_
_
_
_
_
Referèndum 1 d'octubre
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Sobre els inconvenients de la DUI

Què volen els dirigents del Procés que ara es proposen fer un acte d’aquesta envergadura i gravetat? Molt clarament, provocar la suspensió de l’autonomia per l’article 155

Lluís Bassets
Manifestació a Barcelona aquest dimarts.
Manifestació a Barcelona aquest dimarts.YVES HERMAN (REUTERS)

Qui faci la declaració d’independència serà responsable del mal més gran possible que es pugui fer a Catalunya i als catalans, a Espanya i als espanyols i, de retruc, a Europa i als europeus. L’objectiu que es persegueix no és la independència, tot i el que diu el seu nom, perquè la independència és actualment totalment impossible: sense reconeixement internacional, amb un enorme endeutament i sense finançament, amb la meitat de la població catalana en contra i sense haver atès ni una sola de les condicions mínimes, inclosa la credibilitat del recompte, exigibles per al referèndum.

Què volen els dirigents del Procés que ara es proposen fer un acte d’aquesta envergadura i gravetat? Molt clarament, provocar la suspensió de l’autonomia per l’article 155 i la detenció del president i de part del Govern català o tot sencer. Carregar-se, en definitiva, les institucions d’autogovern i destruir, qui sap si de forma definitiva, l’anomenat ‘règim de 1978’. Llençar a les escombraries tot el que hem aconseguit en els últims 40 anys.

Si arribem a aquest cas, no hi ha cap dubte que Catalunya se sumirà en el caos. Afectarà seriosament l’economia. Provocarà les desinversions que fins ara no s’han produït. Les empreses es descapitalitzaran. Els actius immobiliaris perdran valor. Pot ser que caigui el turisme, per a satisfacció dels que el detesten.

Al patiment que produirà una DUI entre els catalans s’haurà d’afegir al que patirà el conjunt d’Espanya i els espanyols, la seva economia, la imatge, l’estabilitat política, cosa que alegrarà, sens dubte, els que xifren com el seu màxim objectiu posar fi a la democràcia espanyola, uns per espanyola però molts d’altres també per ser una democràcia, naturalment representativa i liberal.

Una bona prova de la gravetat que revestiria una DUI és l’article significatiu que va publicar ahir l’exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al diari independentista Ara, sota el títol El primer dia del que ve després. Mas-Colell desqualifica la DUI, amb molt bones paraules que fingeixen que fan el contrari, i proposa una treva d’un o dos anys de “suspensió activa i temporal de la unilateralitat”.

Si hi ha algú que sap de què va aquesta història és Mas-Colell, i segur que confia a trobar alguna sortida millor respecte al desastre actual en aquest termini d’un any o dos, com a mínim la possibilitat d’unes noves eleccions que no apareguin estigmatitzades com la derrota final del Procés, ja que a hores d’ara ja hauríem d’haver deixat enrere l’autonomia. “Pitjor que fer una DUI seria que féssim una DUI a falta d’una altra cosa”, diu agudament l’exconseller.

La DUI és el final èpic del Procés, una cosa altament valorada entre els partidaris de la independència, tal com també reconeix l’insigne economista. Però de l’èpica no es menja i tampoc dona obligatòriament rèdits polítics. Els que volen fer la DUI són com el borni disposat a perdre un ull i quedar-se cec a canvi que qui té els dos ulls bons es quedi borni.

La DUI farà patir molt Espanya, però més patirà i perdrà Catalunya. Dos adjectius, que no deixaré d’escriure, mereixen els qui la propugnen: frívols, irresponsables. I un tercer de propina: patriotes falsos, patriotes de llauna, que pretenent salvar la pàtria l’enfonsaran en la misèria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Bassets
Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución' (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_