_
_
_
_
_

Mas, el conductor a l’ombra

L'expresident de la Generalitat continua projectant-se sobre la política catalana

Miquel Noguer
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de l'expresident Mas.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de l'expresident Mas.Alberto Estévez (EFE)

Els esdeveniments es van precipitar en les 24 hores següents a la reunió celebrada el dilluns entre Carles Puigdemont i el seu antecessor, Artur Mas. El president va optar al Parlament per una pirueta dialèctica que li va permetre proclamar la independència i deixar en suspens els seus efectes en menys d'un minut. La decepció va ser immediata. Però, qui estava darrere d'aquesta sobtada maniobra? Les mirades no van tardar a fixar-se en Mas.

L'expresident segueix projectant-se sobre la política catalana i no només com una ombra del passat. Acudeix amb inusitada freqüència a la Generalitat, utilitza el seu càrrec com a president del PDeCAT, el partit de Carles Puigdemont, per mantenir-se al capdavant de mil i una negociacions i no dubta a presentar-se a les reunions que creu importants. No és estrany, doncs, que hagi estat a la cuina tant del referèndum de l'1 d'octubre com de les maniobres dels dies successius.

Mas va passar bona part de l'1 d'octubre a l'interior del Palau de la Generalitat. Va seguir amb el Govern les notícies que arribaven des del carrer, els problemes logístics per obrir els col·legis, les càrregues policials i la interrupció del sistema informàtic per mandat judicial. La seva figura va aparèixer fins i tot darrere de Puigdemont en el reportatge que la televisió autonòmica va emetre per rememorar la jornada de l'1 d'octubre. La seva intervenció va ser constant també els dies posteriors, amb trucades a tots els nivells i també al president Puigdemont.

La frenada del passat dimarts i la tibant espera d'aquests dies ha estat sens dubte condicionat per l'expresident. Va ser el primer que va alertar, malgrat matisar-ho després, que Catalunya no estava preparada per a una independència "real". Ho va dir el 6 d'octubre en una entrevista al Financial Times en la qual defensava que de poc servia declarar la independència si no es podia fer efectiva per falta d'infraestructures o reconeixement internacional. Les paraules de Mas van provocar malestar en amplis sectors de l'independentisme. Però la veritat és que els posteriors moviments de Puigdemont es van enfocar en aquesta direcció.

La CUP, els socis anticapitalistes de Carles Puigdemont, acusen sense embuts Mas d'haver frenat una declaració real i inequívoca sobre la independència. Endavant, una de les branques més radicals de la CUP, ho va verbalitzar en un comunicat dijous passat. "El missatge que ens llancen és clar i trist: les opinions d'uns pocs tenen més valor que els vots d'una majoria. La sobirania, per al sobiranisme governamental, és negociable i transaccionable", van dir en al·lusió a les posicions de Mas.

L'expresident no ha ocultat la seva posició contrària amb la declaració unilateral d'independència. I tampoc ha estalviat crítiques als qui pressionen Carles Puigdemont perquè la declari aquesta mateixa setmana. En la seva última aparició a TV3, el divendres, va advocar per seguir frenant. "Si un estat es declara independent però no el reconeix ningú i no pot actuar com a tal, és una independència estètica. I si no es té en compte el factor exterior, es poden cometre errors", va remarcar. Va afegir que les decisions les ha de prendre el president i els seus consellers i que ni la CUP ni les entitats sobiranistes formen part del Govern. I per si no fos poc va recordar que sempre cal convocar unes eleccions —que va denominar "constituents"— per desembussar la situació i intentar legitimar la independència.

La CUP no té dubtes que si el procés acaba aturat serà perquè Mas, el mateix home que ho va engegar quan li va convenir, haurà maniobrat des de l'ombra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_