_
_
_
_
_

La tensió sociopolítica a Catalunya també perjudica la salut mental

Les càrregues de l'1-O o la incertesa econòmica augmenten l'estrès i la sensació d'angoixa i ansietat

Jessica Mouzo
Milers de ciutadans van seguir al carrer la compareixença de Carles Puigdemont.
Milers de ciutadans van seguir al carrer la compareixença de Carles Puigdemont.ULY MARTÍN

La situació sociopolítica de Catalunya, des de les càrregues policials de l'1 d'octubre fins a la inestabilitat econòmica que reflecteix la fugida d'empreses, està passant factura a la salut mental d'alguns catalans. Els metges reconeixen que ja hi ha “evidències” pel que fa a les consultes d'un increment de trastorns d'estrès agut o sensacions d'angoixa i ansietat que, si no es tracten, poden derivar en una patologia de salut mental.

Més enllà del debat polític sobre la situació que viu Catalunya, fonts del Departament de Salut reconeixen que els esdeveniments de les últimes setmanes estan afectant l'estat de salut mental d'alguns ciutadans. “La gent ha viscut dos impactes d'alta conflictivitat social, els atemptats de les Rambles i l'1 d'octubre, que alteren la percepció de seguretat de comunitat que tenim. La proximitat en el temps d'aquests dos esdeveniments reforça la sensació d'angoixa”, expliquen aquestes fonts.

Encara és d’hora, diuen els experts, per disposar de dades objectives sobre un potencial increment del consum de psicofàrmacs o un repunt de les visites a consultes de salut mental. Amb prou feines han passat un parell de setmanes. No obstant això, agreguen, la sospita que existeix una situació de risc per a la salut mental dels catalans ja s'ha fet palesa. “Hi ha una espècie de trastorn adaptatiu col·lectiu, que es caracteritza per un rendiment cognitiu pitjor, insomni, més irritabilitat…”, apunta el doctor Enric Álvarez, responsable del servei de psiquiatria de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. “Aquestes situacions tenen repercussions emocionals sobre la població general. Jo ho he vist a la meva consulta. En algun moment, tothom parla d’aquesta angoixa, de com els afecta, encara que no sigui el tema de la visita”, afegeix Josep Maria Panés, del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

D’ençà de les càrregues policials, que es van televisar gairebé en directe, el Consorci Sanitari de Barcelona va activar un pla per a incidents amb múltiples víctimes, una alerta per a tots els serveis sanitaris. “Es van detectar visites de persones amb un trastorn mental previ, amb depressió i ansietat prèvia, que es van descompensar. I a nivell subagut, entre la gent que no té una patologia diagnosticada, percebem en les visites més preocupació i ansietat, però això és un sentiment normal, no vol dir que estiguis malalt”, apunta el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l'hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Amb tot, fonts de Salut concreten que, malgrat que el sentiment d'angoixa és “normal, pot arribar a esdevenir una patologia”. Posen un parell d'exemples: d'una banda, pacients que van ser atesos per estrès agut i han de tornar a ser atesos perquè les imatges de les càrregues policials els evoca el que han viscut i altera la seva recuperació; d'altra banda, afegeixen, en algunes zones rurals on també es van produir incidents amb els cossos de seguretat, els responsables sanitaris “han començat a captar un augment de l'angoixa i la incertesa”.

“Són emocions que han de situar el professional en alerta perquè poden desembocar en trastorns d'estrès agut o estrès posttraumàtic, que són expressions patològiques d'una angoixa mal controlada després de viure una situació crítica que es caracteritza per la pèrdua de la teva seguretat personal o la dels teus afins”, assenyalen aquestes fonts. Nerviosisme, taquicàrdia, insomni o conductes irritatives són la simptomatologia comuna de l'estrès agut, del qual, “si es controla correctament”, hom pot recuperar-se en quatre o sis setmanes. El trastorn d'estrès posttraumàtic, en canvi, pot tenir una aparició més tardana en relació al moment que el va provocar, però el seu període de recuperació és molt més llarg i el símptoma més típic són les anomenades intrusions (en què tornen a la ment de forma incontrolada records i imatges de l’esdeveniment que et causa malestar).

Els metges insisteixen que, en general, les persones que pateixen aquestes situacions d'ansietat o angoixa creixent “no són malalts”, però han de buscar estratègies per gestionar aquestes emocions de forma correcta. “La immensa majoria de la població té estratègies socials, grupals i individuals per disminuir els símptomes, però hi ha un percentatge petit que és més sensible o que ja té alguna patologia de base, que necessitarà teràpia i fàrmacs, però això no passarà de forma generalitzada”, declara el doctor Víctor Pérez, cap de la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar.

Per abordar aquests casos, el Departament de Salut ha desplegat diverses consignes per conscienciar a la població: “Cal normalitzar aquestes emocions, aprendre a gestionar-les perquè ens poden desbordar i, en cas que ens desbordin, cal saber on demanar ajuda”, expliquen fonts de Salut. Deixar de veure les imatges de les càrregues en televisió, distreure's, fer activitats o riure són les millors medicines, asseguren els metges. A més, des de la Generalitat han activat un programa de formació per a sanitaris per identificar ràpid les situacions d'estrès i reforçar els consells assistencials i mantenir a punt tota la xarxa de salut mental per facilitar les derivacions que siguin necessàries.

“Víctimes ocultes”

Els metges esperen que el degoteig de persones que presentin situacions d'estrès o ansietat continuï d'aquí a unes setmanes. De fet, agreguen fonts de Salut, encara avui s'estan detectant casos vinculats als atemptats de les Rambles que sorgeixen ara. “Són les víctimes ocultes, que presencien aquestes situacions i que, en el moment, elaboren una resposta per gestionar una ansietat que després, en recordar-les, pot tornar a aparèixer. En les properes setmanes és d'esperar que en els llocs on es van produir càrregues, per exemple, apareguin més casos amb aquests símptomes”, expliquen fonts de Salut.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_