Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La irrupció dels diners

L'economia entra en escena i el conflicte català rep un bany de principi de realitat

Manifestació el 3 d'octubre a Barcelona.
Manifestació el 3 d'octubre a Barcelona.

L'economia entra en escena i el conflicte català rep un bany de principi de realitat. Després d'uns dies espessos, carregats de sentiments forts, dolor, humiliació, orgull, dignitat, i de solemnes discursos de confrontació –del Rei a Puigdemont–, que semblava conduir inexorablement a l'episodi decisiu de l'acció-reacció (declaració unilateral d'independència i suspensió de l'autonomia), els primers signes de deteriorament de la situació econòmica i la resposta dels bancs als avisos de la borsa, que queia des de diumenge, han traslladat la inquietud a un altre territori: les conseqüències per a les butxaques. En la llarga i desaprofitada espera que va antecedir a l'1-O es deia que les portes de la negociació començarien a obrir-se si a totes dues parts els entrava la por de les conseqüències econòmiques d'aquesta topada i s'insistia que només l'alarma financera podria fer que la Unió Europa hi intervingués. No som encara aquí, però de sobte els diners s'han obert pas en una escena que estava completament dominada per la dialèctica de l'amenaça i del joc de bons i dolents. I, es vulgui o no, alguna cosa s'ha mogut. Serà un simple descens de la temperatura després d'uns dies d'alta tensió o l'inici d'un canvi de clima? Aviat ho veurem.

En la societat de la comunicació els missatges tenen moltes cares. I segueix sent cert que qualsevol imatge depèn en última instància de com la veu qui la mira, i les percepcions varien segons el context de cadascú. Les imatges de les càrregues policials de l'1 d'octubre que va difondre la premsa mundial van danyar la imatge del Govern espanyol i van fer destacar el sobiranisme. I això va ser el que va quedar per al debat polític. Ara constatem que van tenir altres efectes: per exemple, la propagació de la por. I les primeres dades assenyalen que les reserves hoteleres han caigut considerablement a Barcelona, una cosa que no va passar després dels atemptats de l'agost. Per descomptat, cal restar-hi el factor estacional. Però el turista tem més el conflicte polític, que se sap quan comença però no quan s'acaba, que no pas un atemptat que és ocasional i que es pot donar en qualsevol altra destinació turística. Un inversor veient a la portada del Financial Times unes imatges de vidres trencats i policies pegant és raonable que pensi en altres destinacions per als seus diners.

Servirà això per canviar la dinàmica política? Apropen aquestes pors la negociació? Entraran en joc els poders econòmics que fins ara semblava que es miraven els toros des de la barrera? Perquè s'avanci, cal que l'independentisme prengui consciència que el deteriorament de l'economia desmobilitzaria els seus i que el Govern espanyol moderi la resposta. Cap de les dues coses és evident. Encara que, casualitat o no, el debat sobre els perills de la declaració unilateral d'independència han estat dominant des de dijous l'escenari mediàtic independentista. Amb veus poderoses reclamant que no es caigui en una temptació que seria suïcida, perquè, per la seva futilitat, no evitaria la frustració dels més aguerrits (que constatarien que no canvia res pel fet de proclamar la república, tret que la suspensió de l'autonomia s'acceleraria) i perquè els riscos de desmantellament del procés serien considerables. Com es pot canviar el pas sense desmotivar els votants? Existeixen les discrepàncies entre els qui creuen que no cal aturar-se, fidels a l'infantilisme de com pitjor vagi, millor per a l'independentisme, i els realistes que, encara amb dolor, pensen que toca frenar. Cal esperar que el principi de realitat les decanti.

Des de l'altra banda, cal pensar que des de la intervenció del Rei el programa de màxims està llançat. I la pregunta és si hi ha temps i manera d'aturar-ho. Els errors en l'intent d'evitar que es votés l'1-O han tensat el Govern espanyol. Per descomptat és difícil d'entendre que els serveis d'informació no detectessin el pla b del referèndum. I la pressió d'unes bases que demanen més segueix empenyent. Els recels entre les dues parts són tan grans que pot ser que una abaixi el pistó i l'altra no se'n vulgui assabentar. I pot ser també que el Govern espanyol decideixi que, amb declaració d'independència o sense, no cal desaprofitar l'ocasió de fer-se amb l'autonomia i fer neteja. Ho evitarà la por del descarrilament econòmic?