Un dia per a la revolució juvenil

Milers d'adolescents i universitaris van prendre ahir els carrers de Barcelona en un ambient d'eufòria revolucionària. Els adults també es van sumar en algun moment a les diferents marxes organitzades durant la jornada de vaga, però amb les escoles i les universitats tancades els joves de la ciutat tenien tot el temps per pul·lular de mobilització en mobilització entre la festa i l'emprenyada.

Grups d'amics, menors i sobretot joves en la vintena desfilaven desbordants d'energia i ansiosos d'emocions. Recorrien les principals artèries de Barcelona en una curiosa barreja, organitzats pel seu compte o sota el paraigua d'organitzacions polítiques i sindicals. El fet que el metro, els autobusos i els Ferrocarrils de la Generalitat no funcionessin entre les 9.30 del matí i les cinc de la tarda va forçar que aquests manifestants es desplacessin a peu per la ciutat, generant un collage entre excursió escolar i maig del 68.

Les melés de joves interrompien espontàniament el trànsit de carrers com l'avinguda Diagonal i desfilaven amb els càntics habituals dels últims dies, sent el hit del món antisistema “els carrers seran sempre nostres” el més repetit, fins i tot per part de nois i noies de casa bona procedents de Sant Gervasi que creuaven el Turó Park en direcció a la seu del Partit Popular. El punt calent a la zona alta eren les oficines catalanes del PP. Tres mil persones es van concentrar allí per expressar el seu malestar amb la policia o per increpar periodistes de mitjans de comunicació que intentaven entrevistar membres del cos de bombers que es manifestaven allà. Als barris més benestants el seguiment de la vaga era dispar i els revolucionaris a la seu del PP es van poder prendre una canya a la terrassa d'un clàssic com el bar Piper’s, tot i que probablement no comptin com a clienta en el futur amb la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada, que va assegurar a Twitter que prenia nota “dels bars, restaurants i comerços que s'impliquen en la denúncia de la repressió i se situen al costat del poble, i dels que no”.

Al districte de Gràcia semblava diumenge i només van obrir els restaurants libanesos, italians i els comerços regentats per pakistanesos. Nombroses persones amb estelades i estendards de l'ANC o d'Òmnium es concentraven en aquests establiments per recuperar energies després de tant caminar i cridar.

Estelades a cinc euros

A l'Eixample i a Ciutat Vella, les botigues de xinesos exposaven a peu de carrer el seu assortiment de banderes. El matrimoni que regentava el basar El Dorado, a la ronda de Sant Pere davant del monument a Rafael de Casanovas, no donava a l'abast de les persones que s'aturaven per adquirir els complements ideals per a l'uniforme rebel. Les estelades eren el producte més sol·licitat i costaven cinc euros, el mateix preu que les banderes espanyoles que també tenien a l'aparador. Les castanyoles i els ventalls toreros van quedar aparcats en la selecció preferida dels turistes: quatre californians van comprar les estelades d'El Dorado i, posant-se-les com si fos de capa, com a marca l'etiqueta indepe, es van fer un selfie amb les masses de fons que es dirigien cap a la protesta a Via Laietana. Allà també hi havia venedors ambulants entre els manifestants que carregaven les banderes en motxilles i que es mostraven més disposats a regatejar.

L'estàtua a Casanova semblava contemplar el trànsit de patriotes. Ningú s'aturava a honrar la memòria de l'heroi del 1714, entre altres coses perquè molts dels qui caminaven per la ronda de Sant Pere eren joves que mai han assistit a les ofrenes florals de l'11 de setembre. Les Diades de les noves generacions d'independentistes són massives, coreografiades i excitants, com passar de jugar amb la Game Boy a la Play Station 4, però en la vida real.