Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’FMI millora la previsió d’Espanya per al 2018 a l’espera del desenllaç de la crisi catalana

L'espanyola serà la més dinàmica de les grans economies desenvolupades aquest any, amb un avanç del 3,1%, seguida del 3% del Canadà i el 2,2% dels Estats Units

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut les previsions de creixement d'Espanya per a aquest any en el 3,1% i ha elevat les del 2018 fins al 2,5%, una dècima per sobre del que havia calculat al juliol (i quatre dècimes per sobre de la primera estimació, del mes d'abril). Les noves projeccions, difoses avui dimarts a Washington en l'arrencada les reunions de tardor de l'organisme, no tenen en compte l'ombra que s'acosta a la quarta economia de la zona euro: la possible declaració unilateral d'independència de la regió de Catalunya, un dels seus grans motors, fet que sacsejaria l'eurozona.

La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, a l'abril a Brussel·les.
La directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, a l'abril a Brussel·les. REUTERS

En global, el Fons sembla alleujat amb el gran dinamisme experimentat en les grans locomotores del món, però torna a posar l'accent en les reformes estructurals i alerta dels baixos salaris. L'FMI eleva una dècima la projecció de creixement mundial per al 2017 i 2018, que queda en un 3,6% i un 3,7%, respectivament, respecte al 3,2% el 2016.

Amb aquest 3,1% del 2017, Espanya es manté com la més dinàmica de les grans economies desenvolupades. La seguirien el Canadà, amb un avanç previst del 3%, i els Estats Units, amb el 2,2%. Des que va sortir de la part més dura de la crisi –dues recessions seguides, el rescat públic de la banca i una taxa d'atur que va arribar al 26%–, sobre l'economia espanyola ha preocupat a mitjà termini l'alentiment del creixement, la minsa productivitat i els eterns problemes al mercat laboral. El percentatge d'aturats acabarà l'any en el 17,1%, segons l'FMI, i el 2018 quedaria ja en el 15,6%.

Però ara tornen els riscos del curt, curtíssim termini. El Parlament pot declarar avui mateix una secessió il·legal. "Considerem que les perspectives actuals per a Espanya són positives. Però en cas que les tensions polítiques a Catalunya s'allarguin podrien perjudicar la confiança de la inversió i el consum", ha advertit l'organisme que dirigeix Christine Lagarde la setmana passada en un informe.

Les turbulències, notícia de primera pàgina a pràcticament tot el món, manté en suspens el club de l'euro. Aquest també ha experimentat una millora en les previsions de creixement de dues dècimes per a aquest any i el vinent, la qual cosa situaria l'expansió de l'eurozona en el 2,1% i l'1,9%, respectivament. Tant als països de la unió monetària com al Japó (que creixerà un 1,5% i un 0,7%, segons el Fons), el consum privat, la inversió i la demanda interna han empès amb solidesa.

L'economista en cap, Maurice Obstfeld, ha alertat de la complaença i la perillosa combinació que aquesta té amb uns mercats financers en què els diners prestats flueixen alegrement. En la presentació de l'informe de previsions ha advertit que la recuperació és encara “vulnerable davant de greus riscos”. “Els mercats que ignoren aquests riscos són susceptibles de distorsionar els preus i estan enviant un missatge enganyós als governs”, ha destacat, i ha reclamat alhora als governants i legisladors que aprofitin l'oportunitat de creixement per impulsar la productivitat i la inversió.

El Fons també ha repetit el seu missatge d'alarma per l'auge del proteccionisme que temen en economies avançades com la dels Estats Units. El seu president, Donald Trump, va enterrar el Tractat de Comerç amb el Pacífic (el TPP, en les seves sigles en anglès) i està renegociant amb poca fe el que manté amb Mèxic i el Canadà (el TLC o Nafta), ja que va donar a entendre que no veu possibilitats d'acord. La quarta ronda de negociació comença a Washington precisament demà dimecres.

Els Estats Units havien generat moltes expectatives als mercats sobre la promesa de rebaixa d'impostos i de desregulació financera promesa per Trump, la qual cosa fa sis mesos, a la cimera d'abril, va portar l'FMI a dissenyar unes projeccions que preveien un fort estímul fiscal. Mig any després, la Trumpeconomics no han tingut cap resultat tangible, així que les previsions del Fons es tornen a elaborar pensant en un escenari sense canvi. Això explica per què el 2,2% del 2017 i el 2% del 2018 suposen una millora d'una i dues dècimes, respectivament, en relació amb l'estimació al juliol, però una retallada equivalent respecte a les projeccions d'abril.

MÉS INFORMACIÓ