_
_
_
_
_

Notables del sobiranisme posen el fre

Líders d'opinió i empresaris propers a les tesis de la Generalitat reclamen a Puigdemont que no segueixi endavant amb la declaració d'independència

Carles Puigdemont conversa amb Pilar Rahola en la campanya pel referèndum.
Carles Puigdemont conversa amb Pilar Rahola en la campanya pel referèndum.Joan Sánchez

El bloc independentista ha tingut des de fa anys a Catalunya una àmplia xarxa de periodistes i tertulians a TV3 i Catalunya Ràdio, a més d'alguna emissora privada, que han aplaudit els acords que han anat adoptant la majoria del Parlament i el Govern de la Generalitat a favor de la secessió. No obstant això, el desenllaç del procés i la possibilitat que es produeixi una declaració unilateral d'independència (DUI) —com si existís una declaració que no fos unilateral— ha fet recular alguns d'aquests opinadors. La fugida d'empreses i l'amenaça que el deteriorament econòmic desemboqui en una recessió també han encès les alarmes entre l'empresariat fins avui més proper a les tesis sobiranistes, que aquest dilluns ha sortit per advertir dels efectes d'una DUI.

És el cas de l'escriptora i columnista Pilar Rahola, icona de l'independentisme català, biògrafa d'Artur Mas i que presumeix també d'amistat amb Carles Puigdemont. En un article publicat a La Vanguardia el passat dia 6, tres dies abans del ple del Parlament inicialment previst per al dia 9, Rahola rectificava el suport que va mantenir durant anys a la declaració d'independència, que considerava “una decisió precipitada”. La columnista demanava “mesurar bé els èxits assolits i no trencar-los amb decisions accelerades” i proposava “contrarestar la precipitació agressiva de l'Estat amb paciència i intel·ligència”. Per això, deia que la declaració d'independència suposaria una “derrota” del relat secessionista. “És un joc d'escacs en el qual una mala jugada pot fer perdre peces valuoses de la partida”, va escriure Rahola.

Más información
La jutgessa dicta l’ingrés a la presó dels líders de l’ANC i d’Òmnium per sedició
ANC i Òmnium es blinden per sobreviure a l’ofensiva judicial
Cuixart i Sànchez deixen gravats uns vídeos abans d’entrar a la presó

Imatge a Europa

Una posició similar va mantenir el dia 5 Jordi Basté, presentador d'El món a Rac1, el programa matinal amb més audiència a Catalunya. En el seu espai d'opinió a l'inici del programa, Basté es preguntava: “Què es guanya amb una declaració unilateral?”, i ell mateix es responia: “Aquesta és la pregunta. Un martiri? L'aplicació de l'article 155 de la Constitució? Això, tot sigui dit, seria un error descomunal del Govern d'Espanya. L'empresonament de líders catalans? Una manifestació de tres o quatre milions de persones? Incidents greus? I després, què? Què passarà?”. Basté advertia que “la imatge d'una declaració de desconnexió a partir de com es va desenvolupar el referèndum de diumenge serà difícil de justificar a Europa”.

En un sentit semblant s'ha expressat el periodista Josep Martí, que va ser secretari de comunicació del Govern sota la presidència d'Artur Mas. A l'agost, Martí va assegurar: “Tot està a punt per al combat cos a cos, que és, en definitiva, el que es vol i es busca des del resultat de les eleccions del 2015”. No obstant això, Martí, el passat dia 13, durant la seva intervenció a la tertúlia d'El món a Rac1, va expressar una opinió ben diferent i va afirmar que si Puigdemont declarava la independència, “hi hauria una part important de Catalunya que no li donaria cap tipus de legitimitat” i, per tant, això portaria, va dir, “a una situació bastant estranya”.

La declaració d'independència també inquieta el món empresarial català. I no només entre les grans patronals, que tradicionalment s'han posicionat en contra del procés sobiranista. Alguna companyia amb consellers vinculats a la línia independentista ja ha decidit traslladar la seu social a Madrid. És el cas del grup GVC Gaesco, en el consell del qual hi ha el vicepresident segon d'Òmnium Cultural, Joan Vallvé. L'empresa, segons fonts del mercat, ni va esperar que es fes el referèndum i va aprovar el canvi de domicili social al setembre.

