Selecciona Edició
Connecta’t

El no a la independència desborda els carrers a Barcelona

La manifestació, sota el lema 'Recuperem el seny', ha reunit les cúpules del Partit Popular i de Ciutadans

Manifestants, prop de la plaça Urquinaona.
Manifestants, prop de la plaça Urquinaona.

Una marea humana ha inundat avui el centre de Barcelona en defensa de l'ordre constitucional i de la unitat d'Espanya. Sota el lema "Recuperem el seny", la immensa protesta afegeix una enorme dosi de pressió al president català, Carles Puigdemont, que dimarts està a punt de fer al Parlament una declaració d'independència. Els manifestants van expressar el seu rebuig a una possible negociació i a una mediació en clamar de forma constant la frase: “Puigdemont a presó!”. La marxa, convocada per Societat Civil Catalana, ha estat històrica per la seva envergadura i llança un missatge ferm a l'independentisme que no té el monopoli del carrer. “Sense nosaltres no hi ha solució. Sentiran la nostra veu: no hi tindran més remei: ja no callarem més”, ha resat el manifest.

La manifestació, que ha discorregut sense incidents, ha desbordat per complet les previsions dels organitzadors que han admès que mai havien imaginat una resposta com aquesta. La capçalera ha sortit oficialment a les 12.00 del migdia de la plaça d'Urquinaona però una hora abans els carrers adjacents estaven plens de gom a gom i s'havien disseminat pel centre petites concentracions. Portant majoritàriament banderes espanyoles, amb mastelers o a manera de capa, però també moltes senyeres, els manifestants, sentint la por davant una possible ruptura, han llançat el missatge al Govern que no romandran impassibles davant una declaració d'independència.

Amb el lema "Prou! Recuperem el seny", la pancarta principal ha reunit l'escriptor Mario Vargas Llosa, premi Nobel de la Pau i líders dels partits constitucionalistes, especialment del PP —hi ha acudit el delegat del Govern Enric Millo, la ministra de sanitat Dolors Montserrat o Cristina Cifuentes, presidenta de l'Assemblea de Madrid— i de Ciutadans. Per primera vegada, el popular Xavier García Albiol i Inés Arrimadas, líder de l'oposició, han coincidit en una marxa. Abans de desfilar, Albiol ha remarcat la transcendència “històrica” de la jornada en equiparar-la a la mobilització massiva per Miguel Angel Blanco, assassinat per ETA. El PSC ha fet una crida a participar-hi i ha estat representat per el seu número dos, Salvador Illa i l'exministre Josep Borrell.

Els organitzadors, segons Àlex Ramos, vicepresident de Societat Civil, militant del PSC, han fixat la participació en més d'un milió de persones. La Delegació del Govern no ha donat xifres. La Guàrdia Urbana n'ha calculat 350.000. Fonts de la Policia n'han estimat 400.000, informa Patricia Ortega. La participació, en qualsevol cas, suposa un salt de gegant respecte a les mobilitzacions contra la secessió dels últims anys a Barcelona. La més nombrosa, el 2012, just després de la primera Diada multitudinària, va reunir 40.000 persones.

L'èxit de la manifestació reforça la posició del Govern de Rajoy en la seva decisió irrevocable de no acceptar una mediació com proposa la Generalitat i molt menys d'acceptar un referèndum com desitjaria la majoria del sobiranisme, començant per Catalunya en Comú. “On és l'alcaldessa?”, han cridat els manifestants contra Ada Colau Les pancartes han estat eloqüents. “Govern d'Espanya; compleixi i faci complir la Constitució. Article 155 ara mateix!”, deia una recolzada a l'Estació de França. “La unitat d'Espanya no es vota ni es negocia: es defensa”, resava una altra. O “Trapero traïdor”, en referència al Major dels Mossos. En un gest de complicitat amb el Rei, també hi ha hagut petites pancartes amb fotos de Felip VI. Els lemes corejats han estat meridians. A més de demanar presó per Puigdemont, els manifestants han cridat: “No ens enganyen Catalunya és España” i han atacat TV3: “TV3 manipuladora” o “Després diran que som cinc o sis”. La protesta s'ha aturat diverses vegades davant la Prefectura Superior de Policia. “Aquesta és la nostra policia”, han cridat. Els independentistes, indignats amb les càrregues policials, van clamar el dimarts davant les seves portes: “Aquest edifici serà una biblioteca”.

Societat Civil ha animat molts ciutadans de la resta d'Espanya a viatjar a Barcelona i han arribat des de Madrid, Castella-la Manxa, Galícia, Aragó, València, Andalusia o la Rioja. El PP va llogar autocars. Però hi havia moltíssima gent de Barcelona o de tot Catalunya. “No m'imagino una Espanya sense Catalunya”, ha dir el Jorge, de Castella-la Manxa. “Teníem la impressió que la gent té por a parlar i hem vingut a donar-los suport”. El Cinto, de 60 anys, votant de tota la vida de Convergència, s'ha manifestat per primera vegada a la seva vida. “Soc catalanista però no vull quedar-me fora de la legalitat”, ha dit per recalcar que era la primera vegada a la seva vida que es manifestava. I ha demanat alguna cosa: que Mariano Rajoy no humiliï i que Puigdemont no acabi a la presó per no enverinar més el conflicte.

La marxa ha acabat amb l'himne d'Espanya, el cant de la senyera i l'himne de l'Alegria. Abans d'això, damunt de l'escenari diversos dels convidats han agafat la paraula i, en alguns casos, han anat més enllà del discurs de Societat Civil Catalana: Vargas Llosa ha definit el sobiranisme com un moviment “racista”; l'exfiscal en cap Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, ha titllat Puigdemont i els seus consellers de “presumptes delinqüents”. Borrell ha lamentat el silenci dels empresaris, que ara fugen de Catalunya, i ha demanat un “control democràtic” dels mitjans públics. “Són una vergonya”.

L'independentisme ha complert rigorosament la consigna de les entitats sobiranistes d'evitar qualsevol confrontació i ha desaparegut de Barcelona. No s'ha vist ni una sola estelada. No hi ha hagut incidents en la manifestació prèvia en la qual han participat grups d'extrema dreta com la Falange o Legión Urbana a la qual es va sumar Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional o Oscar Belmon, exregidor del PP que va dir que Colau havia d'anar a fregar terres. Els ultres han cridat contra els balcons on penjaven estelades. Uns 200 han acabat a les portes del Parlament, custodiat pels Mossos.

Amb informació de Camilo Baquero, Alfonso Congostrina, J.J. Gálvez i Jessica Mouzo.

Els Mossos registren vuit incidents després de la manifestació

Els Mossos d'Esquadra van registrar vuit incidents al final de la manifestació, entre els quals destaquen tres baralles i dues agressions. Una d'elles va ser a un fotògraf aficionat, quan volia fer una fotografia a un grup de manifestants –en les imatges es veu com corre; i va acabar amb una ferida al cap, mentre que la segona va ser a un grup de periodistes de Telecinco.

Després de la marxa, un grup de manifestants va envoltar també una patrulla dels Mossos d'Esquadra, davant del Liceu, que va haver de buscar refugi en una comissaria de la Guàrdia Urbana. Posteriorment, es va registrar una baralla amb ciutadans àrabs. Un cotxe de bombers, al lateral de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, va haver de retrocedir perquè els manifestants els havien barrat el pas. Centenars de persones es van manifestar després a la plaça d'Espanya, davant de la comissaria dels Mossos, increpant els agents. Al Parlament, grups d'ultres van destrossar tanques que envoltaven la Cambra.

MÉS INFORMACIÓ