Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Filòsofs proposen una comissió formada pels partits i experts en dret, ètica i resolució de conflictes

Una trentena de professors impulsen una declaració per establir el “procediment que caldria seguir per reduir i resoldre un conflicte d’aquestes característiques"

Manifestació de suport a l'aturada general el 3 d'octubre.
Manifestació de suport a l'aturada general el 3 d'octubre. EFE

Una trentena de filòsofs de les universitats catalanes han publicat una declaració sobre la crisi a Catalunya que proposa als governs català i espanyol la creació d’una comissió formada per tots els partits polítics a les cambres parlamentàries espanyola i catalana, també els que són a l’oposició, i per experts en dret nacional i internacional, ètica, filosofia política i especialistes en resolució de conflictes. L’objectiu de la comissió hauria de ser establir “el procediment que caldria seguir per reduir i resoldre un conflicte d’aquestes característiques”, quan les posicions dels dos governs en conflicte semblen lluny de qualsevol possibilitat d'acord.  

Entre els firmants, hi ha professors de les Universitat de Barcelona, com Norbert Bilbeny; de la Universitat Autònoma de Barcelona, com Victòria Camps; de la Universitat Pompeu Fabra, com Josep Joan Moreso; de la Universitat de Girona, com Josep Lluís Prades, o de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), com Maria Ramon Cubells. La declaració, oberta a l'adhesió dels ciutadans, és a Change.org i ja ha recollit un miler de firmes.

El text comença amb un rebuig clar de la violència policial contra ciutadans no violents que es va viure l’1 d’octubre. “Una violència d’aquesta mena no pot ser mai justificada, hi hagi o no hi hagi hagut una sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre la il·legalitat del referèndum”, afirmen. Citant Bertrand Russell, afegeix que aquests “jocs del gallina” poden acabar molt malament. “Si el conflicte continua, totes les parts poden patir pèrdues molt greus i lamentables. És essencial aturar l’escalada del conflicte”, alerten.

En la comissió que proposen, els signants aposten per considerar “no solament el marc jurídic de la legislació espanyola, sinó també parts del dret internacional, com ara l’Acord de Hèlsinki (article 1.III), el Tractat UE Maastricht (article 4.2), el Codi de Bones Pràctiques del Consell d’Europa sobre referèndums, així com la Carta de les Nacions Unides, el Pacte Civil de les Nacions Unides i la Resolució 2625 de l’Assemblea General de les Nacions Unides”.

Defensen la possibilitat que “un referèndum negociat sobre la independència catalana podria ser una sortida”, però també afegeixen que no és l’única. I en cas que s’optés pel referèndum, deixen clar que “els referèndums s’han de preparar bé, requereixen un debat públic just, ben informat i imparcial, guiat pels ideals de la democràcia deliberativa”. En aquest debat, també hi hauria d’haver “opcions alternatives”, com ara més autonomia per a Catalunya o una reforma federal d’Espanya.

Partint del supòsit que és “improbable –tot i que no impossible- que tots els membres de la Comissió acceptin un consens sobre procediments i altres normes per a la reducció i resolució de conflictes”, la declaració estableix que la majoria requerida per a l’acceptació de les normes de treball hauria de superar àmpliament el 50%. “En democràcia, les decisions transcendentals, les que tenen un efecte a llarg termini sobre les generacions futures, requereixen acords per majories clares i significatives, tal com es fa a l’hora d’acceptar o revisar constitucions en molts països”, apunten.

Els signants es prenen “seriosament” la declaració dels partidaris de la independència catalana segons la qual es consideren proeuropeus, “a diferència d’altres moviments nacionalistes”, remarquen. Per això, consideren que s’ha d’abordar de manera que “reconegui que Catalunya no és l’únic lloc amb una moviment independentista a Europa i que l’exigència de més autodeterminació ha de ser equilibrada amb altres tasques i desafiaments importants que afronta la Unió Europea”. “Creiem que una actitud proeuropea ha de tenir en compte la consideració dels interessos rellevants de tota la Unió Europea”, conclou. Els impulsors conviden tots els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa a sumar-se a la declaració.

MÉS INFORMACIÓ