“Un parany colossal”

Però, a més, cercles propers al Govern van demanar ahir a Puigdemont que retirés de la taula la carta de la DUI davant la imminència de la seva resposta al requeriment del Govern central. El cofundador i president del consell d'administració del diari Ara, l'empresari Ferran Rodés, va publicar ahir un article en aquest diari en el qual sostenia que la DUI és un “parany colossal” que només satisfà “l'independentisme més abrandat” i, en canvi, posaria en un “atzucac” el president, el moviment que lidera i tots els catalans.

Rodés va esgrimir al diari —que ja es va negar a posar publicitat institucional del referèndum il·legal de l'1 d'octubre— que la DUI suposaria entrar “en una espiral que alterarà la pau social” dels catalans. Però va anar més enllà i va recordar que el bloc independentista arrossega un “error” des de setembre del 2015, quan Junts pel Sí va guanyar les eleccions que Artur Mas va plantejar en clau plebiscitària sobre la independència, però sense aconseguir el 50% dels vots. “Creu que té una majoria social en vots, quan la té només al Parlament. El referèndum, que no va poder ser pactat, és insuficient per ser homologat en l'àmbit internacional”, sosté Rodés. El president de l'Ara afegeix un tercer motiu per evitar la DUI: no només seria desobeir l'Estat, sinó Europa. “El president deixaria de ser el president de tots i Catalunya perdria el seu autogovern, em temo que per molts anys”, va sostenir.

També Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla —accionista del mateix diari i vinculat al grup Agrolimen— va publicar un altre article en el qual recordava que la resposta al requeriment del Govern central era “no”, ja que aquesta ni s'ajusta a la llei catalana ni a l'espanyola. Coello va avisar que una DUI seria un “salt al buit que tindria un escàs reconeixement internacional”, provocaria “el desordre al carrer” i iniciaria “un camí d'incertesa”. L'empresari es va sumar a la tesi que l'independentisme no havia demostrat tenir una majoria de ciutadans a favor de la independència i va advertir que si bé a curt termini la pèrdua de seus socials comporta conseqüències “menors”, a llarg termini els efectes poden ser “perniciosos”. Com que Coello no veu viable que l'Estat accepti la mediació que proposa l'Executiu català, en l'article advoca, com a “única sortida possible”, per unes eleccions en les quals els partidaris de la independència “la declarin”.

També l'economista Miquel Puig, que entre el 2000 i el 2002 va ser director general de l'antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, dijous passat va assegurar a través del seu compte de Twitter que discrepava d'aquells qui demanaven reactivar la declaració. “Si volem ser independents, hem de ser respectables, i això exigeix ser previsibles”, va sostenir llavors. No obstant això, després de conèixer-se la resposta de Puigdemont al Govern central, Puig va fer pinya amb el president.

L'“anunci previ” de no unilateralitat de Mas-Colell

Antoni Bassas, exdirector del diari Ara i amb gran predicament entre l'independentisme, també ha modulat la seva posició i, després de clamar durant mesos perquè es fes realitat la independència, el dia 10 va aplaudir la posició ambigua del president en el Parlament. "El discurs de Carles Puigdemont ha estat d'una extraordinària valentia", va escriure. La valentia, va dir, estava justificada per "distingir entre el que tota la vida ha somiat fer el president i el que creu que ha de fer quan s'ostenta una responsabilitat col·lectiva". Valentia perquè Puigdemont va entendre "les amenaces d'un Estat furiós de nacionalisme violent", va escriure. Bassas va concloure: "Sí, Puigdemont no ha dit el que esperava escoltar tanta gent al carrer i a casa, però el disgust o el desconcert d'avui no pot amb el sentiment definitiu".

L'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell va obrir una via després del referèndum que va tenir els seus adeptes en el PDeCAT. Mas-Colell va plantejar l'“oportunitat” d'una DUI. “Si no hem tingut suficient força per fer el referèndum que volíem, difícilment la tindrem per proclamar i afermar un Estat independent”, va advertir. La seva idea era “un anunci previ de no unilateralitat” per seguir amb la iniciativa i no anar més enllà en compromisos anteriors.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_