_
_
_
_
_

Els nens amb necessitats educatives especials aniran a escoles ordinàries

Ensenyament desplega el nou decret de l'escola inclusiva que implicarà un augment de 1.500 dotacions en els propers quatre anys

Jessica Mouzo
Alumnes en una escola de Barcelona.
Alumnes en una escola de Barcelona.Massimiliano Minocri

La Generalitat va donar aquest dimarts llum verda al decret de l'escola inclusiva, que suposa un canvi de paradigma en el sistema d'inclusió en els col·legis. La norma, que substitueix un decret de fa 20 anys, obligarà a escolaritzar en centres ordinaris tots els menors amb necessitats educatives especials (NEE) de caràcter lleu o moderat. Fins ara, el decret anterior recollia la conveniència de fer-ho, però no l'obligació. Només en casos excepcionals i a petició de la família s'escolaritzarà aquests nens en centres d'educació especial.

El nou decret, que es va retardar un any i mig per qüestions pressupostàries, comptarà amb un pressupost de 142 milions d'euros en quatre anys que permetrà contractar unes 1.500 dotacions més fins al curs 2020-2021. La norma posa les bases i el marc normatiu d'aquest canvi de paradigma: “De l'escola inclusiva al sistema inclusiu”, sintetitza el Departament d'Ensenyament.

La normativa afecta a tots els alumnes fins a l'etapa postobligatòria i es basa en l'atenció personalitzada als estudiants, atenent a les seves necessitats particulars i adaptant el sistema educatiu –des del projecte escolar fins als recursos disponibles a l'aula– a les seves demandes.

Per a això, la primera mesura és, precisament, escolaritzar tots els nens amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris, que hauran de preparar-se al seu torn per atendre de forma personalitzada les exigències d'aquests alumnes. Només a petició expressa dels pares o en casos de discapacitat severa s'escolaritzarà es nens en centres d'educació especial.

A Catalunya hi ha uns 25.000 estudiants amb necessitats educatives especials. D'aquests, 7.000 estan en centres d'educació especial, 5.000 amb discapacitat severa i altres 2.000 són susceptibles de ser escolaritzats en centres ordinaris. La nova norma, no obstant això, no implica el traspàs d'aquests 2.000 alumnes concrets, si no la incorporació gradual dels menors quan entrin en el sistema educatiu a P3.

La directora general d'Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll, va explicar aquest dimarts que l'“essencial” és detectar de forma precoç les necessitats dels alumnes, que la norma divideix en universals, addicionals i intensives. Així, les ajudes universals són per al 100% dels estudiants i es basen en l'atenció personalitzada a través del projecte educatiu del centre i del seguiment tutorial per part dels docents. Les mesures de suport addicional són per a alumnes en situació vulnerable o amb circumstàncies personals concretes –un 15% dels estudiants, segons Ensenyament– i es tracta de programes de suport lingüístic i social, aules d'acollida o projectes d'ajuda en audició o llenguatge. Finalment, les mesures de suport intensiu estan destinades a un 5% dels estudiants i són projectes de llarga intensitat i durada, per exemple, els programes de noves oportunitats o d'aules integrals de suport.

“Volem que tots els alumnes de Catalunya vagin a centres ordinaris i que tots els centres siguin inclusius”, va resumir Ortoll. El decret també obre la porta a la col·laboració entre els col·legis ordinaris i els 14 centres d'educació especial, que poden funcionar com a proveïdors de serveis i recursos, per exemple, oferint orientació als docents de les escoles ordinàries.

Resposta social agredolça

La federació d'associacions de mares i pares (Fapac) i la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, van celebrar aquest dimarts el decret, però amb matisos. “És un canvi substancial i positiu”, va dir Àlex Castillo, de Fapac, encara que va trobar a faltar més inversió per formar els docents. “És un pas de gegant”, va agregar Noemí Santiveri, portaveu de la plataforma ciutadana, encara que va reconèixer que el tracte a l'educació postobligatòria “no queda ben definit”.

CC OO i USTEC van ser els més crítics amb el decret. USTEC creu que “no contempla la realitat dels centres” i els recursos destinats són “insuficients”. CC OO tem que no hi hagi unes ràtios adequades i lamenta que no es tingui en compte les veladores.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_