fiscals aventuren la possibilitat que la causa per sedició s'ampliï a altres possibles intervinents dels successos del 20 de setembre, tot i que han preferit no donar noms.

En el ministeri públic de moment no es plantegen la possibilitat de demanar la suspensió de l'activitat de l'ANC i Òmnium, ja que les persones jurídiques no poden cometre sedició, tot i que podrien servir com a estructures per dur a terme aquest delicte.

La jutgessa Lamela considera que els successos del 20 i 21 de setembre són “molt greus” i constitueixen un delicte de sedició. La finalitat de les protestes, afirma la magistrada, era “impedir” que funcionaris de justícia i agents de la Guàrdia Civil poguessin complir les ordres del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. I que després d'aquest objectiu hi havia la d'“aconseguir la celebració del referèndum” de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional i proclamar la República catalana.

Segons la magistrada, hi ha elements que vinculen Trapero amb l'estratègia per a la ruptura de Catalunya amb Espanya, com el contingut del document EnfoCAT que es va trobar al domicili de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras, o la passivitat, encara per investigar, que s'atribueix als Mossos en la jornada del referèndum. L'atestat de la Guàrdia Civil parla d'una “activitat de contravigilància” dels Mossos per protegir determinades persones davant de possibles actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

No obstant això, l'actuació de Trapero “no apareix encara prou perfilada fins al punt de poder-lo vincular en aquest moment a fets tan greus com els que es van produir aquells dies”, tot això, “sense perjudici del que es pugui determinar en una fase més avançada de la investigació”, va destacar la jutgessa.