Trapero exposa davant la jutgessa “manifestacions exculpatòries no convincents”

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela tornarà a citar a declarar com a imputats per sedició el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els líders de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una data encara per determinar. Així s'ha acordat després que la Guàrdia Civil hagi lliurat aquest matí un tercer informe en el qual estén fins a l'1 d'octubre els possibles fets delictius per impedir l'acció judicial contra la preparació del referèndum il·legal d'autodeterminació.

Más información

El cap dels Mossos compareix davant la justícia per sedició

El Constitucional suspèn el ple del Parlament de dilluns per evitar la declaració d’independència

Els Mossos, dividits

En la seva declaració d'avui divendres, que ha durat uns 40 minuts, Trapero ha fet “manifestacions exculpatòries no convincents”, segons fonts de la investigació. Tot i que la Fiscalia considera que el nou atestat de la Guàrdia Civil pot “resultar transcendent” per “determinar en totes les seves dimensions” la possible responsabilitat penal dels investigats. Fonts fiscals assenyalen, no obstant això, que amb els atestats recaptats fins ara hi hauria prou indicis per sol·licitar algun tipus de mesura cautelar contra els investigats.

Tant Trapero com Sànchez i Cuixart, que han acudit a declarar com a imputats en la causa per sedició oberta la setmana passada pels successos del 20 i 21 de setembre, han sortit de l'Audiència Nacional sense cap tipus de mesures cautelars. Serà en la propera citació quan, si arriba el cas, la Fiscalia sol·licitarà a la jutgessa Lamela algun tipus de mesura per assegurar-se que els investigats no se sostreuen a l'acció de la justícia. En la jornada d'avui també ha declarat, per videoconferència, Teresa Laplana, intendent dels Mossos al barri de l'Eixample (Barcelona).

Jordi Cuixart, president d'Òmnium, s'ha acollit al seu dret a no declarar, ja que, segons la seva defensa, l'Audiència Nacional no és competent per investigar delictes de sedició, ja que aquests formen part dels delictes contra l'ordre públic i no contra la forma de Govern, que sí que són competència dels jutjats centrals amb seu a Madrid.

Jordi Sànchez s'ha limitat –també és el seu dret– a contestar a les preguntes de la seva pròpia defensa. Sánchez ha assegurat que les mobilitzacions del 20 i 21 de setembre contra les detencions de 14 persones que suposadament organitzaven el referèndum il·legal van ser sempre pacífiques.