Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

“Un dia difícil”

Barcelona s'atura al migdia en senyal de rebuig a les càrregues policials amb la sensació de que la mobilització del diumenge va ser històrica

Els voluntaris defensen l'urna quan arriba la policia a l'escola Ramon Llull.
Els voluntaris defensen l'urna quan arriba la policia a l'escola Ramon Llull.

Barcelona es va paralitzar aquest dilluns, amb concentracions al migdia, en senyal de rebuig a les actuacions de la Policia Nacional del diumenge per tancar els col·legis electorals del referèndum. La plaça de Sant Jaume amb les autoritats, centres de treball, escoles, serveis públics com el metro i grans organitzacions, des dels departaments de la Generalitat fins als empleats de CaixaBank, que van tallar la Diagonal.

La ciutat va clarejar consternada per unes càrregues policials brutals. Però també amb l'emoció per la mobilització que va fer possible l'obertura de col·legis i les votacions. I tot, presenciat per tres generacions de ciutadans, un fet inèdit. I en barris tan dispars com la zona alta, Nou Barris o l'Eixample. A primera hora, no es parlava d'una altra cosa. I els comunicats de repulsa a la violència policial van arribar d'espais tan dispars com Turisme de Barcelona, el festival Sònar, el Barça o la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Mentrestant, els 29 centres educatius afectats per la violència de les càrregues van intentar recuperar la normalitat i explicar els alumnes el que va passar. Va haver d'afrontar-ho el director de l'escola Ramon Llull, Manel Lombardía, on les imatges de les càrregues han donat la volta al món. Van omplir la porta de clavells. “Sabíem que seria un dia difícil. Estem tocats emocionalment, també emocionats, i sabíem que ens trobaríem alumnes fent preguntes que primer havíem de fer-nos nosaltres”, explicava després de baixar amb tots els alumnes al pati al migdia per fer un minut de silenci.

Montse Larrain, mare de l'escola, subratllava que la violència “va destruir tots els valors: el respecte, la tolerància o el diàleg”. “Com li expliques el que va passar diumenge a un nen que ha vist les imatges i a qui sempre li has dit que si li passa alguna cosa al carrer ha d'acudir a la policia?”, preguntava.

El menjador de l'escola Ramon Llull, el dia després de les càrregues.
El menjador de l'escola Ramon Llull, el dia després de les càrregues.

En els instituts també va haver-hi debats. En el Jaume Balmes els alumnes van demanar sumar-se a l'aturada del migdia i al carrer van llegir frases a favor de la pau i contra la violència. Ho explicava el coordinador pedagògic del centre, Albert Daví, que d'una banda celebrava la mobilització del centre perquè aconseguís obrir com a col·legi electoral —amb molts exalumnes—- i per l'altra relatava la càrrega policial, que va patir ell mateix.

Nou Barris va ser una de les zones on les càrregues van ser més violentes. Un barri on el procés sobiranista no té una especial estirada, però que va reaccionar votant massivament. Va haver-hi càrregues a les escoles Prosperitat, Àgora, Victor Català i Tibidabo, i els concentrats es van desplaçar per blindar i poder votar a l'institut Sant Andreu. “L'acarnissament va ser terrible, el rastre és visible a les escoles, amb mobiliari, parets i portes destrossades. Però davant un govern espanyol piròman i covard, la resposta va ser contundent, per part de veïns de totes les ideologies”, valorava la regidora de Nou Barris, Janet Sanz.

A l'altra punta de la ciutat, en Les Corts, també hi havia portes rebentades a l'escola Pau Romeva o a l'institut Joan Boscà. I el mateix repte per als professors: explicar què va passar quan porten tota la vida insistint en què els conflictes es resolen amb diàleg. “És un acompanyament molt difícil de fer, perquè una cosa és reparar una porta i una altra acompanyar un equip de mestres en un fet tan irracional”, va apuntar la regidora de Drets Socials, Laia Ortiz.

A la Barceloneta, la directora de l'escola Mediterrània, María Ascensión Fumanal, es preguntava, després de treballar sobre la pau: “Com expliquem als nens què ha passat?”. Va haver-hi alumnes que van veure les imatges, van escoltar converses, estaven a l'escola… “La seva percepció i els seus filtres són diferents als d'un adult i hem de traçar l'estratègia per aconseguir explicar-ho”, reflexionava. L'AMPA va publicar un comunicat condemnant “la violència i les agressions” i titllant les càrregues de “injustificades, desproporcionades, arbitràries i injustes”.

Iñaki García, històric del moviment llibertari, s'emociona en parlar des del Lokal, al Raval. “Va ser molt difícil, dramàtic i dur, però també molt significatiu i emocionant. D'una banda, la violència era previsible, però es van excedir; però, per una altra, la resposta va ser tan imaginativa que la gent va donar una lliçó”. Ell va votar per primera vegada en la seva vida, “com a acció desobedient, per dir prou, fins aquí hem arribat”. García entén que el referèndum ha estat “un curs accelerat de política per a molta gent, amb llibertaris votant, fatxendes corejant ‘els carrers seran sempre nostres’ [un crit antisistema] i convergents cridant a la vaga”. “Ha estat un exercici brutal d'autoorganització i sentiment de comunitat. S'han obert espais que no existien, perquè Barcelona té memòria”, conclou.