_
_
_
_
_

Els Mossos, dividits

L'actuació de la policia catalana per impedir el referèndum divideix la plantilla i qüestiona severament la seva relació amb altres cossos i amb la judicatura

Dos mossos en un centre de votació l'1 d'octubre.
Dos mossos en un centre de votació l'1 d'octubre.CESAR MANSO (AFP)

Els Mossos d'Esquadra estan dividits. Alguns dels agents se senten utilitzats pel seu cap, Josep Lluís Trapero, imputat per un delicte de sedició. D'altres s'enorgulleixen de ser la policia del poble. Alguns acusen la cúpula de traïció i d'haver-los portat a un carreró amb poques sortides. D'altres admiren el cap dels Mossos i lloen la seva estratègia per no llançar-los costi el que costi contra els ciutadans. Tal és la situació que la majoria dels sindicats del cos eviten pronunciar-se en un sentit o l'altre davant la certesa que, facin el que facin, la meitat dels afiliats s'ofendran o directament es donaran de baixa.

Más información
Puigdemont apel·la a la mediació, però diu que el seu pla de ruptura segueix endavant
El Rei: “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”
Junts pel Sí i la CUP fixen avui el rumb cap a la declaració unilateral

Aquests dies els policies són un dels principals focus d'atenció i viuen amb especial preocupació la situació a Catalunya. “Hi ha la trista sensació que els primers que cauran són els Mossos”, assegura una font policial. Sis jutjats investiguen en diferents punts de Catalunya si la policia autonòmica va incomplir deliberadament l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir el referèndum. El mateix tribunal ha demanat explicacions sobre l'actuació de l'1 d'octubre.

Aquell dia alguns mossos es van sentir “venuts” i “impotents”. El dispositiu preveia que una patrulla d'uniformats havia d'identificar els organitzadors i tancar els col·legis de votació, on ja es preveia que hi hauria desenes de persones concentrades. Alguns van estar 14 hores allà plantats, impotents, sense poder intervenir. “Els mateixos organitzadors sabien que no passaria res”, explica un d'aquests mossos que aquella jornada va demanar suport als antidisturbis. Però l'ordre que havia donat Trapero era clara: no podien fer servir la força tret que agredissin un policia o tercers. Van marxar per on havien vingut. “Anem cap a la perdició”, lamenta.

Altres policies ni tan sols van entrar als col·legis. “Suposo que ningú és el responsable d'aquí, no?”, se sent dir amb broma a un agent en un vídeo, en un centre de votació. La gent li respon a l'uníson: “Noooo”. El mosso informa llavors que estendrà una acta dient que “aquí és impossible accedir” i marxarà. Els ciutadans l'aplaudeixen mentre ell somriu. “Aquestes imatges ens destrossen”, lamenta un comandament policial, preocupat per la situació. “La ciutadania ens ha de respectar, igual que nosaltres a ella, però no aplaudir”, censura un altre mosso, que és igualment crític amb l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil.

També lamenten les imatges de policies emocionats, plorant, quan la gent els aplaudia. O quadrant-se mentre els ciutadans cantaven Els segadors. “Jo he viscut coses terribles però les he plorat a casa, mai al dispositiu”, es queixa una altra font policial, que, com totes, demana anonimat. Altres mossos consideren que aquesta acció va ser un gest d'agraïment cap als ciutadans, als qui es deuen.

La divisió de criteris i les discussions es viuen a les comissaries, als cotxes patrulla, als menjadors... I també als xats de feina, on, per evitar el debat, alguns agents s'han donat de baixa. “Es viu amb molta intensitat”, relata un altre agent, que ja evita de qualsevol manera possible el tema. “Estem absolutament dividits i amb discussions internes”, admet un altre mosso.

A molts policies els preocupa la fractura interna, però també la fractura amb la resta de cossos. “Ens neguen la salutació en donar-los la mà”, deplora una altra font policial, sobre la relació amb els agents de la Policia i la Guàrdia Civil que han protegit aquests dies. “Costarà curar les ferides”, afegeix un altre agent, i cita les imatges de mossos enfrontant-se a guàrdies o policies, o les fines línies de protecció en alguns llocs on els agents patien escarnis.

Encara que la fractura que més pot perjudicar el futur dels Mossos és amb els jutges. La policia catalana, formada per gairebé 17.000 agents, s'ha deixat la pell per aconseguir la confiança dels magistrats. I un dels qui més s'ha entestat guanyar-la ha estat Trapero, que ha fet tota la seva carrera en investigació, d'on va ser el cap màxim abans d'ascendir a major.

“A mi em resultarà molt difícil tornar a confiar-hi”. La frase, tan taxativa, la pronuncia amb pena un jutge que, durant els últims 10 anys, ha aconseguit establir una relació de confiança mútua amb els Mossos. “No nego”, explica, “que quan vaig arribar aquí tenia els meus prejudicis, però, més que per una qüestió política, perquè dubtava de si per a certes investigacions tindrien la mateixa capacitació que la Policia o la Guàrdia Civil”. Fins al referèndum, no va tenir mai res a retreure'ls. “Per això em causa molta tristesa i molta preocupació que ara hagin decidit seguir les directrius dels seus caps polítics. Sembla que de la nit al dia han oblidat que són policia judicial. Es deuen als jutges i a la Constitució”.

“Vostè s'imagina que la UCO de la Guàrdia Civil decidís no investigar la corrupció del PP perquè és el partit del Govern?”, es pregunta el jutge, nascut fora de Catalunya però amb fills i cònjuge catalans. I afegeix: “Puc jo ara fiar-me dels Mossos per investigar un cas delicat que toqui d'alguna manera el món independentista?”.

La pregunta, que respondrà el temps, la formulen d'una manera o altra els jutges i fiscals consultats. “Un oficial de policia”, diu un fiscal, “em va dir l'altre dia que l'actuació dels Mossos tanca una triple deslleialtat. Ni van evitar de manera preventiva la col·locació de les urnes ni van tancar els col·legis per impedir el vot ni van protegir la Policia i la Guàrdia Civil quan la gent se'ls va tirar a sobre per fer la feina que ells no havien fet”. Alguns mossos insisteixen que l'1 d'octubre van demostrar que són “la policia del poble”. D'altres són més negatius: “Ens hem dividit i ens costarà aixecar cap”.

Un mediador per guanyar-se la confiança dels magistrats

Per afermar la seva relació amb la judicatura, els Mossos d'Esquadra van crear la figura del responsable de la relació amb els jutges d'instrucció de Barcelona: una mena de mediador, que encara existeix, i que passa els seus dies a la Ciutat de la Justícia. La decisió es va prendre el 2009, quatre anys després que la policia catalana desembarqués a Barcelona i assumís tasques d'investigació, que fins llavors eren competència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els jutges van topar amb una policia més jove, amb una altra manera d'instruir els atestats, i això va provocar algunes picabaralles. A poc a poc, la relació es va normalitzar. En l'actualitat, bona part de les investigacions de grups criminals les lideren els Mossos d'Esquadra.

Una altra cosa són els casos de corrupció. Excepte algunes excepcions, com la que afecta l'exalcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos, la majoria de les investigacions han estat confiades a la Guàrdia Civil.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_