Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

Urnes amagades en escoles catòliques i parròquies

Una vintena de col·legis de congregacions d'aquest credo van actuar com a centres electorals

Diversos turistes i feligresos congregats davant de les portes del monestir de Montserrat.
Diversos turistes i feligresos congregats davant de les portes del monestir de Montserrat.

Parròquies i escoles catòliques han participat en la resistència contra l'actuació policial per impedir la celebració de l'1-O. Les urnes que s'han utilitzat al municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'havien amagat a l'església del municipi. Una vintena de col·legis de congregacions catòliques han actuat com a centres electorals i alguns han assistit en el bloqueig a la Policia Nacional. L'abadia de Montserrat ha fet una crida a defensar els drets nacionals de Catalunya.

Els bancs del temple de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (Maresme) s'han col·locat al carrer per evitar el pas policial. Ràdio Olot ha informat que el punt de votació de les Planes d'Hostoles (Garrotxa) ha estat traslladat a l'església del poble. La parròquia de Sant Pere de Figueres ha actuat com a centre de votació, també l'església de Sant Feliu de la Vall de Boí. Al col·legi Infant Jesús, a Barcelona, on ha votat l'expresident Artur Mas, de titularitat de la Companyia de Jesús, la direcció ha contribuït a fer que les portes del centre es mantinguessin tancades quan la Policia Nacional ha carregat per desallotjar-lo. La policia també ha abordat per força el col·legi de les Dominiques d'Horta i l'Escola Pia de Sant Antoni, a Barcelona. Unes vint escoles cristianes de diferents comunitats han servit a Catalunya per participar en l'1-O, segons el diari digital Catalunya Religió.

Omella critica la violència a Catalunya

El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, ha qualificat l'acció policial com "una situació de violència deplorable". El comunicat s'ha fet al final de la jornada de l'1-O. "Cal trobar una sortida pacífica i democràtica a la situació que s'està vivint", ha afegit Omella. Amb paraules similars s'ha manifestat el bisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Els religiosos del monestir de Poblet s'han traslladat a Vimbodí (Conca de Barberà) per participar a la consulta, segons ha informat la comunitat cistercenca a les xarxes socials: "Els monjos del monestir de Poblet hem pogut votar a Vimbodí amb normalitat. Mossos d'Esquadra i tractors defensen els ciutadans".

La congregació monàstica de Montserrat ha fet una crida als cristians "a defensar la realitat nacional catalana, construïda durant mil anys d'història". El monjo Josep Miquel Bausset ha llegit una homilia en la qual ha demanat que es respectin els drets de la nació catalana i d'altres "minories ètniques", uns drets, ha afegit, "que de cap manera poden ser perseguits, destruïts o assimilats per una altra cultura majoritària. És per això que la Conferència Episcopal Tarraconense [òrgan que reuneix tots els bisbes de Catalunya] va demanar el passat 11 de maig que s'escoltessin les legítimes aspiracions del poble català". Bausset ha afirmat que "els cristians catalans tenim el dret i el deure construir el futur del nostre país".

Montserrat ha exigit que s'aturi la violència: "Els cristians catalans hem de viure el moment present amb esperança i amb el ferm compromís amb una societat més justa en la qual la democràcia acabi guanyant sobre la por i les amenaces". Bausset ha argumentat els plantejaments de l'abadia citant un discurs del 1995 del papa Joan Pau II adreçant-se a l'Assemblea General de Nacions Unides: "Per tots els mitjans de què disposeu, vetlleu per la sobirania de cada nació en virtut de la pròpia cultura. Ningú, ni un Estat ni una altra nació ni cap organització internacional està legitimada a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir". Bausset no ha citat les paraules que Joan Pau II ha pronunciat a continuació en aquell discurs a l'ONU: "Aquest dret fonamental a l'existència d'una nació no exigeix necessàriament una sobirania estatal, i són possibles diverses formes d'agregació jurídica entre diferents nacions, com passa, per exemple, als Estats federals, a les confederacions o als Estats caracteritzats per àmplies autonomies regionals."

L'únic bisbe a Catalunya que va fer publicitat la seva intenció de votar va ser Xavier Novell, de Solsona. Novell va defensar en la seva homilia que l'autodeterminació “és un dret inalienable de tota nació”. Els religiosos del monestir de Poblet s'han traslladat a Vimbodí (Conca de Barberà) per participar en l'1-O, segons ha informat aquesta comunitat cistercenca a les seves xarxes socials: “Els monjos del monestir de Poblet hem pogut votar a Vimbodí amb normalitat. Mossos d'Esquadra i tractors defensen els ciutadans”, han escrit al seu compte de Twitter.

El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, no ha fet referència directa al conflicte en el seu missatge dominical, però ha demanat als seus feligresos que “s'estimin com dos germans”. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu, ha publicat una homilia que es podia entendre com una crítica al conflicte a Catalunya: “El problema sobrevé quan algú pretén que la decisió i l'acció pròpia sigui justament la que Déu vol [...] El fonamentalisme polític no només afecta una persona o grup reduït, sinó que s'imposa a tota la societat”. La diòcesi de Cortés és una en les que inclou més capellans dels 400 que han signat un manifest per l'1-O.