Selecciona Edició
Connecta’t

El Consell d’Europa demana investigar les càrregues policials de l’1 d’octubre

El comissari de Drets Humans exigeix al ministre de l'Interior que activi una avaluació independent

Una dona s'encara a un agent de la Policia Nacional, l'1 d'octubre.
Una dona s'encara a un agent de la Policia Nacional, l'1 d'octubre.

El Consell d'Europa demana explicacions per l'actuació policial de l'1 d'octubre. El comissari de Drets Humans d'aquest organisme, Nils Muiznieks, ha enviat una carta al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per expressar-li la seva “preocupació” per les “al·legacions sobre l'ús desproporcionat de la força per part de les forces de seguretat” l'1 d'octubre. Muiznieks va un pas més enllà que altres institucions i demana al Govern espanyol que obri una investigació independent sobre el comportament policial durant la jornada del referèndum il·legal a Catalunya.

La missiva, datada del 4 d'octubre, ha estat divulgada avui dilluns pel Consell d'Europa, que vetlla pel compliment de la democràcia i els drets humans a 47 països del continent. “L'insto a assegurar, en cooperació amb altres autoritats encarregades de la seguretat, que es facin investigacions ràpides, independents i eficaces”, assenyala Muiznieks. El comissari considera que aquesta mesura permetria “dissuadir altres conductes de mala praxi de la policia, però també evitar qualsevol escalada de tensió i de violència”. Aquest responsable s'adreça a Espanya després d'haver rebut informes sobre “l'ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics i altres persones que oferien una resistència passiva a l'acció policial”.

El principal defensor dels drets humans al Consell d'Europa se suma a la inquietud expressada, de manera més informal, per altres dirigents europeus. La carta enviada a Zoido admet “la dificultat que tenen els policies per fer la seva feina en l'actual context de tensió que preval a Catalunya”, però considera “de màxima importància” que els cossos de seguretat “exerceixin la contenció”.

Muiznieks aprofita per recordar a Espanya dues recomanacions que daten del 2013 i que, en la seva opinió, resulten aplicables en aquest cas. En primer lloc, demana que no s'utilitzin armes antidisturbis com pilotes de goma per dispersar manifestacions. A més, sol·licita la creació d'un mecanisme independent que examini les denúncies sobre mala praxi policial. El comissari suggereix que ho faci atorgant aquesta competència al Defensor del Poble o bé creant un organisme nou.

Dos dies després de rebre la carta, Zoido li va remetre la seva resposta, també publicada pel Consell d'Europa. Sobre l'assumpte particular de les càrregues policials, el ministre respon que les forces de seguretat de l'Estat “van actuar de manera prudent, apropiada i proporcionada”, sense entrar en els casos d'enfrontaments entre agents i manifestants. El titular d'Interior es remet al marc general d'aquest conflicte per defensar l'actuació de jutges i policies: Espanya és “una democràcia consolidada”, on “ningú és perseguit per les seves idees”. I les actuacions policials de l'1 d'octubre “no es van dirigir contra els ciutadans i les seves idees”, explica.

Zoido arremet contra els separatistes “per la seva absoluta falta de respecte pels estàndards democràtics més bàsics” i destaca que la consulta unilateral sobre la independència no s'ajusta als requisits que fixa la Comissió de Venècia, que depèn del Consell d'Europa.

MÉS INFORMACIÓ