Selecciona Edició
Connecta’t

Dan Brown: “Creiem en teories de la conspiració per contrarestar el caos”

El rei del 'thriller' d'enigmes presenta a la Pedrera ‘Origen’, que té Espanya com a escenari

Dan Brown a la Pedrera de Barcelona, on ambienta part del seu últim llibre, 'Origen'.
Dan Brown a la Pedrera de Barcelona, on ambienta part del seu últim llibre, 'Origen'.

La broma va començar a Roma; després van venir París, Washington i Florència; i ara li ha tocat a Espanya, amb Barcelona com a gran protagonista, a Origen (Columna). Aquests han estat els escenaris de les fins avui cinc novel·les protagonitzades per Robert Langdon, el professor de simbologia d'El codi Da Vinci que va crear Dan Brown, el rei del thriller conspirador, amb 200 milions d'exemplars venuts, traduït a 56 idiomes, i amb 9,5 milions d'euros l'any passat en drets d'autor.

“Les localitzacions són vitals, em funcionen com un personatge i reflecteixen el que m'emociona com a turista”, va ratificar ahir Brown, per a satisfacció dels touroperadors, en la presentació del seu llibre a la Pedrera. De fet, un dels protagonistes té el seu despatx en les hipnotitzants golfes de l'edifici de Gaudí.

“Vaig veure la Sagrada Família i vaig saber que en aquelles escales de caragol hi havia de situar un crim”, va il·lustrar al centenar llarg de periodistes locals i estrangers. “És el temple de la natura, el respecte per la divinitat a través del que és orgànic, Déu vist des de la natura; Gaudí és una reverència a allò orgànic”, va definir Brown l'arquitecte.

La Casa Milà o el temple expiatori són alguns dels escenaris d'Origen, que arrenca al Museu Guggenheim de Bilbao, on un brillant alumne de Langdon farà públic un descobriment vital sobre l'origen i el destí de la humanitat, però no el podrà completar. Perquè la troballa no caigui en males mans, Langdon i la directora del centre fugen, perseguits per un enemic turmentat, a Barcelona, on començarà la típica gimcana esotèrica de les obres de Brown.

La trama es passeja per algunes de les grans postals catalanes (Gaudí, Montserrat...), però també pel Valle de los Caídos, Sevilla o l'Església del Palmar de Troia (“em semblava un bon exemple de religió extremista el 2017”). Destaca una monarquia espanyola amb un rei gran, molt influït per un arquebisbe de Madrid molt conservador, i un jove príncep que s'enamorarà de la directora del museu, plebea, és clar. Els paral·lelismes són fàcils en una Espanya que, segons dibuixa, no va fer una Transició tan modèlica. “Volia reflectir un país que viu una curiosa simbiosi entre antiguitat i modernitat, que té, per exemple, el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents del món, i en una antiga capella d'una torre de Barcelona! Això era per a un llibre meu!”, se sorprèn qui diu que se sent, com tot nord-americà, fascinat per la monarquia, “estructura antiga que sobreviu i que, com l'Església, està sustentada en éssers humans, amb les seves pors, errors i febleses”.

Prudent a l'hora de referir-se a la tensió entre Catalunya i Espanya (“un moment dolorós que espero que solucionin aviat, escric sempre per crear un diàleg i en temps turbulents és més necessari que mai escoltar la gent, compartir les seves idees”), admet que la pugna entre ciència i religió domina Origen, com en la majoria de les seves obres. “Vaig créixer en una família molt religiosa, tot i que soc agnòstic... Bé, estic en construcció: m'inclino per l'ateisme, però si veig un cel ple d'estrelles crec que ha d'existir alguna cosa més gran que l'espècie humana”. I ho creu en un context en què ha detectat que “l'Església és irrellevant en la vida dels joves, només creuen en els miracles dels canvis de l'iPhone 10”.

Brown, que viatja amb escorta i admet que llegeix més assaig que no pas ficció, entén que l'èxit li ve perquè “suma al thriller l'aprenentatge”. I l'atracció per tot allò esotèric? “No ens agrada el caos, volem creure que Déu ens va crear sota un pla previst, per això en temps convulsos d'incertesa vam crear teories de la conspiració per contrarestar aquest caos”. Incòmode amb Trump (“no el vaig votar”), creu en el seu país: “Pot convertir-se en un tirà, però si us hi fixeu, no se li està deixant fer res”. Potser ja hi veu una novel·la...