Un sector d’ERC demana a Puigdemont que segueixi endavant

A l'espera que expiri dilluns que ve el termini concedit pel Govern a Carles Puigdemont perquè aclareixi si va declarar o no la independència el passat dia 10 al Parlament, un sector d'Esquerra Republicana està pressionant perquè el president trenqui del tot amb Mariano Rajoy. La seva lectura, compartida per altres sectors de l'independentisme, és que no han arribat fins aquí per baixar del tren a última hora i que s'han d'assumir totes les conseqüències de la secessió, a l'espera que apareguin els mediadors. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va instar aquest dijous al Parlament a aixecar la suspensió de la declaració davant la negativa de Rajoy a negociar.

Puigdemont te fins a les 10.00 del 16 d'octubre per respondre al Govern si va declarar la independència dimarts passat; en cas que la resposta sigui afirmativa haurà d'explicar abans de les 10.00 del proper dijous quines mesures pensa adoptar per “tornar a la legalitat”. Aquest compte enrere ha tibat encara més les ja fràgils costures de l'independentisme. La CUP no és l'única formació que vol abandonar l'ambigüitat i declarar la secessió.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, d'ERC, és va alinear aquest dijous amb aquest sector i va afirmar en una entrevista a Catalunya Ràdio que és partidària que Puigdemont respongui al primer requeriment del Govern espanyol amb el discurs que va fer el president dimarts passat al Parlament i amb la declaració d'independència signada pels 72 diputats després d'aquella sessió confusa.

Aquest document no deixa cap dubte sobre la declaració de la secessió, encara que no té valor jurídic. El text es va signar per pressions dels diputats de la CUP i alguns de Junts pel Sí com els de Demòcrates, que es van sentir frustrats per la intervenció del president. La consellera confia en el període de negociació que vol obrir Puigdemont amb mediadors internacionals.

En la mateixa línia que Bassa, el diputat d'Esquerra en el Congrés Gabriel Rufián va escriure aquest dijous an Twitter: “L'única cosa que sé és que ens devem als que van posar el cos i el cor per això al carrer. Fins al final”. És un altre missatge inequívoc sobre la resposta a Rajoy i que coincideix amb el de la CUP.

Una part del sobiranisme entén que la participació de més de dos milions de persones en el referèndum de l'1 d'octubre i les causes judicials que pateix el Govern, així com els 700 alcaldes citats per la Fiscalia, no poden quedar ara en res. El cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, declararan dilluns en l'Audiència Nacional per sedició.

La secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, portaveu adjunta de Junts pel Sí —que va amagar amb la dimissió el dia del ple—, es va mostrar aquest dijous més moderada que Rufián i va escriure a les xarxes socials: “Calma. Serenitat. Unitat. Paciència. Independència”. El vicepresident Oriol Junqueras, va guardar silenci.

Les dues entitats sobiranistes tenen posicions amb diferent matís: Òmnium va demanar a Puigdemont un termini “raonable” —en la línia de la CUP— per fer efectiva la mediació i, si això no prospera, “declarar definitivament la independència”. La ANC va optar inicialment per mantenir un perfil baix per no encendre més el conflicte i donar temps als mediadors. Aquest dijous a la nit, però, va emetre un comunicat en el qual anuncia que el seu secretariat entén que no té sentit mantenir suspesa la declaració d'independència davant la “negativa” de l'Estat a "qualsevol proposta de diàleg". “Per això”, diuen, “instem al Parlament a aixecar-la i al president i al Govern a implementar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república”.