Selecciona Edició
Connecta’t

La revolució amb una xocolata desfeta

Molts ciutadans seguien fent vida normal a Barcelona mentre Puigdemont compareixia al Parlament

La gent fa vida normal a Barcelona quan Puigdemont compareix al Parlament.
La gent fa vida normal a Barcelona quan Puigdemont compareix al Parlament.

La Mireia Peinado suca un croissant en una tassa de xocolata desfeta mentre fulleja una revista del cor. Falten deu minuts per a les sis de la tarda, moment que la seva vida i la dels que l'envolten podria haver canviat dràsticament, però Peinado continua cruspint-se la pasteta que li han servit en una cafeteria de Barcelona. Està nerviosa? Peinado diu que sí, que quan arribi a casa mirarà a la televisió amb el seu marit el desenllaç dels fets al Parlament. “Però ara el que haig de fer és anar a recollir la bicicleta del meu fill, que tenim en un taller de Mataró. És que el seu pare és un boig de les bicis”, diu Peinado sense deixar de mastegar el croissant.

Peinado acaba de sortir de la feina, al restaurant Casa Carmen, i explica que avui una clienta argentina, una habitual del menú del migdia, li ha explicat que “ella ja va viure una cosa així al seu país, i que el pitjor encara ha de venir”. Peinado no sembla alarmada, però admet que se sent insegura: “M'agradaria saber què passarà demà”.

Al passeig de Gràcia, les turistes granadines Ana María i Antònia diuen que no passarà res de greu, “només una estirada d'orelles”. Descansen un moment abans de visitar la Casa Batlló, i aprofiten per consultar al mòbil com va la cosa al Parlament. Estan contentes de passar la setmana a Barcelona tot i que admeten que volien cancel·lar el viatge, per por dels aldarulls, però no podien recuperar els diners. El Gremi d'Hotelers de Barcelona ha informat aquesta setmana que han detectat una caiguda del 20% en les reserves hoteleres de la ciutat.

Des del banc on aquestes amigues granadines fan un recés en la seva marató turística s'observen dos helicòpters de la policia sobrevolant l'Eixample. Més lluny, a l'horitzó, un avió d'Easyjet es dirigeix a l'aeroport del Prat, el mateix que la CUP assegura que preveu ocupar després de proclamar la independència. Cadascú té mecanismes per rebaixar la tensió, com l'esperit del musical Scotch Mist de Radiohead, que intenta relativitzar la mort amb aquests versos en què l'aerolínia també hi apareix: “Migdia d'estiu al cementiri / Easyjets solquen el vent de l'oest / El que ens sobreviurà és l'amor / L'amor és etern, aquí només reposa un temps”.

La Lourdes i la Mercè són amigues, totes dues jubilades, i els dimarts a la tarda és el dia que tenen lliure d'ocupacions familiars per poder anar al cinema. A les sis i deu entraran al Cine Comedia de la Gran Via per veure la pel·lícula La montaña entre nosotros, un film d'acció d'una parella que ha de sobreviure enmig de la natura. Diuen que l'han escollida per desconnectar, que la vida continua, però la Mercè confessa que el seu fill, present a la manifestació que l'ANC i Òmnium han convocat per donar suport a Carles Puigdemont, li ha promès que li enviaria missatges per informar-la del que passi a la Cambra.

A la cerveseria Otto Sylt, també a la Gran Via, alumnes de l'escola de restauració d'art Ecore han fet un parèntesi a les classes per seguir la sessió parlamentària. El local té la televisió connectada amb el ple a tot volum. Alguns asseguren que estan farts del tema i només volen que s'acabi ja, però la professora que ha baixat amb ells els demana que no diguin això, perquè si s'acaba, voldrà dir que Catalunya no és independent. A l'altra banda de la barra un client increpa aquest periodista per ser d'EL PAÍS, com si hagués descobert Jack l'Esbudellador en plena acció. Mentre s'empassa un frankfurt amb patates, l'home s'esvera i s'esvera fins que els alumnes de restauració decideixen que és el moment de marxar. L'home també acaba fotent el camp, moment que el cambrer aprofita per apuntar que per sort no tothom és així. Diumenge passat, afegeix, el dia de la mobilització per la unitat d'Espanya, a l'Otto Sylt no van parar de servir durant tot el dia famílies i ciutadans amistosos i pacífics; no va ser fins a última hora que van aparèixer dos paios alcoholitzats buscant brega i fent salutacions feixistes.

Els bars de Barcelona van optar per mantenir sintonitzat al televisor la retransmissió del ple. Ni futbol, ni videoclips ni concursos d'endevinar paraules: política. Al Bar Estudiantil de la plaça Universitat, un local històric on han consumit hores de debat i alcohol ínclits estudiants de la Universitat de Barcelona, només una parella de joves segueix el ple per TV3. A una mà tenen el mòbil per piular, i al davant, el televisor, tot i que amb prou feines poden sentir el que surt dels altaveus perquè un camió cisterna està desembussant les canonades del bar. Al bar veí i rival, la Cerveseria Universitat, tenen sintonitzada Televisió Espanyola però allà ningú s'acosta a la pantalla.

A les set de la tarda, una vintena de persones fan cua per pujar a l'autocar que surt de la ronda Universitat en direcció a Mataró. Estudiants amb els seus telèfons, avis amb els nets i empleats d'oficina tornen a casa pendents de si poden marxar pel pont de Pilar o han de seguir amb una revolució inaudita en un país d'un benestar privilegiat.

MÉS INFORMACIÓ