L’Exèrcit es prepara per donar suport a la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya

“Som militars i ens agrada fer plans i actuar amb previsió”, ha respost el cap de l'Estat Major de la Defensa, Fernando Alejandre, quan se li ha preguntat pels combois que s'han enviat durant els últims dies a Catalunya. De moment, el que ha fet l'Exèrcit és acumular material logístic “per estar preparat davant de qualsevol contingència”, segons les seves paraules. L'objectiu, segons fonts militars, seria donar suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat si el Govern espanyol dona l'ordre d'activar l'anomenat pla Cota de Malla.

“L'Exèrcit no intervindrà a Catalunya si no ho ordena el Govern. Si ho fes, seria un cop d'Estat”, proclama el tinent general retirat Pedro Pitarch. Els generals en actiu amb els quals ha parlat EL PAÍS, sota compromís d'anonimat, discrepen sobre si el Govern espanyol hauria d'haver actuat abans contra el desafiament separatista, però tots coincideixen que l'Exèrcit no farà un pas fins que no l'hi ordenin les autoritats legítimes. No podria ser de cap altra manera. Però això no significa que no estigui ja elaborant plans i posicionant material per si l'ordre arriba.

La missió que complirien les Forces Armades a Catalunya, segons les fonts consultades, seria la de donar suport a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia en la seva tasca de garantir la seguretat. Ja se'ls està donant suport logístic, en forma d'allotjament a les bases militars de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i el Bruc (Barcelona), però si fos necessari es faria un pas més: substituir-les en la vigilància d'objectius estratègics perquè els Cossos de Seguretat de l'Estat poguessin alliberar efectius i dedicar-los a altres missions.

Es tractaria que els militars es fessin càrrec de la protecció de ports, aeroports, centrals nuclears, dipòsits de combustible i altres infraestructures crítiques. És una missió prevista per la Llei Orgànica de Defensa Nacional del 2005, que ja s'estaria executant si, després dels atemptats del 17 agost a Barcelona i Cambrils, el Govern espanyol hagués elevat a 5 el nivell de l'alerta antiterrorista.

Les Forces Armades tenen des de fa anys amb un pla de contingència, anomenat Cota de Malla, segons el qual els militars assumeixen la protecció dels objectius que se'ls assignen. Aquest pla ja s'ha activat en el passat per a la protecció d'eleccions i conferències internacionals; i va ser especialment important després dels atemptats de l'11-M o amb motiu de les noces del llavors Príncep d'Astúries el 2004. Només es tracta de treure'l del calaix, actualitzar-lo i adaptar-lo a les circumstàncies de Catalunya.

Segons aquests plans, els militars s'encarregarien preferentment de fer tasques de vigilància estàtica, i evitar el risc que haguessin de fer front a aldarulls i tumults. I això perquè els membres de les Forces Armades no tenen la instrucció ni l'equip adequat per dissoldre manifestacions, a banda que no tenen, excepte en casos concrets (policies militars i la Unitat Militar d'Emergències), la condició d'agents de l'autoritat, necessària per poder donar ordres a civils.

A més d'aquesta tasca, per a la qual caldria més d'un miler d'efectius, l'Exèrcit podria rebre encàrrecs més complicats, com mantenir obertes les vies de comunicació, mitjançant la retirada d'obstacles (de barricades a tractors) amb grues i vehicles d'enginyers. També podria facilitar les comunicacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a través de les xarxes militars.

L'Exèrcit disposa a Catalunya de dos batallons, tots dos pertanyents al Regiment Arapiles: l'Extremadura, amb base a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i el Barcelona, a la caserna del Bruc (Barcelona). Tenen uns 350 efectius cadascun i des de principis d'any estan en procés transformació. L'Extremadura, que ja ha rebut els seus primers blindats de cadenes Pizarro, és un batalló mecanitzat; i el Barcelona, motoritzat, amb vehicles VAMTAC.

Les mateixes fonts subratllen que aquests efectius són insuficients per donar suport a les Forces de Seguretat de l'Estat (a més del fet que en dues províncies, Lleida i Tarragona, no hi ha cap guarnició), per la qual cosa s'haurien reforçar amb tropes arribades de fora de Catalunya.

Això en el cas que els militars es limitessin a tasques de vigilància, ja que els plans de l'Exèrcit tenen en compte escenaris molt més exigents. “Si es produís una escalada de violència que desbordés les Forces de Seguretat de l'Estat, l'Exèrcit hauria de fer valer la seva superioritat”, adverteix un comandament. En l'escenari més perillós, la Policia i la Guàrdia Civil no només haurien d'enfrontar-se a disturbis o aldarulls, sinó a grups armats.

Els experts no donen gaire probabilitat a la hipòtesi que tots o part dels gairebé 17.000 Mossos d'Esquadra s'aixequessin contra l'Estat, però no descarten el risc que sorgeixin grups armats entre els sectors més radicalitzats de l'independentisme. “La maniobra s'ha de muntar d'acord amb la hipòtesi més probable i la seguretat, segons la més perillosa”, recorda un comandament.