Selecciona Edició
Connecta’t

Els pobles dels dos líders

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras provenen de dos municipis que viuen el referèndum de manera oposada

Plaça de la Vila d'Amer (Girona) on va nèixer Carles Puigdemont.
Plaça de la Vila d'Amer (Girona) on va nèixer Carles Puigdemont.

La plaça porticada d'Amer (la Selva) és un regal per a un independentista: hi ha una estelada a cada balcó. La fita és obra de l'Assemblea Nacional Catalana local, que amb una grua va penjar cada bandera. En aquestes més de quinze cases que donen a la plaça hi viuen només sis persones, segons un dels veïns. La majoria d'habitatges són buits. Les banderes creen, tot i això, un escenari perfecte per a la plaça del poble de Carles Puigdemont, president de la Generalitat.

La unanimitat ideològica de la plaça, encara que forçada, s'assembla força a la real: a Amer més d'un 85% del cens va votar una opció independentista en les autonòmiques del 2015: 1.233 persones de 1.459. Entre el PSC, el PP i Ciutadans van sumar 153 vots. Sant Vicenç dels Horts, poble del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, a 20 quilòmetres de Barcelona, la passió independentista és molt menor. Al centre les estelades dominen, però als barris hi ha sobretot banderes espanyoles. Al carrer Barcelona, hi ha fins i tot una senyora que n'ha penjat una d'espanyola i una de catalana i sobre la senyera ha advertit: "Soc catalana i espanyola, no soc fatxa".

Tots dos pobles mostren la variada situació que hi ha a Catalunya. A Amer, a la Catalunya profunda, fa anys que Espanya es veu llunyana. A l'Ajuntament hi pengen només la senyera i la bandera europea, amb un tercer masteler buit. Tots els regidors del govern i l'oposició -el PDeCAT, ERC i una llista local- són independentistes. A Sant Vicenç dels Horts, en canvi, no hi ha cap bandera a l'Ajuntament. L'octubre del 2016 una sentència va obligar a col·locar-hi la bandera espanyola. L'Ajuntament va presentar un recurs, segons el portaveu del govern municipal, Arnau Mata, així que "la sentència no és ferma". Mata no ha explicat, malgrat la insistència d'EL PAÍS, per què no mantenen llavors només la catalana i l'europea, com a Amer.

El referèndum a Amer serà un passeig: "No hi haurà cap problema perquè ningú s'atreveix a bloquejar l'entrada a 50 o 60 iaies", diu Salvador Clarà, tinent d'alcalde. Però encara que algú s'hi atrevís, tampoc seria un problema: "Si ens precinten un local, en farem servir un altre". Clarà ha creat un grup de Whatsapp on anuncia actes relacionats amb el referèndum. Hi ha 195 membres. Si diumenge hi ha problemes per votar, avisarà i els votants aniran a un altre lloc.

Els 12 locals de Sant Vicenç dels Horts no tenen, en canvi, alternativa: "A Sant Vicenç no tenim pla B", diu Mata. Són els de cada elecció, i si algun no està disponible no es podrà canviar. L'èxit d'un independentista com Oriol Junqueras en un municipi tan divers té una explicació. El 2011 es va presentar a les eleccions aliat amb una plataforma local i amb unes sigles noves: Junts per Sant Vicenç. El projecte era municipal i ERC anava en un segon pla. Junqueras va quedar segon per darrere de l'alcaldessa del PSC, Amparo Piqueras, que arrossegava tot un seguit de polèmiques locals. Però un pacte de Junqueras amb CiU i Iniciativa el va portar a l'alcaldia. La carrera política de Junqueras, que ja era eurodiputat, es va propulsar. El 2015 va repetir l'estratègia de les sigles. Va passar de sis a nou regidors en una coalició encara més variada que el 2011. Al grup municipal hi ha no independentistes: "Ens han donat llibertat en algunes votacions. Jo preferiria una República espanyola", diu Fran Infante, regidor de Serveis Generals.

Les plataformes cíviques presumptament alienes al partit són una especialitat de Junqueras. A Sant Vicenç també va néixer Súmate, l'organització d'independentistes castellanoparlants des de la qual van emergir el diputat al Congrés Gabriel Rufián i l'exlíder de la CUP Antonio Baños.

L'homogeneïtat d'Amer no impedeix que algun boig o heroi esforçat pugui provocar un incident. Fa uns dies, un jove amb una estelada va passar per davant del bar on tot el poble sap que es reuneixen parroquians poc partidaris de la independència. N'hi havia tres en una taula a l'exterior i el jove els va cridar: "Terroristes!" Segons l'amo del bar, un d'ells va agafar una ampolla i va respondre: "Vine aquí, que et faré un pírcing". Entre un regidor del poble i l'amo van calmar els ànims de tots. Des d'aquest mateix bar, uns dies més tard, tres senyors es miraven un míting independentista a la plaça amb unes 100 persones, amb consignes i el cant d'Els segadors. "Tota aquesta parafernàlia", es queixaven.

Aquests minúsculs incidents són casos aïllats. A uns metres de la plaça d'Amer hi ha la pastisseria Puigdemont, que porten dos germans del president, i que s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge: "Aquest cap de setmana va venir gent de tot Catalunya i de fora a donar-nos ànims, diu Anna Puigdemont, que porta un mapa de Catalunya en un penjoll. "Hauria d'haver posat un llibre de signatures".

A Sant Vicenç tampoc hi ha notícia d'incidents, encara que l'Ajuntament, quan ha rebut ordres de retirar pancartes, la brigada hi ha anat i ja no ha trobat el cartell: "Algú ja les havia arrencat", diu el regidor Infante. Al mercat del poble aquest dijous, la majoria de passejants preferia no parlar del referèndum: "Jo no sé res de política, no sé ni llegir", va dir una senyora. "Jo no em poso gaire en política, soc molt pacífic", va dir Francisco Rodríguez, de 62 anys.

L'auge de la mobilització independentista té un origen concret. "Abans de tot això jo era només catalana", diu Anna Puigdemont. Carme Espígol, membre de l'ANC a Amer, recorda quan va penjar l'estelada al balcó. Va ser una cosa semblant a sortir de l'armari, diu: "Va ser quan Espanya estava arribant a la final del Mundial. Vaig pujar a un turó i vaig veure dues banderes espanyoles en balcons del poble. Vaig voler posar llavors la que m'identificava millor: l'estelada". El que Espígol no s'esperava és que fos tan difícil trobar-ne una. Va haver de demanar que l'hi portessin des d'Olot. Ningú havia detectat encara que les banderes serien al cap de poc un negoci, tant a Amer com a Sant Vicenç dels Horts.

MÉS INFORMACIÓ