Selecciona Edició
Connecta’t

Els principals grups de l’Eurocambra ataquen el Govern català per saltar-se les lleis

Els eurodiputats rebutgen una declaració unilateral d'independència i demanen diàleg

Eurodiputats mostren una estelada durant el debat sobre Catalunya al Parlament Europeu.
Eurodiputats mostren una estelada durant el debat sobre Catalunya al Parlament Europeu. EFE

La retòrica de l'excepcionalitat i de la urgència en la qual estan instal·lades Catalunya i Espanya ha tingut aquest dimecres un contrapunt carregat de sentit comú al Parlament Europeu. L'Eurocambra ha estat un clam contra la via unilateral del Govern i en defensa de l'Estat de dret. Els partits europeus consideren que el referèndum català és il·legal. I creuen que el Govern autonòmic arremet contra una de les grans herències del projecte europeu: l'imperi de la llei. Li han plogut pals a Carles Puigdemont a Estrasburg, tot i que també n'hi ha hagut algun per a Mariano Rajoy per part dels grups minoritaris. La Comissió Europea ha dit que en ocasions imposar la supremacia de la llei exigeix “un ús proporcionat de la força". El debat sobre la crisi d'Estat a Catalunya i Espanya, que és ja una crisi europea, ha pivotat sobre un sol concepte: l'Eurocambra ha demanat a Puigdemont que no faci res irreversible –una declaració unilateral d'independència— i ha instat les parts a seure d'una vegada i parlar. “No hi ha dubte que el referèndum no respecta l'Estat de dret, com tampoc hi ha dubte que l'únic camí és el diàleg”, ha etzibat l'holandès Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea.

En la tradició europea és habitual, des de temps immemorials, la lloança acrítica de l'avenir i, una vegada arriba la inevitable crisi, el plor sobre les ruïnes: però la barbàrie no sobrevé. L'Eurocambra, amb diversos matisos i gradacions, ha posat aquest dimecres la càrrega de la prova al Govern català per evitar que l'escalada vagi encara més lluny. “Si algú pensa que amb la passió n'hi ha prou per permetre's ignorar les lleis està en un greu error. El nacionalisme s'equivoca si pensa que la democràcia és una arma que es pot utilitzar contra l'Estat de dret”, ha dit un brillant Timmermans. “El referèndum no ha respectat l'Estat de dret. Però així i tot no hi ha un sol impediment per iniciar immediatament el diàleg. L'única cosa que fa falta és voluntat política”, ha afegit.

El sintagma dret a decidir ha relliscat fins al llenguatge; però el sobrepès semàntic que se li dona a Catalunya no marida bé amb la dieta política europea. “És inacceptable que un Govern animi els seus funcionaris i els seus ciutadans a incomplir la llei”, ha etzibat el líder del Partit Popular Europeu (PPE), l'alemany Manfred Weber. “Una declaració unilateral d'independència seria una provocació addicional, després d'un referèndum que viola la Constitució i l'Estat de dret”, ha afegit el socialdemòcrata Gianni Pittella, més crític amb la gestió de Rajoy. Entre els grans partits, també els liberals han atacat per aquesta banda: “El separatisme a qualsevol preu no beneficia els catalans. Ha inclòs manipulació, engany. Declarar la independència basant-se en un referèndum defectuós és irresponsable i provocaria una fractura fatal en la societat”, ha dit Guy Verhofstadt. El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, ha assegurat també que una declaració unilateral d'independència “provocaria una perillosa divisió”.

Aquests tres partits (populars, socialistes i liberals: la majoria del Parlament) han coincidit en els seus atacs al Govern català per saltar-se les lleis. Però l'èmfasi en aquests tres discursos ha coincidit sobretot en la necessitat de diàleg. Weber, líder d'un partit en el qual milita el PP espanyol, ha reivindicat “un diàleg pacífic i constructiu, marcat per l'esperit europeu”. Ningú l’escolta, de moment, a Madrid, on l'Executiu de Rajoy es nega a negociar mentre el Govern català segueixi en els seus tretze. Jorge Toledo, secretari d'Estat de la UE, ha apuntat que “tots els partits europeus demanen diàleg, però dins del marc legal i constitucional”.

Els grups minoritaris han posat altres accents: en particular, han criticat l'ús de la força i la falta de contundència de la Comissió. L'esquerra unitària ha estat molt dura en les seves crítiques sobre la violència policial de diumenge. L'eurodiputat Patrick Le Hyarc ha demanat a Brussel·les “una condemna expressa de la violència”, que només apareix molt difosa. Ska Keller, dels Verds, ha qualificat de “desproporcionades i injustificades” les càrregues policials en la jornada del referèndum, i ha atacat Rajoy per “recórrer a la policia i als jutges per resoldre un problema eminentment polític”. L'extrema dreta euroescèptica s'ha posat també del costat català, tot i que l'únic objectiu era atacar la Unió Europea: “El Govern espanyol acaba d’enviar l'Exèrcit a Catalunya: una Comissió Europea que no intervé i es queda només en les qüestions legalistes és la demostració de fins a quin punt Europa és un gegant amb peus de fang”, ha dit Raymond Finch, d'UKIP, inventant-se aquest enviament de les tropes; “Brussel·les cau en la pitjor de les hipocresies si ataca Hongria i Polònia i en canvi tracta de manera diferent Espanya”, ha apuntat l'holandès Marcel de Graaf, teòleg holandès i correligionari de la ultradretana Marine Le Pen.

Frans Timmermans (nascut Franciscus Cornelis Gerardus Maria Timmermans) és també holandès, encara que no teòleg sinó un diplomàtic mundà. Afiliat a la família socialdemòcrata, pràcticament desapareguda en les últimes eleccions al seu país, va declarar una vegada que es veu incapaç d'explicar-li Europa a la seva mare (“Dèficit d'intel·ligibilitat: a Europa no hi ha qui l'entengui”, resumeix Daniel Innerarity en un brillant La democràcia a Europa). Però aquest dimecres, en tot just 10 minuts, Timmermans ha resumit el desafiament català (que va qualificar de "nacionalisme populista") en un grapat de frases. Aquí van: "A la UE, el respecte per l'Estat de dret és bàsic: protegeix els febles dels forts, els petits dels poderosos. Detecto en alguns discursos del nacionalisme populista la temptació de voler utilitzar la democràcia contra l'Estat de dret: com som una majoria, ens diuen, el que digui la minoria és igual. Alguns de vostès posen l'èmfasi en la violència, però la Comissió Europea ha de posar-lo en l'imperi de la llei". I ha llançat aquesta sentència final, amb la qual arrenca aquesta crònica: “No hi ha dubte que el referèndum no respecta l'Estat de dret, com tampoc hi ha dubte que l'únic camí és el diàleg”. Traducció bastarda: seieu i negocieu d'una vegada.