Selecciona Edició
Connecta’t

El propietari apareix 43 anys després

Els llogaters d’un edifici de la Barceloneta reclamen quedar-se als seus pisos després que hagi aparegut un propietari quatre dècades després de la mort de l’amo

Veïnes afectades en un dels pisos de la Barcelona on viuen des de fa dècades.
Veïnes afectades en un dels pisos de la Barcelona on viuen des de fa dècades.

Un edifici sencer de pisos de lloguer a la Barceloneta. 1973. Mor el propietari. Sense descendència. Els familiars més propers renuncien a l’herència. Els veïns, desconcertats, acudeixen a la Cambra de la Propietat, a l’Ajuntament… Ningú sap gaire què fer, però algú els recomana: si pagueu l’IBI, no tindreu problemes. I fan això: durant 43 no paguen lloguer, perquè no hi ha amo; però paguen els impostos, arreglen les goteres del terrat, els baixants i els dipòsits d’aigua, instal·len gas natural…

La finca, mentrestant, segueix a nom del difunt. Fins que, l’any passat, apareix al registre a nom de dos particulars —suposats hereus—, i d’una societat. A través de tercers, els nous propietaris conviden els veïns a anar-se’n. S’hi neguen. Al juny d’aquest any, reben una comunicació d’una nova propietat, que els insta a reconèixer-los com a amos i que abandonin els habitatges.

Aquesta és la situació que viuen els 12 veïns d’un edifici del carrer del Marquès de la Mina, a la Barceloneta. La finca, de propietat vertical, inclou un altre edifici igual que mira al carrer del Doctor Giné i Partagàs. Entre els afectats hi ha diverses casuístiques: des d’una veïna que hi va néixer, fins a nets dels antics inquilins; o fills i nets que viuen a la finca en pisos pels quals, de manera informal, van pagar en el seu moment un traspàs. La veïna més antiga és l’Antonia: “Vaig néixer el 1943 a l’habitació en què dormo i ara em volen fer fora”, lamenta. L’Antonia recorda amb claredat quan anava al carrer de Casp a pagar l’amo, “el senyor Joan Maynou Catarineu”. “Durant més de 40 anys, els veïns hem actuat com a propietaris. Hem reformat zones comunes i els pisos… aquí no hi havia ni banys, hi havia una comuna a la cuina”, afegeix a la sala de casa seva acompanyada de la Dolors, la presidenta de l’escala, i la Isabel, que exerceix de portaveu dels veïns. “Si no fos per nosaltres, aquesta finca estaria en ruïna”, assenteixen i recorden despeses tan antigues que les compten en pessetes.

Viuen la situació, amb “angoixa” i “estrès”, i “perdent quilos i amb una arrítmia”. Relaten la història d’una finca on tots (pares, tiets, avis) es coneixien i on, després de la mort de l’amo, a mesura que els titulars dels lloguers morien, els pisos es “traspassaven”, sense passar pel registre, entre familiars i coneguts. Els veïns amb menys antiguitat fa més d’una dècada que són a la finca, asseguren. “Ara ens tracten com si fóssim okupes, però la finca està en peus gràcies a nosaltres”, diuen: “Tenim fins i tot llibre de la comunitat, amb tot apuntat, el que ingressem cada mes, les obres que hem fet…”. Parlen d’“empreses de caçadors d’herències, que busquen parents de gent que va morir sense hereus per recuperar edificis”. “Aquest és or”, convenen, vistos els elevats preus de la zona.

Els veïns han començat a presentar demandes per reclamar la titularitat dels pisos. Les han presentat als jutjats civils perquè es declari la usucapió contra els titulars registrals. És una figura que atorga el dret a gaudir d’un bé si es pot acreditar que durant més de 30 anys s’ha actuat a títol de propietari amb la possessió pacífica, pública i ininterrompuda de l’immoble. Ho explica Montse Serrano, advocada del Col·lectiu Ronda, que ja ha interposat dues demandes que han estat admeses a tràmit. Altres veïns estan reunint documentació per acreditar els anys que fa que són als pisos.

D’acord amb les comunicacions que estan en mans dels veïns, l’empresa que l’abril de l’any passat va comprar la finca és Urbania. Aquest diari no ha pogut contactar amb els responsables. A la seva pàgina web, apareix la finca com a adquisició recent. “Crearem un edifici d’apartaments de lloguer de qualitat amb serveis”, informa en la secció on explica els projectes que tenen. Esmenta els dos edificis, que sumen 24 pisos de 34 metres quadrats. “Aquesta nova adquisició suposa una oportunitat per enfortir la nostra posició a Barcelona”, conclou. El mercat immobiliari a la Barceloneta és molt atractiu per als inversors. Els lloguers al barri són un 46% més cars que a la mitjana de la ciutat, segons les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat del primer trimestre del 2017.

Serrano manté que el cas de l’edifici de Marquès de la Mina no és aïllat: “No podem assegurar a què respon aquesta reivindicació tardana de la propietat, però sabem que han proliferat empreses de genealogia hereditària. Es dediquen a localitzar familiars de persones difuntes amb herències que no han estat reclamades perquè reclamin el seu patrimoni a canvi d’una comissió”.