Selecciona Edició
Connecta’t

Guindos revisa a la baixa la previsió de creixement de 2018 per la crisi política catalana

El ministre d'Economia assegura que les empreses que han deixat Catalunya tornaran perquè la tensió independentista es resoldrà

Luis de Guindos, aquesta setmana a Luxemburg.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va avançar aquest divendres que la previsió del Govern de creixement per a Espanya el 2018, ara fixada en el 2,6%, es veurà lleument rebaixada en el projecte de pressupostos que l'Executiu enviarà dilluns a Brussel·les com a conseqüència de la crisi política catalana. En una trobada amb periodistes a Washington, on ha viatjat per participar a la cimera del G-20, Guindos va transmetre un doble missatge: el que les projeccions ja es veuen ressentides per l'escalada independentista i, al mateix temps, el que els mals auguris no es compliran perquè la situació es revertirà.

Guindos no va concretar en quant rebaixaran les seves previsions per al proper any –“alguna cosa”, va dir- però va explicar que “l'exercici de prudència” resultava inevitable. La revisió també afectarà el dèficit públic, ara estimat en el 2,2%, però va assegurar que quedarà, en tot cas, lluny de la línia vermella del 3% que marca Brussel·les.

La nova projecció de PIB 2018 s'ha elaborat sobre un escenari base sense canvis en política econòmica, encara que amb la incorporació d'un nou factor incòmode, l'enorme incertesa que generen les tensions independentistes a Catalunya. "Això no surt gratis des del punt de vista de l'evolució econòmica", va advertir. Les companyies, va afegir més tard, "han votat amb els peus, han marxat".

El primer efecte econòmic del desafiament sobiranista va tenir protagonistes sonors, vaixells insígnia del poder català s'emportaven les seves històriques seus socials: Banc Sabadell, Caixabank, Gas Natural, Aigües de Barcelona o grup Planeta. En paral·lel, les inversions han premut el botó de pausa i les reserves hoteleres, la gallina dels ous d'or, han començat a baixar. I res del que passi en els comptes catalans és aliè per al conjunt d'Espanya.

“Encara que l'impacte es quedés a Catalunya, tenint en compte que significa el 20% de l'economia espanyola, l'efecte quedaria recollit en el conjunt del PIB espanyol”, va explicar el ministre. El 2017, la projecció ha pujat del 3,% al 3,1%, la mateixa taxa que calcula el Fons Monetari Internacional.

Al mateix temps, el ministre va insistir que res és irreversible. “Estic convençut que si les polítiques que han portat a la sortida d'empreses es reverteixen, i estic segur que serà així, i el Govern farà tot el possible perquè sigui així- aquestes empreses tornaran”, va dir el ministre als periodistes, descartant que es produeixi un “efecte quebequès”, en referència als negocis que van abandonar la província canadenca durant l'auge secessionista i no van tornar mai. “Això és diferent i la meva impressió és que aquestes empreses han sortit com a conseqüència d'aquestes polítiques, però crec que estan desitjant tornar a posar les seves seus a Catalunya”.

També va voler negar el risc de recessió de Catalunya, del que la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría havia parlat unes hores abans, convençut, de nou, que la crisi es resoldria aviat. Ho va repetir tantes vegades durant la roda de premsa, que va durar una mitja hora, que van acabar per preguntar-li com se solucionaria. El ministre va respondre que la seva confiança respecte al desenllaç d'aquest greu conflicte no tenia tant a veure amb el com, sinó amb el per què: "Es corregirà perquè hem vist la reacció des del punt empresarial amb l'èxode i la reacció de la comunitat internacional. El plantejament independentista no té el més mínim suport", va recalcar.

Dimarts, l'economista cap del FMI, Maurice Obstfeld, va fer una crida a la negociació entre les parts. Guindos no va interpretar aquestes paraules com una crítica a la postura de l'Executiu central. Va assegurar que la directora gerent, Christine Lagarde, li havia transmès el seu suport total. "La qüestió no és independència sí o no, hi haurà independència. La qüestió és una rebel·lió a l'Estat de Dret", va dir.