Selecciona Edició
Connecta’t

Urkullu insta Rajoy a reconèixer les nacions basca i catalana

El lehendakari assegura que seguirà negociant amb el Govern central "el millor per als bascos" perquè "la nostra obligació és Euskadi"

El lehendakari un minut abans de començar la conferència aquest dilluns.
El lehendakari un minut abans de començar la conferència aquest dilluns.

El lehendakari ha elevat el nivell d'exigències al president del Govern espanyol i al PP. En una conferència a Bilbao ha reclamat a Mariano Rajoy que obri un període de diàleg i negociació basat en el reconeixement que hi ha "dues nacions amb voluntat de decidir lliurement el seu futur" i, a partir d'aquí, "negociar, acordar i ratificar" els pactes en un referèndum legal, si el que vol és evitar una fractura social encara més gran.

Ho va fer sense abandonar el pragmatisme que el caracteritza i combinant les seves demandes en un discurs d'avanços socials i estatutaris i deixant molt clar que seguirà en la taula de negociacions amb l'Administració central. "Aquest criteri l'hi he traslladat al Cap de l'Estat i al president del Govern espanyol, també al president de la Generalitat", ha dit Urkullu en el marc d'una conferència en el Nova Economia Fòrum, a Bilbao. Una proposta que ha plantejat com un full de ruta per actualitzar el concepte de territorialitat d'Espanya. "No sé on hi ha el problema".

El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha reiterat diverses vegades que no trencarà la seva relació ni amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ni amb el PP, després de la jornada de l'1-O malgrat la "profunda preocupació" que li han generat els incidents de l'1-O. "Som representants institucionals i hem de mirar pel desenvolupament social i hem de seguir mantenint-les amb qualsevol Govern", ha dit, "però des de l'exigència del compliment de l'Estatut de Guernica". "Haig de buscar per als bascos el millor, sigui amb qui sigui. La nostra obligació és Euskadi", ha assegurat.

Tampoc ha volgut recriminar directament ni a Rajoy ni al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fent una descripció dels errors que han comès tots dos. "Això forma part de l'anàlisi de cadascú", ha dit després de rebutjar que pugui exercir un paper de mediador entre els dos. "Mediador no, som molts els que apostem pel diàleg, i hem fracassat fins ara, esperem que això canviï al més aviat possible per evitar una fractura social", ha dit. No obstant això, sí que ha assenyalat que li ha causat perplexitat que el president del Govern espanyol, en el seu discurs després de la jornada electoral, "no va reconèixer la realitat de Catalunya, ni que existeix un problema de model d'Estat. També vaig trobar a faltar una crida al diàleg necessari entre el Govern central i el Govern català", ha qüestionat.

El PNB va anunciar ahir a la nit que acudirà a la convocatòria que ha anunciat el president del Govern espanyol. Acompanyat de la cúpula del seu partit, i en presència de la recentment reelegida secretària general del PSE, el seu soci de Govern, el lehendakari ha començat el seu discurs amb paraules d'ànim per als catalans, els ferits en els enfrontaments, però també amb els catalans que van decidir no anar a votar. "He sentit preocupació, tristesa i perplexitat. Manifesto la meva incomprensió davant la direcció de l'estratègia policial adoptada durant la jornada d'ahir i les conseqüències que ha implicat i em temo que implicarà en el futur", ha dit.

El lehendakari ha estat més precís a l'hora de plantejar els eixos de la seva actuació i plans de Govern per al País Basc, però que creu que pot aportar llum al conflicte català."En el transfons de la meva aportació vull destacar l'acció política com a eina per construir projectes institucionals de futur. He plantejat la via basca: complir l'Estatut, actualitzar l'autogovern, garantir la bilateralitat, assumir la realitat plurinacional, arbitrar una via de consulta legal i pactada, transitar d'un model d'unitat imposada a la lliure adhesió", ha explicat.

Per Urkullu, la jornada de l'1-O va constatar el reconeixement d'una realitat, i de l'existència d'uns sentiments de pertinença, "i d'aspiracions que necessiten d'una via de trobada". "Són moltes les persones, del PNB i del PSE, i moltes més d'altres àmbits que han fet una crida al diàleg. Soc modest i humil com per pensar que soc l'únic, però és cert que no ho hem aconseguit, i que ens hem sentit defraudats, encara que mantinc la il·lusió de lluitar per aconseguir un país propi, Euskadi, dins o en relació amb un Estat plurinacional en el marc d'Europa", ha dit. "No entraré en els errors de Rajoy o Puigdemont, el que cal analitzar és el risc de fractura social", ha acabat.

MÉS INFORMACIÓ