Selecciona Edició
Connecta’t

Màxima pressió sobre Puigdemont perquè eviti una declaració unilateral

El president compareixerà dimarts al Parlament per “informar sobre la situació política actual”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont. AP

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compareixerà dimarts al Parlament per “informar sobre la situació política actual”. Una vegada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, doni per iniciada la sessió, qualsevol cosa és possible, fins i tot una declaració d'independència mitjançant una modificació de l'ordre del dia. Totes les mirades cauen sobre Puigdemont, que té l'última paraula i intenta modular la decisió d'aplicar el resultat del referèndum il·legal sota la pressió de part de la seva formació i del món econòmic perquè no ho faci.

El president de la Generalitat sempre ha estat independentista i pocs dubten del seu compromís amb l'aplicació dels resultats de la consulta de l'1 d'octubre. En el programa 30 minuts de TV3, emès ahir a la nit, no dona detalls sobre els seus plans immediats després del referèndum, ni tampoc sobre si serà al ple del Parlament de dimarts on declararà la independència. TV3 va emetre un avançament del reportatge en el qual el president sí que parlava d'aquesta declaració: "La declaració d'independència està prevista en la llei del referèndum com a aplicació dels resultats. Per tant, aplicarem allò que preveu la llei". No obstant això, aquesta frase no apareix en el reportatge final. El programa emès es tanca amb una apel·lació de Puigdemont al Govern de Rajoy perquè accepti una mediació. "Hem obert la porta de la mediació i hem dit a tantes opcions de mediació com ens han plantejat. Però passen els dies i si l'Estat espanyol no respon positivament, nosaltres farem el que hem vingut a fer".

La manifestació de diumenge a Barcelona en defensa de la Constitució i la unitat d'Espanya va posar sobre la taula més pressió per evitar la declaració d'independència. El Govern va mirar “des del respecte” la demostració de força més gran que els contraris a la secessió han aconseguit organitzar des que el repte independentista domina l'agenda pública. En força ocasions es va sentir el crit de “Puigdemont a presó”, cants hostils als quals el líder català no està gens acostumat. En la manifestació va quedar demostrat que el carrer no és només dels independentistes.

Els plans de Puigdemont per al ple de dimarts, a les sis de la tarda, segueixen en construcció. El PDeCAT, Esquerra i la CUP ultimen una fórmula que permeti donar un reconeixement als resultats del referèndum però al mateix temps ajorni d'alguna manera l'execució pràctica de la independència. Es reconeixeria però no s'aplicaria. Ja va passar amb la declaració de sobirania aprovada al Parlament el 2013. La materialització va ser el referèndum del dia 1 d’octubre.

Les pressions perquè el ple de demà no sigui més que una declaració d'intencions arriben de tot arreu. El mateix expresident Artur Mas va admetre divendres en una entrevista al Financial Times que Catalunya no estava a punt per ser independent perquè no tenia estructures bàsiques d’Estat, com una Hisenda pròpia.

El pla no és senzill d'apuntalar i dins del mateix PDeCAT hi ha dubtes sobre els tempos. El Govern va aconseguir arrencar alguns dies de la setmana passada per reorganitzar el guió, alhora que advocava per una mediació internacional que permetés restituir la normalitat institucional entre el Govern central i el català. De moment aquesta via segueix sense donar fruits. Al Govern de la Generalitat també estan insatisfets amb la resposta de Brussel·les respecte al conflicte català, encara que no la donen per perduda. Hi ha el convenciment que tot està “a tocar”, que “mai havíem arribat tan lluny” però també que cal anar amb compte.

Aquesta determinació ha xocat amb la resposta del poder econòmic. Fa una setmana, a l’Ibex35 hi havia sis empreses catalanes i molt possiblement aquest dilluns acabi amb només una. Abertis, Colonial i Cellnex defineixen aquest dilluns si canvien la seu social de Catalunya, seguint el camí de Gas Natural, CaixaBank i Banc Sabadell. Una fugida de limitat impacte impositiu o en llocs de treball però un missatge demolidor de cara a inversors i de pèrdua de centre de decisió.

La situació és tan delicada que Puigdemont es va reunir dissabte a Girona amb Juan José Brugera, el president del Cercle d’Economia, el lobby empresarial que reuneix les grans empreses i economistes i acadèmics catalans. Brugera, que també presideix Colonial, va expressar al president la seva preocupació per la situació i el va advertir que si seguia endavant amb els seus plans d'una declaració d'independència seguiria la cascada d'empreses catalanes que optin per canviar la seu social.

Fonts coneixedores de la trobada asseguren que Puigdemont es va mostrar conscient de la situació, una posició contraposada a la del vicepresident Oriol Junqueras, que la setmana passada va negar que empreses de Catalunya es preparessin per marxar si es produïa la ruptura amb Espanya. Puigdemont no es va comprometre a res davant dels empresaris.