Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Encara hi som a temps

La solució a l’atzucac és ben clara: dissolució d’aquesta legislatura nefasta i eleccions anticipades immediatament

Carles Puigdemont a l'auditori del Parlament el passat 10 d'octubre.
Carles Puigdemont a l'auditori del Parlament el passat 10 d'octubre.

Sí, encara hi som a temps. Puigdemont encara hi és a temps. Junts pel Sí encara hi és a temps.

¿A temps de què? D’aturar la catàstrofe que va començar els dies 6 i 7 de setembre i va desfermar-se virulentament a partir del primer d’octubre.

No som a temps ja d’evitar les ferides profundíssimes que ja s’han produït. Com a màxim som a temps de curar-les. El mal que s’ha fet a l’economia catalana, al prestigi de la seva capital i del país, la pèrdua de poder i d’influència a Espanya i al món, la fractura profundíssima provocada a la societat, el sorgiment de pulsions nacionalistes enfrontades, tot això ja no té remei, i només requereix esperit de pacificació i de reconciliació.

Però hi ha tres coses que encara es poden esmenar o com a mínim aturar, i aquestes són l’hemorràgia d’empreses, de capitals i d’inversions que encara segueix i seguirà fins que no hi hagi un senyal fort d’estabilitat; l’horitzó d’un autogovern escapçat o paralitzat per l’aplicació de l’article 155; i, finalment, l’expectativa de centenars de persones condemnades pels tribunals, multades o inhabilitades.

Els que pensen que com pitjor millor, que són els autèntics responsables d’haver-nos dut fins on som ara, volen anar encara més lluny i seguir fent mal a Catalunya i als catalans. Carles Puigdemont ha de dir prou, a la vista que les ambicions tan altes que es proposava han desembocat en una Catalunya real més petita, més pobre i més dèbil, a més de dividida i ferida.

I això ho ha de fer tan aviat com sigui possible. No ha d’esperar a dilluns per respondre Rajoy i dir-li que no hi ha hagut declaració d’independència. Tampoc ha d’esperar a dijous vinent per dir que corregeix l’error comés. Ha de dir prou ara i ho ha de fer per Catalunya, per donar el senyal que l’economia torna a ser fiable, per evitar que l’aplicació de l’article 155 ens deixi sense competències fonamentals per a l’autogovern de tots i també per no fer més mal a les persones que han encapçalat i protagonitzat aquest desgraciat procés, de forma que no afegeixin patiments personals al patiment que ja significa la seva derrota política.

El patriotisme catalanista exigeix fer-ho i fer-ho el més aviat possible. Aquest divendres, millor que dilluns. Qualsevol altra decisió significa allargar l’agonia i aprofundir en el dany que s’està causant. L’únic diàleg que hi pot haver és sobre aquestes qüestions: per limitar els danys, per preservar l’autogovern i per minimitzar les conseqüències inevitables de les vulneracions de la legalitat.

I un cop fet això, que en bona lògica significarà el trencament de la fràgil majoria sustentada en els escons de la CUP, només resta una opció. Dissoldre aquesta legislatura nefasta i anar a unes eleccions catalanes tan aviat com sigui possible.