Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Trapero, citat com a investigat per sedició a l’Audiència Nacional

Els Mossos d'Esquadra informen que aniran a l'Audiència Nacional per demostrar que han complert les ordres de la Fiscalia i els jutges

Trapero, Sáchez i Cuixart.
Trapero, Sáchez i Cuixart.

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat divendres com a investigat el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, en la causa per sedició oberta la setmana passada pels incidents del 20 de setembre, quan milers de manifestants van intentar impedir l'acció de policies i guàrdies civils per evitar el referèndum d'autodeterminació il·legal de diumenge. Els Mossos d'Esquadra informen que aniran a l'Audiència Nacional per demostrar que han complert les ordres de la Fiscalia i els jutges, informa Rebeca Carranco.

La magistrada, titular del jutjat central d'instrucció número 3, ha citat també com a investigats (denominació actual dels imputats) la intendent dels Mossos a l'Eixample, Teresa Laplana, i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots ells hauran d'acudir a l'Audiència acompanyats d'un advocat.

Poca estona després, Jordi Sànchez ha denunciat que 'l'Estat definitivament ha embogit' i ha explicat que està meditant si ha d'anar a declarar o no com a investigat davant l'Audiència Nacional. Així mateix, Cuixart ha rebutjat també que sigui responsable d'un "delictes de sedició" durant les manifestacions i ha reiterat el compromís de la seva organització amb les "mobilitzacions permanents" i "pacífiques". Cuixart ha declarat que les entitats sobiranistes "no van fer cap crida a la violència durant la concentració, per la qual cosa ha rebutjat l'autoria de "qualsevol tipus de delicte".

El delicte de sedició castiga amb fins a 15 anys de presó els qui “s'alcin públicament i tumultuàriament” per “impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis”, o per “impedir a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.

Lamela acorda aquestes diligències una setmana després d'haver admès a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia contra les persones que van participar en les protestes davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat —que es troba al districte de l'Eixample, del qual és responsable Laplana— després dels escorcolls acordats pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en entendre que aquests fets poden ser constitutius de delictes de sedició perquè van "dirigits a trencar l'organització territorial de l'Estat".

Unes 40.000 persones van protestar i van protagonitzar incidents aquell dia contra l'operació Anubis, en la qual van ser detinguts 14 alts càrrecs de la Generalitat per preparar el referèndum. Segons la denúncia de la Fiscalia, els manifestants "van punxar les rodes de diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil que hi havia aparcats davant de la Conselleria de Economia, a fi d'impedir-ne la legítima actuació" i "voluntaris de l'ANC", amb petos de color verd, i "conscients que amb això dificultarien la intervenció policial", van fer un cordó davant de la porta d'Economia, "per evitar que la Guàrdia Civil s'endugués els detinguts" aquella jornada. "Els manifestants van amenaçar la Guàrdia Civil al crit de 'no sortireu”, assenyala la denúncia.

"Sobre les 20.20 Jordi Sànchez, president de l'ANC, davant de les 40.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) que ja es concentraven en aquell moment a la Rambla de Catalunya davant de la seu del Departament d'Economia va manifestar: "L'1 d'octubre votarem i si ens treuen les urnes, les construirem". "Que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa", recull la denúncia.

"Davant de la situació d'extrema tensió", recull l'escrit, el jutjat d'instrucció número 13 es va posar en contacte amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, "per ordenar-li expressament que activés el dispositiu de seguretat per permetre la sortida de la comissió judicial, formada pels agents i la lletrada de l'Administració de justícia". La lletrada "ja va haver de sortir de matinada a través del terrat de l'edifici, perquè els manifestants van impedir que sortís per la porta".

"Dijous a les 00.13, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar que la mobilització no s'aturés", recull la denúncia. "A sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil amb Jordi Sànchez van fer una crida a "la mobilització permanent" a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-lo". Posteriorment, assenyala l'escrit, "i vista la situació provocada, van demanar als manifestants que es dissolguessin sense poder controlar la concentració".

A l'exterior, tres vehicles oficials de la Guàrdia Civil "van ser atacats per la multitud, obligant els agents a refugiar-se a l'edifici d'Hisenda. La torba va destrossar els tres vehicles oficials", afirma la denúncia, redactada pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo.

MÉS INFORMACIÓ