El ‘sí’ va obtenir més vots que persones censades en 71 municipis

Espinelves és un petit municipi de l'Osona, al costat del Montseny. Té 17 quilòmetres quadrats d'extensió i compta amb 201 habitants. Diumenge passat, hi podien votar 164 persones, però, segons les dades del mateix Ajuntament, ho van fer 536. De fet, el sí va obtenir 527 vots, és a dir, 321% més que el cens. És només un dels 71 municipis catalans on es va donar aquesta situació.

El Govern no ha revelat les dades del recompte final referèndum del diumenge, al·legant que encara falta comptabilitzar el 5% de les paperetes. Però alguns dels Ajuntaments ja han facilitat els seus. Un altre dels municipis on es van produir xifres engruixades va ser Tavertet (Osona). Allà el suport a la independència va aconseguir l'equivalent al 309% del seu potencial electoral (102 vots). Va haver-hi 20 vots pel no i sis en blanc. A L'Estany (Moianès), va haver-hi 1014 vots a favor del si si bé el cens era de 340 persones. En contra de la independència es van dipositar 26 vots (2,5%) i en blanc, 11 (1%). La llista dels cinc Sant Martí d'Albars (Osona) (297% de sí pel que fa al cens) i Palol de Revardit (Pla de l'Estany) on el cens era de 358 ciutadans i van votar 1.004, el 99% pel sí.

El fenomen pot explicar-se en part per l'engegada des de la Generalitat de l'anomenat cens universal, és a dir, permetre la votació a qualsevol taula independentment del col·legi que es tingués assignat, una violació flagrant de les pròpies regles dissenyades per la majoria independentista en el Parlament per donar cobertura legal al seu referèndum, actualment suspès pel Tribunal Constitucional. Aquesta modificació del cens va ser el mecanisme amb el qual la Generalitat buscava assegurar que el més que predictible tancament de col·legis per part de les forces de seguretat no entorpissin el desenvolupament de la cita electoral.

De fet, el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, o el vicepresident, Oriol Junqueras, van votar en llocs diferents als que els assignava el cens inicial. El president havia de participar en el referèndum en el pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis (Gironès), però va acabar fent-ho a Cornellà de Terri.

Una altra de les irregularitats denunciades durant la jornada va ser la possibilitat de votar diverses vegades. Un periodista d'aquest diari encarregat de fer-ho no va aconseguir el seu propòsit, encara que diversos mitjans i Societat Civil Catalana van explicar que sí ho havien aconseguit. La Generalitat va explicar que havia engegat un control informàtic previ a la votació per tractar d'impedir-ho, sistema que va prestar un servei intermitent durant tot el dia després que la Guàrdia Civil tractés de desmuntar-lo. Aquest mitjà també va presenciar casos en els quals, per intentar alleugerir les cues, es portava un registre en paper dels votants i després s'introduïen en el sistema electrònic.

La participació, segons el Govern, es va moure al voltant del 40% dels 5,6 milions cridats a les urnes. No obstant això, és impossible homologar els resultats amb els d'altres votacions en les democràcies occidentals, ni se sabrà el nombre de sufragis totals, tant per la falta de garanties del procés com per les condicions en les quals es va celebrar, amb càrregues policials i confiscació del material electoral.