_
_
_
_
_

Tres morts per un quilo de cocaïna

Els Mossos atribueixen tres assassinats de la guerra entre narcotraficants dominicans a Catalunya a un robatori de drogues, diners i armes en un pis de Barcelona

Rebeca Carranco
Investigació del cas dels Mossos d'Esquadra.
Investigació del cas dels Mossos d'Esquadra.EFE

Després del robatori al seu pis, Mayol va jurar venjança contra Jean Carlos. Estava convençut que ell, juntament amb altres amics, li va robar al final de març un quilo de cocaïna, dos mil euros en efectiu, joies i una pistola de casa seva a Barcelona. El 27 d’abril, Jean Carlos Manuel, de 25 anys, va aparèixer tirotejat en uns baixos al Prat. Amb ell va morir també Joel Beato, de 21. La seva nòvia, Natacha Esmeralda Feliz, de 22 anys, va rebre un tret al coll que no la va matar de miracle. Un mes abans va ser assassinat Juan Francisco Jiménez, de 37 anys, que suposadament els va facilitar informació del pis de Mayol.

Els Mossos sospiten que aquestes morts són fruit de l’amenaça de Mayol. Una conclusió a la qual han arribat després de la declaració de diversos testimonis protegits i mig any d’investigació. Els assassinats s’emmarquen en una guerra entre narcotraficants dominicans a Catalunya que va començar al final del 2016. L’únic detingut pels tres crims és Ángel María Lorenzo, de 40 anys, company de pis de Mayol, a qui tots defineixen com un home molt perillós. Mayol –en realitat es diu Victoriano Lorenzo, de 42 anys– està desaparegut, hi ha qui diu que a Holanda.

Un any d’assassinats a trets

El 22 d’abril del 2016 assassinen Yrtu Gómez a la porta de la discoteca Koko de Barcelona.

El 28 de novembre del 2016 els Mossos troben un home tirotejat dins d’un cotxe a l’Hospitalet.

L’1 de gener del 2017 tirotegen Wander Suárez a la Meridiana de Barcelona.

El 28 de març del 2017 la policia troba el cadàver de Juan Francisco Jiménez a Sant Joan Despí, emmanillat i amb un tret.

El 27 d’abril del 2017 maten a trets Jean Carlos Manuel i Joel Beato en un pis al Prat.

També està a la presó Andrés, que en realitat es diu Adonis de Aza, acusat de jugar a dues bandes, com a amic de Jean Carlos i alhora informador de Mayol. El jove, de 23 anys, estava al pis del Prat el dia del tiroteig. Ell va ser qui va franquejar el pas a les quatre persones, vestides de negre, que van acabar disparant a la resta de joves.

Jean Carlos confiava en Andrés, per això, quan va decidir mudar-se de pis perquè els Mossos, que el buscaven per un homicidi anterior, no el trobessin, li va lliurar totes les seves armes amb la finalitat que l’hi amagués, segons la declaració d’un testimoni protegit. Era una cosa temporal, perquè no podia portar-les a l’habitació de lloguer que havia aconseguit al Prat mentre buscava un habitatge definitiu. Entre les armes que Jean Carlos va lliurar a Andrés, suposadament hi havia la pistola robada a Mayol. Però Andrés va trair el seu amic i va córrer a lliurar-l’hi a Mayol, segons aquesta mateixa versió.

Això explica que sortís il·lès del tiroteig del 27 d’abril. Aquest dia estava amb Jean Carlos (que feia servir documentació falsa a nom de Daniel Báez perquè havia fugit d’una presó a la República Dominicana), Natacha, Joel i dos amics més prenent alguna cosa i fumant. Poc abans de les onze de la nit, Andrés va dir que havia d’anar-se’n perquè havia quedat amb la seva dona. Cinc minuts després, Andrés va trucar de nou al timbre. Joel el va reconèixer per l’espiell i el va obrir. Després d’Andrés van entrar quatre homes en tromba que van assassinar Joel i Jean Carlos, i van malferir Natacha. Andrés va al·legar que en sortir es va trobar uns encaputxats que li van posar una pistola a la templa i el van obligar a tocar al timbre perquè obrissin. La policia desconfia de la seva explicació.

Els Mossos van detenir Ángel María, àlies Cacon, tres mesos després del tiroteig, el 25 de juliol, després que un testimoni protegit el reconegués. Va assegurar que estava a la porta del pis del Prat, pistola en mà, i el va veure disparar des de l’entrada a Joel, que va ser qui va obrir. La policia l’implica també en l’assassinat un mes abans, el 28 de març, de Juan Francisco Jiménez, de 37 anys. L’arma usada en els dos crims és la mateixa. L’home va aparèixer en una carretera, amb un tret al cap, que tenia cobert amb una bossa de roba, i les mans lligades a l’esquena amb el que semblaven els cordons d’unes bambes. Els testimoni protegits atribueixen a la víctima el paper de “santero”: la persona que va proporcionar la informació i les eines per robar a casa de Mayol.

Després de la detenció d’Ángel María, que es va negar a declarar, la policia catalana, a través d’una nota de premsa, va donar per resolts els tres homicidis. Però encara queden molts caps per lligar. Els testimonis asseguren que el 27 d’abril van ser quatre les persones que van entrar al domicili del Prat, un d’ells d’aspecte caucàsic. A més, encara no s’ha aclarit de quina manera es relaciona aquest assassinat amb els altres tres comesos en els mesos anteriors en la guerra entre narcotraficants dominicans.

De l’anàlisi de les proves, els Mossos no tenen dubtes que Jean Carlos, Joel i la resta del grup eren amics de Wander Suarez, àlies el Pinto, que va morir tirotejat l’1 de gener a l’avinguda Meridiana de Barcelona. Els agents creuen que el Pinto era el líder d’una banda de narcotraficants, de la qual probablement formaven part la resta de joves. Al telèfon d’un d’ells, van trobar fotos junts i vídeos de l’enterrament de Wander a la República Dominicana.

Sobre la taula hi ha la hipòtesi que els enfrontaments venen de lluny, possiblement des de la República Dominicana, entre dues bandes de narcotraficants rivals. Després de l’assassinat de Wander es va penjar un vídeo a Youtube on es veia el seu cos inert després del tiroteig del cotxe en què anava. En els comentaris no quedava dubte que algú s’alegrava del que havia passat. “Ja no fot més aquest gripau”, deien. “I n’hi haurà més”, afegia un altre. Des d’abril, no hi ha hagut més morts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_