Un jutge investiga la intervenció de la Policia Nacional el dia del referèndum
El magistrat ha rebut, almenys, 130 comunicats mèdics de “lesions lleus, hematomes i erosions” per la denúncia de la Generalitat
Un jutge ha acordat investigar per delictes de lesions la intervenció de la Policia Nacional a 23 centres de votació de Barcelona, on almenys van resultar lesionades 130 persones. El jutge que investiga la denúncia de la Generalitat contra l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre, durant la celebració del referèndum il·legal, ha rebut un total de 130 informes mèdics. "La pràctica majoria dels lesionats presenten lesions lleus i bàsicament hematomes i erosions, tot i que en almenys dos casos hi ha lesions greus", assenyala la interlocutòria que insta la Fiscalia a no "minimitzar la gravetat" del que va passar durant la jornada.
Entre la documentació rebuda pel jutge també figuren denúncies de 20 agents que "van resultar lesionats en els fets, sense que s'hi digui, no obstant això, quines van ser aquestes lesions ni la manera (accidental o intencional) en què es van produir", indica la interlocutòria, que exposa que el nombre de persones lesionades "no es pot en absolut considerar-se definitiu" i cal esperar l'arribada de més denúncies i informes mèdics, així com que hi ha 36 informes mèdics més "on no consta el lloc dels fets ni ha estat temporalment possible posar-se en contacte amb els lesionats per saber on es van causar les lesions".
En la interlocutòria, el jutge de Barcelona que estava de guàrdia l'1 d'octubre obre una investigació per determinar si hi va haver "proporcionalitat" en l'actuació de la Policia Nacional a 23 locals —no només en un, com demanava la Fiscalia—. I afegeix que no comparteix l'argument del ministeri públic que les actuacions de la Policia Nacional "en absolut van afectar la convivència normal ciutadana". "Resulta evident que és no és així, almenys segons els diversos enregistraments realitzats pels ciutadans i els professionals que es trobaven allà i que van emetre els mitjans de comunicació", al·lega el jutge en la seva interlocutòria. I subratlla que "van existir disturbis i lesionats a almenys 17 llocs diferents" durant el matí, en els quals es van disparar salves i pilotes de goma. La investigació aclarirà si va ser per culpa de "l'actuació dels agents, per la de les persones que eren allà, o per una combinació de totes dues".
El jutge tampoc comparteix que els qui van acudir als centres de votació l'1 d'octubre van perdre el seu dret a expressar la seva opinió, com sosté el ministeri públic. "El que era il·legal i constitutiu d'un presumpte delicte de desobediència" era la "convocatòria, organització i promoció del referèndum", raona el jutge. "El que no és il·legal ni il·lícit és que els ciutadans, convocats per la seva administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació" que se'ls va dir, "a reunir-se o a fer qualsevol activitat que s'hi hagués programat, inclòs dipositar un paper si sense valor legal algun en una urna". I afegeix que el vot no pot "produir cap efecte jurídic rellevant, perquè la llei que li donava empara està suspesa".
Tot això, segueix el tribunal, no implica "donar carta de licitud" al fet que les persones "es concertessin per, amb la seva presència, impedir la normal actuació dels agents de policia". "Per això –conclou– és summament important conèixer el detall de l'actuació" i saber si les persones lesionades "exercien una protesta pacífica", una resistència passiva, activa lleu o greu, o si feien cua per votar o només eren al lloc dels fets. A més, 17 jutges de tot Catalunya investiguen els Mossos per la seva presumpta inacció.
