Juncker: “No vull una Catalunya independent; altres farien el mateix”

La Padània. Còrsega. Flandes. Escòcia. Baviera. De fet, Eslovènia, Bulgària, Portugal, Malta i Luxemburg són els únics països que no tenen disputes territorials destacables dins de les seves fronteres. "Si Catalunya s'independitza, altres farien el mateix. I no vull una Unió Europea de 98 Estats". El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker ha fet aquest divendres al seu Luxemburg natal un al·legat en contra del procés independentista català. Juncker es declara "molt preocupat" pel desafiament de Catalunya, i reitera que el braç Executiu de la UE només intervindrà si el Govern espanyol ho sol·licita, tal com va explicar dimarts aquest diari. El cap de la Comissió, en una conferència a la Universitat de Luxemburg, ha donat suport al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i ha recorregut al mantra que Catalunya "és un afer intern".

Más información

Segueix l'última hora de la crisi a Catalunya

El president de l'Eurocambra sobre Catalunya: “Qualsevol acció contra la Constitució és una acció contra la UE”

La inquietud sobre el desafiament català s'estén en la Unió Europea

"Des de fa dies li demano a Rajoy que prengui mesures perquè la situació no es descontroli. S'han fet coses, però queda molt per fer", ha dit en una crítica velada a l'Executiu espanyol. Juncker ha expressat amb claredat que combatrà la idea d'una Unió Europea "que d'aquí a 15 anys podria tenir 98 Estats". "Ja és difícil amb 28, amb 27 [després del Brexit] no serà fàcil, però amb 98 seria impossible".

Brussel·les no vol intervenir. "Faig una crida a la responsabilitat de tots els actors afectats i m'agradaria explicar que la Comissió no hi interferirà. Hem rebut peticions per exercir com a mediadors. Però no ho farem", ha dit, "perquè això podria provocar serioses disrupcions a la Unió".

Juncker i la seva Comissió han reiterat que Catalunya és "un afer intern" espanyol i, per tant, que no hi intervindran tret que Rajoy ho demani, i el president espanyol descarta aquesta opció. Brussel·les ha reclamat a Catalunya que respecti l'Estat de dret i torni a l'ordre constitucional. I en tot moment s'aferra a l'anomenada doctrina Prodi: en cas de secessió, el territori que se separa d'un Estat membre quedaria fora de la Unió i hauria d'inciar el procés d'adhesió, que acostuma a durar anys.